Arnulf de Metz: diferència entre les revisions

{{Sant

|nom secular = Arnulphus {{la}}<br />Arnoul {{fr}}

|imatge = Arnoldusmetz.jpg

|imagesize = 280px

|data de naixement = [[582]]

|data de mort= ca. [[641]]

| patronatge = [[Metz]], cervesers

}}

 

Fill del patrici franc Enni Múmmol, gendre del bisbe [[Arnoald de Metz]] (la tradició deia que n'era el fill), Arnulf va entrar al servei de la cort d'[[Austràsia]] amb la reina [[Brunegilda]], regent del seu nét [[Teodobert II]] ([[596]] - [[612]]). Molt devot, va entrar en contacte amb els missioners irlandesos que havien arribat recentment als [[Vosges]], fundant-hi monestirs [[columbanians]]. Donà suport a [[Pipí de Landen]] en la revolta contra la reina Brunegilda de [[613]], que donà lloc a l'entronització de [[Clotari II]].

 

El [[612]] Arnulf fou nomenat bisbe de Metz, capital del regne d'[[Austràsia]], tot i que no era sacerdot, conservant a més els seus càrrecs a la cort. El [[627]] es va retirar a l'ermitori columbanià de [[Remiremont]], proper a Metz, on va continuar vivint-hi com a monjo fins a la seva mort el [[641]], en llaor de santedat.

 

 

[[Pau Diaca]] explica que [[Carlemany]] li havia explicat que Arnulf, en passar un pont sobre el Mosel·la, meditant sobre els seus pecats, va llençar el seu anell de bisbe al riu, demanant Déu que només li tornés com a testimoni que les seves faltes li havien estat perdonades. Temps després, a un àpat li fou servit a Arnulf un peix gran i, en obrir-lo, hi trobà el seu anell. L'anell, d'or, porta avui una [[àgata]] amb un peix en una xarxa gravat. Es conserva a la [[catedral de Metz]], tot i que en [[1793]] fou requisat durant la Revolució francesa; un funcionari l'adquirí i el retornà al tresor de la seu en 1846. Avui es treu en processó el dia de la festa del sant, fins a l'església de [[Saint-Arnoul]].

 

L'episodi de la gerra de cervesa relata que el juliol de 642 els fidels de Metz van anar a Remiremont per cercar-hi les restes d'Arnulf i endur-se les a la ciutat. Feia molta calor i portaven poca cervesa per al camí. Carregats amb el sarcòfag, la processó anava a deixar [[Champigneulles]] i un dels fidels, anomenat Duc Notto, va pregar demanant al sant que els proporcionés beguda per a resistir la resta del camí. La poca cervesa que quedava a la gerra va créixer i tots els pelegrins van poder-ne beure sense límit fins que van arribar a Metz. Per això, també fou tingut com a patró dels cervesers de Lorena. Com a [[Arnulf de Soissons]], se li atribueix haver començat la fabricació de cervesa a la regió.

 

 

{{commonscat}}