'''Pisistràtides''' fou el nom d'una dinastia que va governar [[Atenes]] al [[segle VI aC]] en lluita contra els [[alcmeònides]]. La va iniciar [[Pisístrat]] que va governar del [[560 aC]] fins al [[527 aC]], i encara que exercint la tirania el seu govern fou considerat just i magnànim i els anys que va governar són considerats una època daurada dins els governs atenencs.
A la seva mort el 527 aC el va succeir el seu fill [[Hípies (tirà)|Hípies]], i segurament el seu germà [[Hiparc (tirà)|Hiparc]] va estar associat al poder fins a la seva mort (assassinat) el [[514 aC]]. Els primers anys de govern d'HíppiesHípies foren de continuació de la política del pare, però després de l'assassinat del seu germà va esdevenir un verdader tirà; va fer matar als sospitosos d'oposició, va apujar els impostos i va imposar noves taxes; com que no es considerava segur a Atenes va donar a la seva filla Arquedice en matrimoni a Eantides, fill d'Hippoclos, tirà de [[Làmpsac]], i aliat de [[Darios I el gran]] de [[Pèrsia]].
Finalment els alcmeònides, units als exiliats atenencs i amb suport espartà van passar a l'acció i inicialment es van fer forts a la fortalesa de Leipsídrion al cim del Parnes, a Peònia (probablement seu de la família dels peònides, emparentada amb els alcmeònides) però en foren expulsats; però en un nou intent es van assegurar el favor del amfictions i de l'[[oracle de Delfos]] (subornant a les sacerdotesses) i amb el suport directe d'un exèrcit espartà dirigit per Anquimoli ho van aconseguir; el cap espartà va desembarcar a [[Falèron]] i fou derrotat i mort per HíppiesHípies amb l'ajut de la cavalleria tessàlia dirigida per [[Cinees]], però un segon exèrcit espartà dirigit pel rei [[Cleòmenes I]] va derrotar els tessalis a una fortalesa fronterera de nom Pal·lènion i es va acostar a Atenes. HíppiesHípies es va retirar a l'acròpoli i difícilment hagueren pogut obligar a rendir al tirà sinó hagués estat que el seu fill va caure en mans dels espartans quan era portat fora de l'Àtica per seguretat; per salvar-lo HíppiesHípies va haver d'evacuar Àtica cap a [[Sigeum]] o Sigeion (510 aC). Els Pisistràtides foren condemnat a desterrament perpetu.
Els espartans van acabar cridant a HíppiesHípies a [[Esparta]] i proposant el seu restabliment però l'oposició de Sosicles de [[Corint]] ho va impedir. Més tard la família es va retirar a la cort persa on van urgir a Darios a prendre venjança d'Atenes i [[Erètria]] pel seu suport als jonis revoltats, i va participar en l'expedició enviada sota la direcció de [[Datis (general)|Datis]] i [[Artafernes (general)|Artafernes]]. Quan va morir no se sap amb seguretat; segons [[Suides]] va morir a [[Lemnos]] quan tornava a Pèrsia, i segons [[Ciceró]] va morir a la batalla de Marató. La família va restar a Pèrsia sempre al costat dels perses contra Atenes.
HíppiesHípies de jove va tenir relacions amoroses amb un noi de nom Carmos (abans amant de Pisístrat) i es va casar amb la seva filla; el nom de la seva primera dona fou Mirrine amb la que va tenir cinc fills dels que el més destacat fou Pisístrat II, que fou arcont epònim durant el govern del seu pare; una filla, Arquedice, fou la dona d'Eantides, fill d'Hippoclos, tirà de [[Làmpsac]]. Segons [[Tucídides]] HíppiesHípies fou l'únic fill de Pisístrat que va tenir fills legítims.
Aristòtil diu que Pisístrat fou tira 17 anys en un període de 33 i que el seu fill fou tirà 18 anys. Per tant la seva tirania hauria començat vers el [[560 aC]] amb dos enderrocaments entremig en total 15 anys (5 i 10). El seu primer període de govern hauria durat un màxim de 6 anys i menys d'un any; el segon entre un i cinc anys; i el tercer entre deu i setze, però entre aquestes dates les indicacions de diversos autors no són més que una hipòtesi.
