Roger Bernat III de Foix: diferència entre les revisions

El [[1282]] després de les [[Vespres Sicilianes]] el [[Papa]] va excomunicar al comte-rei Pere i va declarar el regne vacant i la corona oferta al rei de França. El comte-rei llavors va alliberar a Roger Bernat III a canvi de la renúncia al [[vescomtat de Castellbò]] el [[1283]], renúncia que després, una vegada alliberat, va rebutjar per haver estat aconseguida per la força per un excomunicat i es va unir a les forces del rei de França en la [[Croada contra la Corona d'Aragó]], participant en l'apaivagament de la [[Revolta de Perpinyà]], la [[Setge d'Elna|conquesta d'Elna]] el [[25 de maig]] de [[1285]] i el [[Setge de Girona (1285)|setge de Girona]], on va entrar el [[7 de setembre]] del mateix any, i va participar en les negociacions politiques tenint com a company negociador a Ramon Roger germà del [[Comtat de Pallars Sobirà|comte de Pallars Sobirà]] i com a oponent a [[Ramon Folc VI de Cardona|Ramon Folc]], [[vescomte de Cardona]], amb qui estava emparentat. Però una derrota de la flota a la [[Batalla naval de les Formigues]] i la [[pesta]] que va afectar a les forces franceses, van provocar una ràpida retirada. El rei Felip III de França va morir a [[Perpinyà]] el [[5 d'octubre]] de [[1285]], però Pere II va morir poc després l'[[11 de novembre]] també del mateix any.

 

 

El [[1290]] la seva dona va heretar el vescomtat de Bearn. El mateix [[1290]] els senescal de [[Carcassona]] i [[Tolosa]] van voler restablir algunes funcions reials abandonades des feia temps al comtat (taxes i justícia principalment) i es van produir abusos i com que el comte si va oposar li foren confiscats dos castells; però la bona entesa amb el rei de França va continuar i el [[1293]] els senescals reberen l'ordre de parar els abusos, i el [[1295]] fou nomenat governador de [[Gascunya]] i li foren tornats els dos castells expropiats anteriorment. El [[1293]] el comte Guerau V d'Armanyac, casat amb Mata, germana de Margarida de Bearn, va reclamar la successió al Bearn i va iniciar-se una llarga guerra de 75 anys. Guillema, altra germana de Margarida, va cedir l'[[abril]] del [[1300]] els seus drets al rei català [[Jaume el Just]]. Quan el comte anava a combatre contra el catalans, al passar el [[coll de Portè]], va morir a [[Tarascó]] el [[3 de març]] del [[1302]] i fou enterrat a l'abadia de Bolbona