Benet XV: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot migra paràmetres plantilla infotaula Papa. Vegeu VP:Adaptació plantilles |
lema |
||
Línia 16:
|lloc de mort = [[Palau Vaticà]], [[Roma]], [[Regne d'Itàlia (1861–1946)|Itàlia]]
|escutpeu = C o a Bennedetto XV.svg
|
}}
'''Benet XV''' (en [[llatí]]: ''Benedictus XV'', en [[francès]]: ''Benoît XV'', en [[italià]]: ''Benedetto XV'') és el nom que va adoptar el cardenal '''Giacomo Giambattista della Chiesa''' en ser escollit [[papa]] de Roma, càrrec que ostentà fins a la seva mort l'any 1922.
Línia 39:
L'inici del seu pontificat va coincidir amb l'esclat de la [[I Guerra Mundial]], contra la qual no va poder fer més que tasques humanitàries, sempre es va preocupar per les víctimes i va crear al Vaticà una agència d'informació sobre els presoners. En la seva encíclica ''Ad beatissimi Apostolorum'' del mateix 1914 va analitzar lúcidament les causes del conflicte i va proclamar una neutralitat estricta que va disgustar els dos bàndols bel·ligerants. En aquesta carta encíclica exposa justament que les causes de la guerra eren la manca de comprensió entre els homes, el menyspreu de l'autoritat, la injustícia en la lluita de classes i l'afany de lucre. Gairebé al final de la guerra, el [[1917]], va promulgar l'exhortació apostòlica ''Dès li début'' que era tot un programa doctrinal de cara a un possible armistici.
Quan la guerra es va acabar va ser bandejat dels tractats de pau a petició d'Itàlia. Aquest fet va fer adonar-se a '''Benet XV''' que necessitava resoldre la
A pesar de l'oposició de l'estat italià, va enviar un observador a la [[Conferència de Versalles]], donant suport les decisions del Tractat. Va restablir les relacions entre la Santa Seu i els governs de [[França]] i [[Anglaterra]], aconseguint que s'enviés un representant britànic al Vaticà, cosa que no ocorria des del [[segle XVII]]. També va reprendre les relacions diplomàtiques amb [[Portugal]] i les va iniciar amb els nous estats sorgits del desmembrament de l'[[Imperi austrohongarès]]. Va promulgar un nou Codi de Dret Canònic (Codex Iuris Canonici) en 1917, el qual ja havia estat elaborat en la seva major part pel seu antecessor sant [[Pius X]]. També l'any 1917 va instituir la Congregació per a les Esglésies Orientals. El [[1919]] va aixecar la prohibició que els italians participessin en la vida política del regne, al mateix temps que animava a don Luigi Sturzo perquè fundés el Partito Popolare Italiano, embrió de la futura Democràcia Cristiana.
Amb la seva carta apostòlica ''Maximum illud'' de 1919 va donar un fort impuls a l'activitat missionera. El 1921, en ocasió del sisè centenari de la mort del
== Malaltia i mort ==
| |||