Ferran de Querol i de Bofarull: diferència entre les revisions

De petit va viure al [[Palau Bofarull|palau familiar]] que va heretar de la seva mare, Misericòrdia de Bofarull. Adolescent, la seva família es traslladà a Tarragona. Es llicencià en Dret a la Universitat de Barcelona, ciutat en què residí uns anys amb la seva família, pel clima inquiet al Camp de Tarragona degut a les [[Tercera guerra carlina|guerres carlines]]. Al tornar a Tarragona instal·là bufet d'advocat. El 1886 es casà amb la filla del [[Marià Rius i Montaner|Comte de Rius]], tot i el caire liberal de la família Rius, ja que el pare de la seva dona era el cap del [[Partit Liberal Fusionista|partit liberal]], i els Querol-Bofarull eren conservadors. A diferència del seu pare, Ferran de Querol es dedicà a la política. D'ideologia conservadora, va ser diputat provincial en diversos períodes i presidí aquella corporació. També va ser governador civil interí el 1892 i [[llista d'alcaldes de Tarragona|alcalde de Tarragona]] a l'inici de la [[Dictadura de Primo de Rivera]], President de la Cambra Agrícola Oficial, Comissari regi d'agricultura, indústria i comerç, president de la Lliga d'Agricultors, vise-cònsol d'Àustria i president de la [[Reial Societat Arqueològica Tarraconense|Societat Arqueològica Tarraconense]]. Col·laborà en periòdics i revistes, especialment a la ''[[Ilustració Catalana]]'', i també al ''[[Semanario Católico de Reus]]'' i ''La Cruz'' de Tarragona. El 1893 es quedà vidu, i el 1899 es tornà a casar amb Dolors Duran, filla d'una aristocràtica família conservadora de Barcelona. Llavors deixà la política i es dedicà a escriure. Segons [[Joaquim Santasusagna i Vallès|Santasusagna]], la seva obra, no gaire nombrosa, es caracteritza per dissenyar quadres de costums, amb precises descripcions i afecte pel que és accessori.<ref>{{ref-llibre|cognom=Santasusagna|nom=Joaquim|títol=Reus i els reusencs en el renaixement de Catalnya fins al 1900|pàgines=317-318|lloc=Reus|editorial=Associació d'Estudis Reusencs|any=1982}}</ref> L'obra més coneguda és ''Los Porpras: crónicas familiares del tiempo del Rey Amadeo'', publicada a Reus el 1930, on parla dels seus records d'infància al palau Bofarull de Reus i fa una descripció dels Bofarull (Los Porpras) i del període amb interès costumista.<ref>{{ref-llibre|cognom=Olesti Trilles|nom=Josep|títol=Diccionari biogràfic de reusencs|pàgines=546|lloc=Reus|editorial=l'Ajuntament|any=1992}}</ref>