Ivo Lapenna: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
|||
Línia 1:
{{inacabat|data=desembre 2015}}
'''Ivo Lapenna''' ([[Split]], [[5 de novembre]] de [[1909]] - [[Copenhaguen]], [[15 de desembre]] de [[1987]]) va ser un [[Esperanto|esperantista]] i jurista d'origen [[Iugoslàvia|iugoslau]] i nacionalitat britànica.
== Biografia ==
Lapenna va néixer a la ciutat de Split, a [[Croàcia]], pertanyent llavors a l'[[Imperi austro-hongarès]]. En 1933 es va graduar en [[Dret]] a [[Zagreb|Zagreb.]] Durant la [[Segona Guerra Mundial]] va escapar de Zagreb i va participar amb un nom fals a la resistència contra el règim dels [[Ústaixa|ustachis.]] Després de la guerra es va convertir en professor universitari a Zagreb. També va participar en les negociacions del [[Tractat de París (1947)|Tractat de París]] en qualitat d'expert en [[dret internacional]] a la delegació de Iugoslàvia.<ref>Ulrich Lins: "Ivo Lapenna kaj la komunistoj" a ''Utila Estas Aliĝo.'' ''Tra la unua jarcento de UEA'', UEA: Rotterdam 2008, p. 75-112.</ref> Va abandonar Iugoslàvia en 1949, i es va traslladar primer a París i el 1951 a Gran Bretanya. En 1962 es va convertir en ciutadà britànic. A més de professor de dret internacional, va ser un dels principals dirigents del moviment esperantista a mitjans del segle XX, i va influir molt destacadament en l'estratègia de l'[[Associació Universal d'Esperanto]], de la qual va ser president durant molts anys.Va morir en 1987 a Copenhaguen, on està enterrat. La seva primera dona va ser Emilija Lapenna, la segona Ljuba Lapenna, la tercera Birthe Lapenna (des de 1986). Ivo Lapenna no va tenir fills.
== Activitat esperantista ==
Lapenna va aprendre esperanto en 1928. Des de 1937 va ser membre del comitè de l'Associació Universal d'Esperanto (UEA) representant a Iugoslàvia. Durant el [[Congrés Mundial d'Esperanto]] en 1938 es va convertir en director de la ''Internacia Esperanto-Ligo'' com a successor de l'austríac [[Hugo Steiner]]. Lapenna va participar en la fusió de la Internacia Esperanto-Lligo i la UEA, on immediatament es va unir a la junta de govern (on va romandre fins el 1974).<ref>Marcus Sikosek (Ziko van Dijk): Die neutrale Sprache. Eine politische Geschichte donis Esperanto-Weltbundes. Bydgoszcz: Skonpres, 2006. <nowiki>ISBN 978-83-89962-03-4</nowiki></ref> De 1955 a 1964 va ser Secretari General, un càrrec nou creat per a ell. En 1964 es va convertir en president d'UEA.
Lapenna va impulsar el treball davant els organismes internacionals, i a ell es deu en gran parteix l'èxit de la resolució de la [[UNESCO]] en 1954 favorable a l'esperanto, així com el nou Estatut de 1955 i la creació del CED, un centre de recerca sobre els problemes de la comunicació internacional que va fundar en 1952.<ref>Humphrey Tonkin. [http://uhaweb.hartford.edu/TONKIN/pdfs/KvindekJaroj.pdf Kvindek jaroj post Montevideo], p. 6.</ref> També va promoure una campanya per promoure l'esperanto a l'ONU, sense aconseguir-hi resultats concrets.<ref>Ulrich Lins: "La du flankoj de Ivo Lapenna" ''Beletra Almanako'', nº 19, februaro 2014, Novjorko, Mondial. <nowiki>ISBN 9781595692771</nowiki>, ISSN 1937-3325. pp. 121-137.</ref>
En 1974, al congrés d'Hamburg, Lapenna no va ser reelegit com a president, i el govern de UEA va passar a una generació més jove, amb el nord-americà [[Humphrey Tonkin]] com a president. Lapenna va denunciar els fets com una espècie de "cop d'estat comunista", considerant que l'Associació havia perdut la seva neutralitat.<ref>Peter Glover Forster, ''The Esperanto Movement''. Ed. Walter de Gruyter, 1982 - 413 pàgines
</ref> En 1976 Lapenna va fundar l'associació NEM (Neŭtrala Esperanto-Movado), un intent d'alternativa a la UEA, que va reunir als seus partidaris, però amb un èxit modest, i que no va sobreviure a la mort de Lapenna.
▲En 1976 Lapenna va fundar l'associació NEM (Neŭtrala Esperanto-Movado), un intent d'alternativa a la UEA, que va reunir als seus partidaris, però amb un èxit modest, i que no va sobreviure a la mort de Lapenna.
Lapenna va influir molt en l'estratègia i també en la pràctica del moviment esperantista. Essent un notable orador, els seus discursos són àdhuc avui presos com a exemple d'expressió oral en esperanto.<ref>''Tiel sonis...(3): Prezidantoj de UEA'', Rotterdam 2004. (Aquest disc conté una conferència de Lapenna el 1964.)</ref>
| |||