Bayeux: diferència entre les revisions

'''Bayeux''' és un [[municipi]] [[França|francès]] al departament de [[Calvados]] (regió de [[Baixa Normandia]]). És una sotsperfectura del departament i en aquest municipi s'hi guarda el famós [[Tapístapís de Bayeux]], que explica la [[conquesta normanda d'Anglaterra]].

Bayeux conserva parts romàniques, restes d'una basílica erigida als principis del [[segle XII]], després que el rei [[Enric I d'Anglaterra]], en assetjar la ciutat el [[1107]], incendià una altra església romànica més antiga. Les obres de reconstrucció s'emprengueren de nou, a principis del [[segle XIII]], en estil gòtic, i en el [[segle XV]] s'aixecà la torre central en estil gòtic florit. El notable portal principal consta d'una gran porta d'estil gòtic del [[segle XIII]], desfigurada en el [[segle XVIII]], flanquejat per dues portes laterals del mateix estil amb timpans esculpits, i en ambdós costats del portal s'alcen dosdues magnifiquesmagnífiques torres romàniques del segle XII, amb fletxes gòtiques del segle XIII. La bella torre central, de 80 m. d'alturaalçària, sostinguda en l'interior del temple per quatre pilars, fou construïda en el segle XV, regnant [[Lluís XI de França|Lluís XI]], i tinguéhagué de ser consolidada el [[1857]] per l'enginyer [[Eugène Flachat]]. L'interior de l'església consta de tres naus, mesurantmesura 102 m. de longitud, i presenta un magnífic aspecte, abundant enhi ellabunden les obres d'art, entre les quals destaquen pintures murals del segle XV; les reixes de [[ferro forjat]] i daurat i que envolten el [[cor]]; el magnífic altar major en [[marbre]], d'estil [[Lluís XIV]], amb ornaments, candelers i ''Crist'' cisellats en [[bronze]] per [[Philippe Caffieri]] ([[1771]]); les cadires dedel [[cor]] tallades són del [[Renaixement]]; notables làpides sepulcrals en [[mosaic]], etc., es mereixentmereix citar-se especialment la Salasala Capitular, gòtica, dels segles XIII i XV, amb frescos del segle XIII, paviment de maons esmaltats, i, la Salasala del Tresor, que conté obres de gran valor.

Proper a la Catedralcatedral, s'hi troba l'antic bisbat, en elquè que sis'hi custodia el tapís de la reina Matilde; la biblioteca, ambté uns 30.000 volums, i un petit museu arqueològic. Cal citar entre altres edificis i monuments d'aquesta ciutat:

* el [[Palaupalau de Justícia]], instal·lat en una fàbrica pertanyent al primer bisbe de Bayeux,; la qualaquesta capella serveix de Salsala de Consell,; cal mencionar, d'aquesta sala, que és octogonal i data del renaixementRenaixement ([[1516]]), el bell sostre amb pintures antigues; dues portes esculpides, una d'ellesaquestes de [[1575]], i alguns quadres, entrede ells ''Carlemany dictant els seus capitulars'', per [[Jacques Léman|Léman]] ([[1859|1859,]]) i la [[1859|c]]Casa Consistorial, que ocupa un edifici del segle XVIII, amb frontó triangular i en el jardí del qual s'alça l'estàtua de marbre a l'arqueòleg [[Arcisse de Caumont]], per [[Victor-Edmond Leharivel-Durocher|Leharivel-Durocher]] ([[1876]]); l'església de [[Sant Exuperi]], objecte de freqüents romeries per les urnes que[[Sant posseeixExuperi|conté]]<nowiki/>x amb relíquies dels primers bisbes de la ciutat i[[Sant enExuperi|d]] [[Sant Exuperi|la quequal,]] a mésmé[[Sant Exuperi|,]]<nowiki/>s cal mencionar un bell altar major Lluís XV;

* l'[[església de Sant Patrici]], moderna, amb un elegant campanar Renaixementd'estil renaixentista del temple que substituí, belles cadires de cor tallades i una notable ''Anunciació''obra de [[Marc Restout]]; l'estàtua del poeta [[Alain Chartier]], per [[Tony Noël]]; la casa del Governador, la més notable de la ciutat, amb finestres ricament adornades i alta torre quadrada en el pati;

* el Museu de Pintura, instal·lat en edificis dels segles XII i XV, ocupats antigament pel primer bisbat de Bayeux i que conteconté obres de [[Fromentin]], [[Cabat]], [[Foubert Mouchot]], [[Horace Vernet]], [[Drolling]], [[Moteley]], [[Jacques-Louis David]], [[Octave Tassaert]], [[François Gérard]], [[Charles Josuah Chaplin|Chaplin]], [[Tony Robert-Fleury]], [[Eugene Emmanuel Viollet le Duc|le Duc]], [[Croisy|Croisy,]], [[Eugène-André Oudiné|Oudiné]], [[Henry le Monnier|le Monnier]], [[Nicolás Alunno]], [[Philippe Planchet]], [[Robert Delaunay|Delaunay]], [[Pierre Mignard]], [[Darupt]], [[Martín de Soria|de Soria]], [[Frans Pourbus el Vell]], [[Robert Lefèvre]], [[Auguste Leroux]], [[Jean Broc]], [[Carlo Cignani|Cignani]], [[Gustave Moreau|Moreau]], [[François Verdier]], [[Pezau]], [[Philippe de Champaigne|Champaigne]], [[Paul Claude Michel le Carpentier|le Carpentier]], [[Jean Raoux]], [[Jean-François de Troy|de Troy]], [[Jankel Adler]], etc., i una atribuïda a [[Diego Velázquez]].

Als environsvoltants de la ciutat, pot mencionaresmentar-se l'antiga [[abadia de Mondaye]], de l'orde dels [[Premonstratencspremonstratencs]], fundada el [[1212]], de la qual especialment resta una bella església de [[1720]], amb pintures d'[[Eustaqui Restout]], prior de l'abadia, i que ensems en fou l'arquitecte.

* [[Alfred Lair de Beauvais]].

* Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. I, pàg. 1419, ISBN 84-239-4571-5.