Diferència entre revisions de la pàgina «Mètode de Hamilton»

cap resum d'edició
El '''mètode de Hamilton''', '''Mètode de Hare''', '''Mètode de Niemeyer''', '''Mètode de Vinton''' o '''Mètode dels màxims residus'''<ref>{{cite book|last=Tannenbaum|first=Peter|title=Excursions in Modern Mathematics|year=2010|publisher=Prentice Hall|location=New York|isbn=978-0-321-56803-8|pages=128|url=http://www.mypearsonstore.com/bookstore/product.asp?isbn=9780321568038}}</ref>) és un [[sistema electoral]] quan hi ha [[multipartidisme]] per proporcionar [[escons]] en assemblees amb [[representació proporcional]]. ContrataContrasta amb els [[mètodes de les mitjanes més altes (''highest averages method'')]].
 
==Mètode==
 
El ''Mètode de Hamilton'' requereix que el nombre de vots de cada partit es divideixi per una '''quota''' que representa el nombre de vots ''requerit'' per un escó.
 
== Exemples ==
|| 9 || 7 || 4 || 1 || 0 || 0 || 0 || 21
|}
 
 
===Pros i contres===
:Resulta relativament fàcil pel votant entendre amb el mètode Hamilton com es distribueixen els escons. La quota Hare dóna avantatge als partits més petits mentre que la quota Droop afavoreix els partits més grans.<ref>Vegeu per exemple, les eleccions legislatives de [[Hong Kong]] de 2012: [http://www.nytimes.com/2012/09/11/world/asia/hong-kong-voting-for-legislature-is-heavy.html?pagewanted=all New York Times report]</ref>
 
El mètode de Hamilton pot crear algunes paradoxes de repartició. Un exemple d'aquestes és la [[Paradoxa d'Alabama]], en què el fet d'augmentar el nombre d'escons disponibles per a repartir pot provocar que algun dels partits vegi disminuïda la quantitat de representants que obté. Això fa que actualment siguin molt més usats en les lleis electorals els [[mètodes de les mitjanes més altes]] (com per exemple, el [[mètode d'Hondt]]), que no es veuen afectats per aquest tipus de paradoxa.
 
==Referències==
{{Referències}}