Espanya (geografia): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
|||
Línia 5:
El nom prové del llatí [[Hispania]], nom probablement d'origen fenici i amb un significat merament geogràfic per referir-se a la península anomenada actualment [[Península Ibèrica|Ibèrica]] i que també incloïa les illes Balears i les costes de la [[Mauritània Tingitana]]. A la península d'Espanya els romans establiren dues unitats administratives el [[197 aC]]: la [[Hispània Citerior]], reanomenada després [[Tarraconense]], i la [[Hispània Ulterior]], que després esdevingué la [[Bètica]] i la [[Lusitània]].
Quatre segles després l'emperador [[Dioclecià]] ([[284]]-[[305]])
==Període visigòtic==
A l'esfondrament de l'[[Imperi Romà d'Occident]] s'iniciaren les
==Segle IX-XV==
[[Fitxer:Hispania 700 AD.PNG|thumb|250px|right|La península d'Espanya durant el [[Regne de Toledo]] vers el [[700]] ]]
El [[711]] s'inicià la conquesta islàmica que esforndrè el [[Regne de Toledo]]. A finals del 800 i principis del 900 sembla que cristal·litzà un concepte múltiple d'Espanya. Els musulmans anomenen [[Al-Andalus]] a la península d'Espanya, les illes Balears i els glacis del Marroc; d'ençà
Pels cristians, el rei [[Alfons III d'Astúries]] es proclamà successor del [[Regne de Toledo]], de manera que primer Oviedo, i després [[Lleó]], seran considerats els successores legítimes de [[Toledo]] com a metròpoli de [[diòcesi de les Espanyes]]. Quan all [[1085]] el rei [[Alfons VI de Lleó]] conquerí [[Toledo]], es proclamà emperador de les dues religions, tant la cristiana com i musulmana. El [[1035]] [[Alfons VII de Lleó]] es coronà a Lleó i exigí el vassallatge dels emirs musulmans de Saragossa, València, Dénia i Múrcia, així com dels reis cristians de Portugal, de Navarra, d'Aragó i al comte de Barcelona, proclamantse rei i emperador de tota d'Espanya (''"rex et imperator totius Hispaniae"''), assenyalant que encara Espanya tenia un sentit geogràfic que incloïa tant a cristians com a musulmans, i tant els territoris sota el seu control com els que no estaven.
La zona occidental de la península d'Espanya fou conquerida per l'[[Imperi Carolingi]] i va rebre el nom de Limit d'Espanya (''Limes Hispanicus'') i Frontera Espanyola (''Marca Hispanica''), mostrant que
La dinastia Trastàmara
==Segle XV-XVIII==
L'humanisme orientà els seus esforços vers la restauració tant del neovisigotisme com del neoromanisme, representat pel ''Paralipomenon Hispaniae'' del cardenal Margarit, que considerava la unitat política de la península d'Espanya com una diarquia dinàstica que havia d'agermanar les Espanyes Citerior i Ulterior. El matrimoni d'[[Isabel I de Castella]] amb [[Ferran II d'Aragó]] suposà un pas vers aquesta direcció, que es culminà amb la dinastia de l'Àustria en el regnat de [[Felip II de Castella]] i la incorporació de del regne de Portugal. Durant aquest període el concepte de península d'Espanya passa a tenir un component polític representat en les expressions "corona d'Espanya" i rei de les Espanyes (''Hispaniarum Rex'')
La separació del regne de Portugal en 1668 no suposà però una renúncia a la denominació Espanya. Reconeguda la independència d'aquesta darrera, els Àustria van fer un detriment de les denominacions Corona de Castella i de Aragó, tot monopolitzant el nom "Corona d'Espanya" o "de les Espanyes". Els Borbó del s XVIII ja no consideren la unitat d'Espanya sota un prisma dinàstic pluralista, sinó sota un prisma absolutista i unitari. Amb el Decret de Nova Planta on es van abolir els furs d'Aragó, Catalunya i València, ja no hi havia raó de separar les diferents
==Bibliografia==
Línia 30:
==Vegeu també==
* [[Espanya]]
* [[Península Ibèrica]]▼
|