Diferència entre revisions de la pàgina «Farga catalana»

187 octets eliminats ,  fa 4 anys
m
Revertides les edicions de 83.34.56.43 (discussió) a l'última versió de EVA2.0 (bot)
m (Revertides les edicions de 83.34.56.43 (discussió) a l'última versió de EVA2.0 (bot))
[[Fitxer:Catalan forge.jpg|thumb|right|250 px|Esquema d'una farga catalana. A la dreta el sistema de [[trompa d'aigua]] i a l'esquerra el forn.]]La '''farga catalana''' va ser un tipus d'industria molt important a la comunitat catalana no nomes per ells llocs de treball que feien falta sino per que va impulsar un nou tipus d'industria.[[Fitxer:Mission San Juan Capistrano 4-5-05 100 6559.JPG|thumb|250 px|right|Restes de dues fargues catalanes del segle XVIII a la [[Missió de San Juan Capistrano]] ([[Califòrnia]], [[Estats Units]])]]
[[Fitxer:Mission San Juan Capistrano 4-5-05 100 6559.JPG|thumb|250 px|right|Restes de dues fargues catalanes del segle XVIII a la [[Missió de San Juan Capistrano]] ([[Califòrnia]], [[Estats Units]])]]
La '''farga catalana''' era un tipus de [[forja]], l'establiment on es produïa [[ferro]] pel procediment de reducció del mineral conegut com a «procediment català».<ref name="Arias1992">{{ref-llibre|autor=Júlia Simón i Arias|títol=La Farga catalana: estudi metal·lúrgic del procés|url=http://books.google.cat/books?id=bgUtrVOQUhcC&printsec=frontcover&dq=La+farga+catalana&hl=ca&redir_esc=y#v=onepage&q=La%20farga%20catalana&f=false|consulta=21 desembre 2012|any=1992|editorial=Institut d'Estudis Catalans|isbn=978-84-7283-191-9}}</ref><ref name="GarrigaTudurí1993">{{ref-llibre|autor=Antoni Gallardo i Garriga|nom2=Santiago |cognom2= Rubió i Tudurí|títol=La farga catalana: descripció i funcionament, història, distribució geogràfica : amb motiu de la instal·lació d'una farga catalana en l'Exposició de 1930|url=http://books.google.cat/books?id=CkUSPQAACAAJ&dq=La+farga+catalana&hl=ca&redir_esc=y|consulta=21 desembre 2012|any=1993|editorial=Ed. Rafael Dalmau Editor|isbn=978-84-232-0467-0}}</ref>
La farga catalana estava formada per diverses parts. En primer lloc tenia un [[forn]], on es cremava [[carbó vegetal]] o [[llenya|tronc]]s, que podia arribar a uns 1000 [[graus Celsius]].<ref name="NadalOltra1998">{{ref-llibre|autor=Georgina Blanes i Nadal|nom2=Lluís |cognom2= Garrigós i Oltra|coautors =Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica. Institut d'Estudis Catalans|títol=Actes de les IV trobades d'història de la ciència i de la tècnica (Alcoi, 13-15 desembre 1996)|url=http://books.google.cat/books?id=htrtGIp6oe8C&pg=PA397|consulta= 2 abril 2011|any=1998|editorial=Institut d'Estudis Catalans|isbn=9788472833913|pàgines=397–}}</ref>
 
En segon lloc té una [[trompa d'aigua]], que és el sistema d'alimentació d'[[aire]] utilitzat a la farga. Un canal alimenta un tub vertical que presenta una disminució en la secció just després de la qual trobem uns petits forats que permeten l'entrada d'aire. Arribant a la caixa dels vents, l'aigua i l'aire que cauen barrejats dins del tub se separen aquí. L'aigua surt per un petit forat situat al fons de la caixa, mentre que l'aire sota l'efecte de la [[pressió]] passa per la [[tovera]] directament al cor del forn. Així, la combustió del carbó es manté dins del forn a una [[temperatura]] d'uns 1000 graus Celsius desitjada. Així es forma, a la base del forn, un bloc incandescent essencialment constituït de ferro: el [[masser]].
7.579

modificacions