Joan Pau I: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
elimine nom en francés de l'entradeta de l'article, segons el que vaig comentar fa mesos a la discussió
correccions ortotipogràfiques i altres canvis
Línia 1:
{{Infotaula Papa
|Papa= Joan Pau I
|sufix = El Papapapa del somriure
|Nom= Albino Luciani
|Retrat= Albino Luciani, 1969 (3).jpg
Línia 18:
|imatge sant=Tomb of pope Johannes Paulus I.jpg
|peufoto=Tomba del papa al Vaticà
|fets destacables=263è Papapapa, bisbe de Roma
|enaltiment=confessor
|enterrat a=Cripta de [[Sant Pere del Vaticà]]
Línia 35:
|patronatge=
}}
El Papapapa '''Joan Pau I''' (en [[llatí]]: ''Ioannes Paulus I'', en [[italià]]: ''Giovanni Paolo I''), de nom de naixement '''Albino Luciani''', ([[17 d'octubre]] de [[1912]] - [[28 de setembre]] de [[1978]]), va ser el penúltim Papa[[papa]] del Segle[[segle XX]] i va tenir un dels pontificats més curts de la història.
 
== Biografia ==
El penúltim [[Summesumme Pontífexpontífex]] del [[segle XX]], '''Albino Luciani''', va néixer en un petit poble italià anomenat [[Canale d'Agordo]] el [[17 d'octubre]] de [[1912]] (en aquella època rebia el nom de Forno di Canale) en la família de Giovanni Luciani i Bortola Tancon; va ser el més gran de quatre germans. Als deu anys, i després d'haver viscut en la pobresa durant la [[Primera Guerra Mundial]], la seva mare va morir i el seu pare es va casar amb una dona molt devota. Va ser aleshores quan va començar la seva vocació sacerdotal, segons les seves declaracions, gràcies a les paraules d'un frare caputxí. El [[1923]] va ingressar al seminari menor de la població de Feltre, i després va ingressar al seminari de la població de Belluno, on va ser ordenat sacerdot l'any 1935. Després de la seva ordenació se'n va anar a viure a [[Roma]], on va cursar els seus estudis teològics a la [[Universitat Gregoriana]]. Quan va acabar els seus estudis va tornar a la seva població natal i allà va començar la seva tasca pastoral com a rector de Forno di Canale i d'Agordo, tasca que va fer compatible amb la docència a l'Institut Tecnològic Miner.
 
Abans de convertir-se en ''el Papapapa del somriure'' (com era conegut per molts), va ocupar càrrecs importants i va rebre distincions importants: Vicerrector del seminari de Belluno, va ser nomenat Doctor en [[Teologia]] de la [[Universitat Pontifícia Gregoriana]] de [[Roma]] l'any [[1947]] i vicari general de Belluno (diòcesi al càrrec de la qual estaria 11 anys) l'any [[1954]]. El [[1958]] el Papapapa [[Joan XXIII]] el nomena bisbe de Vittorio Veneto i el [[15 de desembre]] de [[1969]] va ser nomenat [[Patriarca de Venècia]]. Aquest va ser el penúltim pas en la seva carrera abans de la seva elecció com a [[Summe Pontífex]] el [[5 de març]] de l'any [[1973]].
Va ser designat com a 263è [[Papapapa]] de l'[[Església Catòlica]] pel [[Cardenals electors convocats al conclave d'agost de 1978|conclave]] el [[26 d'agost]] de l'any [[1978]]. Va ser el primer [[Papapapa]] amb dos noms, gest amb el qual pretenia honrar als seus dos predecessors més immediats: [[Joan XXIII]] i [[Pau VI]]. Després de la designació, Joan Pau I va establir un ambient d'optimisme i de reformes. No obstant això, mai va poder anar més enllà de les propostes. Va morir, pel que sembla d'un infart, el [[28 de setembre]] de [[1978]], 33trenta-tres dies després de ser proclamat Papapapa, sentla elqual cosa féu del seu un dels pontificats més curts de la història.
 
La mort de Luciani va esdevenir en plena [[Guerra Freda]] en la qual els [[Estats Units]] i l'[[URSS]] es disputaven àrees d'influència. A l'[[Amèrica Llatina]] la [[teologia de l'alliberament]] s'havia convertit en Lala Bíbliabíblia dels anomenats "«capellans rebels"» del [[Tercer món]].
 
Segons els seus biògrafs, des del moment en el qual va accedir al tron de Pere, Joan Pau I va fer "prediccions" constants i obsessives als seus amics i col·laboradors més fidels dient-los que el seu pontificat seria curt. El bisbe irlandès [[John Magree]] (assenyalat des de bon començament com el descobridor del cadàver de Luciani), recorda en el llibre ''Un lladre per la nit: la mort del Papa Joan Pau I'': "«Estava constantment parlant de la mort, recordant-nos que el seu pontificat seria curt. Sempre dient que el succeiria l'estranger"». L'"«estranger"» era el polonès [[Joan Pau II|Wojtyla]]. També explica que, poques hores abans de morir, el [[Papapapa]] li va dir: "«Jo me'n vaig i el que s'asseu a la [[Capella Sixtina]] davant meu ocuparà la meva plaça"». Després el mateix Wojtyla, ja convertit en [[Joan Pau II]], va confirmar a Magree que, en el moment de l'elecció papal, ell es trobava gairebé de cara a Luciani.
 
== Teories sobre la seva mort ==
Una [[teoria de la conspiració]] suggereix que Joan Pau I va morir per enverinament,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Yallop |nom=David |títol=In God's name: an investigation into the murder of Pope John Paul I |url=http://books.google.cat/books?id=xQYuAAAAYAAJ&q=John+Paul+I+poison&dq=John+Paul+I+poison&hl=ca&sa=X&ei=zIFxUfCCK4XQ7AbYxoD4BQ&ved=0CGMQ6AEwCQ |llengua=anglès |editorial=Corgi |data=1985 |pàgines=247-256 |isbn=}}</ref> segons la qual després dels seus primers dies de pontificat, la Cúria Vaticana hauria decidit que Albino Luciani no havia sigut una bona elecció i, conseqüentment, Joan Pau I hauria sigut assassinat fredament. El motiu hauria estat el recel que van causar les seves propostes reformistes i, sobretot, la seva intenció d'intervenir en els aspectes econòmics del [[Vaticà]]. Val a dir, però, que tot això només són especulacions perquè, com és tradició, al [[Papapapa]] Joan Pau I no se li va practicar cap [[autòpsia]]. La tarda anterior havia estat reunit amb el seu secretari d'[[Estat]] (el cardenal Villot) i se suposa que havien parlat sobre les profundes renovacions que pretenia dur a terme a la Cúria.<ref name="Sapiens">{{ref-publicació| cognom= Marimon| nom = Sílvia | article = Les 10 morts més misterioses de la història | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 80| data = juny 2009 | pàgines = p. 40-45 |issn = 1695-2014}}</ref>
 
== Referències ==