Diferència entre revisions de la pàgina «Dolçaina»

88 bytes afegits ,  fa 4 anys
(Es desfà la revisió 15783319 de 79.158.165.92 (Discussió))
[[Fitxer:Xavi Richart - Muixeranga (low quality).ogg|thumb|La Muixeranga (Xavi Richart).]]
}}
La '''dolçaina''' (també anomenada '''''donçaina''''', '''''xaramita''''', '''''xirimita''''' o '''''gaita''''') és un [[instrument musical de vent]], de [[canya (música)|llengüeta doble]] i tub cònic, generalment de [[fusta]], amb una sèrie de forats que es tapen amb els dits. Per aquesta forma cònica i no cilíndrica, especialment al final, se li donava antigament el nom de ''trompa''. El qui toca la dolçaina és un dolçainer. En la classificació d'[[Hornbostel-Sachs]] es troba en el grup 422.12 dels [[Instrument musical de vent|aeròfons]] de llengüeta doble i tub cònic.
 
Existeixen moltes varietats de dolçaines: la valenciana, la castellana (amb claus), l'aragonesa, la [[Gralla (instrument)|gralla]] de [[Catalunya]], i el [[Bolin-Gozo|bolin-gozo]] del [[País Basc]].
[[Fitxer:Tudell i canya de la dolçaina.JPG|thumb|Tudell i canya de la dolçaina]]
La dolçaina valenciana està composta per la pipa, el [[tudell]], el gobelet (o cap), el cos i la campana. El gobelet, el cos i la campana formen allò que s'anomena pròpiament ''dolçaina'', i la resta (la pipa i el tudell) en són complements.
Tradicionalment, les dolçaines s'han fabricat amb fusta autòctona, de [[ginjoler]], [[boix]], [[cirerer]]; més modernament (els anys 70), de fustes tropicals, [[Palissandre|palissandres]] i granadillo. A partir de l'any 2007, Paco Bessó va fer les primeres dolçaines fetes de resina plàstica que, igualant molt la sonoritat de les de fusta, són més econòmiques, resistents i amb una compensació quant a l'afinació bastant acceptable.
 
==Ús==
 
==Actualitat==
L'any [[2009]] es presentà, al [[teatre romà]] de [[Plòvdiv|Plovdiv]] ([[Bulgària]]) una dolçaina baixa creada en una colla de dolçainers de [[Bétera]]. L'instrument es creà després d'estudis sobre instruments antics. Fonamentalment, es tracta d'una còpia de les [[xirimita|xirimites]] dels segles [[segle XIII|XIII]] I [[segle XIV|XIV]].<ref>[http://www.europapress.es/valencia/noticia-betera-valencia-presenta-nova-dolcaina-basada-lantiga-xirimita-dels-segles-xiii-xiv-20090227143952.html Bétera (València) presenta una nova dolçaina basada en l'antiga xirimita dels segles XIII i XIV]. Europapress, 27 de febrer de 2009.</ref><ref>[http://www.levante-emv.com/panorama/2009/09/19/dolcaina-baixa-presenta-societat-europa/632698.html La dolçaina baixa es presenta en societat en Europa]. Levante-EMV, 19 de setembre de 2009.</ref>
 
Un dels referents actuals en la recuperació de la dolçaina al [[País Valencià]] és [[Joan Martínez i Martínez]], mestre dolçainer i professor d'aquest instrument en diverses institucions valencianes.<ref name=Vilaweb>{{ref-web|url=http://www.vilaweb.cat/noticia/4178028/20140310/mort-joan-martinez-referents-recuperacio-dolcaina.html|consulta=21 maig 2014|títol=S'ha mort Joan A. Martínez, un dels referents en la recuperació de la dolçaina|obra=Vilaweb}}</ref>
 
==Referències==
Usuari anònim