Caravaca de la Cruz: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 24:
D’etapes més recents són destacables altres restes arqueològiques que es poden trobar en el municipi, com els situats en la pedania de l'Encarnació, on es troba, a la part alta d’un turó, el Santuari del mateix nom construït sobre les restes d’un temple romà del que es pot apreciar l'estructura.5
 
A partir de l’Edat Mitjana el nucli urbà de Caravaca es va convertir en un encreuament de camins per la seva ubicació estratègica entre el Regne de Granada i el castellà Regne de Múrcia, així com per la proximitat de la Corona d’Aragó. La capitulació de la *taifa de Múrcia mitjançant el [[Tractat d'Alcaraz]] en 1243 va consolidar el domini de la Corona de Castella i va convertir a Caravaca en un enclavament fronterer cristià enfront del-Àndalus, la qual cosa va fer que després de la [[revolta mudèjar]] de 1264 la seva fortalesa s’encomanés a l’Ordre del Tremp fins a 1312, sent reemplaçada per l’Ordrel’[[Orde de Santiago|Ordre de Santiago]] després d’uns anys en què va ser ''realengo''. Sota els ''santiaguistas'' Caravaca es va convertir en capçalera d’una àmplia jurisdicció que abastava des de Ricote fins a Yeste.
 
Mentre que al segle XIV va viure una profunda crisi com a conseqüència del perill fronterer i de les epidèmies de pesta que gairebé van despoblar la comarca,6 després de la caiguda de la frontera oriental de Granada al 1488 va viure una important expansió que la va convertir a la fi del segle XVI en el tercer nucli més poblat del Regne de Múrcia amb 7.000 habitants, després de la ciutat de Múrcia i Lorca.7