Julius Schlosser: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot modifica l'enllaç a una altra wiki |
Cap resum de modificació |
||
Línia 3:
| nom_naix = Julius Alwin Franz Georg Andreas Ritter von Schlosser
| data_naix = {{Data naixement|1866|9|23}}
| lloc_naix = [[Viena]], [[Imperi Austríac]]
| data_mort = {{Data defunció i edat|1938|12|1|1866|9|23}}
| lloc_mort = [[Viena]], [[Alemanya Nazi]]
| nacionalitat = [[
| ocupació = [[Crític]], [[historiador]] i [[escriptor]]
}}
'''Julius von Schlosser '''([[Viena]], 23 setembre 1866 – [[Viena]], 1 desembre 1938) va ser un destacat historiador de l'art de finals de segle XIX i sobretot principis del XX; estudià diferents vessants de la història de l'art, centrant-se especialment en l'art medieval i defensant la idea que el fet artístic no ha de jutjar-se ni defensar-se, només comprendre's. Dins de la seva extensa obra publicada, principalment en alemany i italià, destaca ''Die Kunstliteratur'', en la que reflecteix la renovació de l'estudi de les fonts de la Història de l'Art.<ref name="BONETA">BONETA CORREA, Antonio. "Semblanza de Julius von Schlosser". A: SCHLOSSER, Julius. ''La literatura artística''. Madrid: Ediciones Cátedra, S.A., 1976, p.11-16</ref>
== Biografia ==
Julius Schlosser va néixer el 23 de setembre de 1866 a Viena al si d'una família aristocràtica de militars i alts funcionaris de l'imperi austro-hongarès. El seu pare, Wilhelm Valentin von Schlosser, era intendent militar austríac i Sophie Maria Eiberger era la seva mare, de procedència italiana; fet que apropà Schlosser a la cultura italiana i a la pròpia llengua.<br />
El seu nom complet és Julius Alwin Franz Georg Andreas Ritter von Schlosser, encara que generalment apareix citat com Julius Alwin Ritter von Schlosser.<br />
Després d'estudiar Història, Història de l'Art i Arqueologia Clàssica a la [[Universitat de Viena]], es va doctorar el 1888 amb una tesi dirigida per Franz Wickhoff sobre l'arquitectura monàstica de l'Alta Edat Mitjana.<br />
Un any després d'entregar la seva tesi, va entrar a treballar en les col·leccions imperials de Viena (''[[Museu d'Història de l'Art de Viena| Kunsthistorisches Museum]]''). En un principi s'ocupà del gabinet numismàtic i de les col·leccions d'art de l'Antiguitat, per passar, el 1897, a ser conservador d'art medieval i renaixentista. Finalment, el 1901 va ser nomenat director de les col·leccions d'escultura i arts industrials.<ref name="DE">DE TERA, Eloi. "Julius von Schlosser y el gran genio de Goya". ''Acta Artis: Estudis d'Art Modern, ''núm. 1, desembre del 2013, p.180-182.</ref><br />
També va ser professor de 1903 al 1922; ocupà la càtedra d'Història de l'Art de la Universitat de Viena; que, amb una tradició gloriosa des de la seva fundació el 1850, comptava amb antecessors en la càtedra com Franz Wickhoff (1885-1909), Aloix Riegl (1895-1905) o [[Max Dvôrak]] (1909-1921).<ref name="BONETA"/> Com per Wickhoff i Riegl, per von Schlosser la teoria i la practica eren una unitat inseparable; de fet, feia les pràctiques al ''[[Museu d'Història de l'Art de Viena|Kunsthistorisches Museum]] ''davant els originals,<ref>KULTERMANN, Udo. ''Historia de la historia del arte: el camino de una ciencia. ''Madrid: Ediciones Akal, 1996, p. 229. </ref> és a dir, en comptes d'ensenyar imatges a classe, estudiaven obres que estiguessin al museu i les estudiaven en directe.
Línia 121:
{{Autoritat}}
[[Categoria:Historiadors de l'art]]
[[Categoria:Professors d'història de l'art]]
[[Categoria:Professors de la Universitat de Viena]]
[[Categoria:Escriptors austríacs en alemany]]
[[Categoria:Alumnes de la Universitat de Viena]]
[[Categoria:Austrohongaresos]]
[[Categoria:Vienesos]]
| |||