Diferència entre revisions de la pàgina «Grua (màquina)»

m
Canvis menors, neteja, replaced: kg → kg. (2) AWB
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (-google.es/ +google.cat/))
m (Canvis menors, neteja, replaced: kg → kg. (2) AWB)
 
== Grues en l'Antiga Grècia ==
Les pedres usades en construcció a l'[[antic Egipte]] requerien peces aixecades amb rampes.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Chant |nom=Colin |títol=The Pre-Industrial Cities and Technology Reader |url= http://books.google.cat/books?id=2nQCd0uaoV0C&pg=PA44&dq=Crane+ramp+egypt&hl=ca&sa=X&ei=fiKcT5WiKcTJ0QWZt-zfDg&ved=0CDwQ6AEwAQ#v=onepage&q=Crane%20ramp%20egypt&f=false |llengua=anglès | editorial=Routledge |data=1999 |pàgines=p.45 |isbn=0415200784 }}</ref> Els primers vestigis de l'ús de grues apareixen a l'[[Antiga Grècia]] al [[515 aC]],<ref name=chant>{{Ref-llibre |cognom=Chant |nom=Colin |títol=The Pre-Industrial Cities and Technology Reader |url= http://books.google.cat/books?id=2nQCd0uaoV0C&pg=PA43&dq=crane+515+greece&hl=ca&sa=X&ei=TpOCT5WsB-Op0QXBvbjoBg&ved=0CD4Q6AEwAg#v=onepage&q=crane%20515%20greece&f=false |llengua=anglès | editorial=Routledge |data=1999 |pàgines=p.43 |isbn=0415200784 }}</ref> consistents en marques de pinces de ferro en els blocs de pedra que formen els temples, amb propòsit d'aixecar-los, doncs estan realitzades en el [[centre de gravetat]] o en parells equidistants d'un punt sobre el centre de gravetat dels blocs, que van permetre aixecar blocs de pedra de 20 tones.<ref name=chant/> La pràctica d'erigir grans columnes monolítiques va ser pràcticament abandonada per a usar diversos discos i conformar la columna.
 
=== Grues de l'antiga Roma ===
L'apogeu de la grua en èpoques antigues va arribar abans de l'Imperi Romà, quan es va incrementar el treball de construcció en edificis que van aconseguir dimensions enormes. Els romans van adoptar la grua grega i la van desenvolupar.
 
La grua romana més simple, el Trispastos, va consistir en una forca d'una sola biga, un torn, una corda, i un bloc que contenia tres politges. Tenint així un avantatge mecànic de 3:1.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Martino |nom=Salvatore |títol=Impact of the Roman Army (200 BC-AD 476) |capítol=Tecnologia meccanica militare e civile a Roma |url= http://books.google.cat/books?id=b63tuF88yoQC&pg=PA267&dq=trispastos&hl=ca&sa=X&ei=bc2eT_X6Keqa1AWKzdmQDw&ved=0CDgQ6AEwAQ#v=onepage&q=trispastos&f=false |llengua=italià | editorial=BRILL |data=2007 |pàgines=p.267 |isbn=9004160442 }}</ref> Tipus més pesats de grua oferir cinc politges (Pentaspastos) o, en el cas més gran, un sistema de tres per cinc politges (Polyspastos) amb dos, tres o quatre pals, depenent de la càrrega màxima. El Polyspastos, quan era operat per quatre homes en ambdós costats del torn, podria aixecar fins a 3000 [[kg]] (3 cordes x 5 politges x 4 homes x 50 quilograms = 3000 [[kg]]). En cas que el torn fos substituït per un acoblament, la càrrega màxima fins i tot va doblar a 6000 [[kg]] amb només la meitat de l'equip, ja que l'acoblament té un avantatge mecànic molt més gran a causa del seu diàmetre més gran. Això va significar que, pel que fa a la construcció de les piràmides egípcies, on eren necessaris prop de 50 homes per moure un bloc de pedra de 2,5 tones per sobre de la rampa (50 &nbsp;kg. per persones), la capacitat d'elevació del Polyspastos romà va demostrar ser 60 vegades més alta (3000 &nbsp;kg. per persona).
 
No obstant això, els edificis romans ofereixen nombrosos blocs de pedra molt més pesats que aquests. Dirigits pel Polyspastos indiquen que la capacitat d'elevació total dels Romans anava molt més enllà que la de qualsevol grua sola.
 
S'assumeix que els enginyers romans van aconseguir l'elevació de pesos extraordinaris per dos mitjans: primer, segons el suggerit per Heron, una torre d'elevació va ser instal·lada, quatre pals van ser arreglats en la forma d'un quadrilàter amb els costats paral·lels, no gaire diferent a una torre, però amb la columna al mig de l'estructura. En segon lloc, una multiplicitat de cabrestants va ser situada a la terra al voltant de la torre, per a, encara que té un quocient d'una palanca més baixa que els acoblaments, el cabrestants es podria instal·lar en nombres i funcionament més alts per a més homes (i per als animals). Aquest ús de cabrestants múltiples també va ser descrit per Ammianus Marcellinus (1915.04.17) pel que fa a l'elevació de l'[[Obelisc de Laterà]] en el [[Circ Màxim]] (ANUNCI ca. 357). La capacitat d'elevació màxima d'un sol cabrestant es pot establir pel nombre de forats del ferro en el monòlit. L'elevació d'aquests pesos pesants en un acció concertada va requerir una gran quantitat de coordinació entre els grups de treball que aplicaven la força als cabrestants.
|}
 
== RCMS / Sistemes de Control de Grues per Ràdio ==
 
S'utilitzen els RCMS quan hi ha diversos ponts grues. Per exemple, en una nau industrial.
Els operaris de grues estan molt ben remunerats causa de la gran responsabilitat que descansa sobre les seves mans, no només pel perill que comporta elevar pesades càrregues sobre persones i béns, sinó per l'elevat cost de les màquines i càrregues amb les que treballen.
 
Un dels principals problemes d'una grua, a més d'aixecar la gran quantitat de pes, resideix en mantenir l'[[Equilibri mecànic |equilibri]]. En nombroses ocasions l'únic suport de la grua resideix en la seva base, amb la qual, a través de diversos artefactes, es desplaça el [[centre de gravetat]] de la [[màquina]] i el [[pes]] que sosté.
Una grua pot ser hidràulica, la qual cosa facilita el seu ús ja que és molt pràctica.<ref> Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball [http://www.mtas.es/Insht/legislation/RD/equipos.htm # anexo2_3 Guia tècnica sobre elements d'elevació i transport.] Espanya [2008.02.06] </ref>
 
== Referències ==
* [http://www.youtube.com/watch?v=XAjeBshr0pc Enllaç al curtmetratge animat sobre una grua i una girafa que s'enamoren. ("La grua i la girafa"), guanyador de 30 premis internacionals]
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Grua}}
 
{{ORDENA:Grua}}
[[Categoria:Màquines]]
326.947

modificacions