Mètode de Hamilton: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
El '''mètode de Hamilton''', '''Mètode de Hare''', '''Mètode de Niemeyer''', '''Mètode de Vinton''' o '''Mètode dels màxims residus'''<ref>{{cite book|last=Tannenbaum|first=Peter|title=Excursions in Modern Mathematics|year=2010|publisher=Prentice Hall|location=New York|isbn=978-0-321-56803-8|pages=128|url=http://www.mypearsonstore.com/bookstore/product.asp?isbn=9780321568038}}</ref>
==Mètode==
El
== Exemples ==
Línia 99:
|| 9 || 7 || 4 || 1 || 0 || 0 || 0 || 21
|}
===Pros i contres===
El mètode de Hamilton pot crear algunes paradoxes de repartició. Un exemple d'aquestes és la [[Paradoxa d'Alabama]], en què el fet d'augmentar el nombre d'escons disponibles per a repartir pot provocar que algun dels partits vegi disminuïda la quantitat de representants que obté. Això fa que actualment siguin molt més usats en les lleis electorals els [[mètodes de les mitjanes més altes]] (com per exemple, el [[mètode d'Hondt]]), que no es veuen afectats per aquest tipus de paradoxa.
==Referències==
{{Referències}}
| |||