|
'''Neró Claudi Drus''' conegut normalment com a '''Drus el Vell''' o '''Drus Major''' (després de la seva mort va rebre el cognom de Germànic) fou el germà petit de l'emperador [[Tiberi]], fill de [[Lívia Drusil·la]] (la futura dona d'August) i Tiberi Claudi Neró. Inicialment es deia '''Dècim''', nom que va canviar a '''Neró'''.
August i Lívia es van enamorar i Lívia es va divorciar de Tiberi Claudi Neró i es va casar amb August. Drus va néixer a casa d'August als tres mesos de casat amb Lívia i van córrer rumors de quèque August n'era en realitat el pare ([[38 aC]]). August el va enviar al pare Tiberi Claudi Nero, però aquest va morir al cap de poc i va nomenar August guardià dels seus fills Tiberi i Drus.
Va créixer sota la custòdia d'August i pel seu caràcter fou més estimat pel poble que el seu germà gran Tiberi; era republicà i va escriure al seu germà per influir a demanar a August la renúncia de l'imperi, però Tiberi va ensenyar la carta a August. Aquest no obstant li va mantenir l'estima almenys aparent durant la seva vida.
Es va casar amb Antònia coneguda com a [[Antònia Menor]] a la, que es va estimar i a la qual fou sempre fidel. El casament es devia fer essent força jove, ja que Drus va morir amb trenta anys i va deixardeixant tres fills vius i alguns que havien mort d'infants.
El [[19 aC]] va obtenir el permís especial del senat per exercir magistratures cinc anys abans de l'edat establerta. El [[16 aC]] quan August va anar a la Gàl·lia i se'n va emportar a Tiberi, que llavors era [[pretor]], Drus va assolir aquest càrrec com a suplent del seu germà.
El [[15 aC]] fou [[qüestor]] i fou enviat contra els [[recis]] o retis que erenhom acusatacusava d'haver atacat a comerciants romans o aliats romans; les muntanyes de [[Rètia]] estaven dominades per bandits que cobraven impostos als cultivadorsagricultors de les planes, els quals atacaven a tot aquell quequi no pagava per quedar lliure dels seus atacs. Drus va atacar alsels bandits i va matar a-ne tots els mascles que van caure a les seves mans i els va derrotar els [[Alps Tridentins]] on els [[recis]] havien fet una incursió. Va obtenir honors pretorians per la seva victòria.
Els recis foren expulsats d'Itàlia però van seguir atacant zones de la Gàl·lia i Tiberi fou enviat per ajudar a Drus, i els dos germans conjuntament van derrotar recis i [[vindèlics]], i algunes tribus es van sotmetre voluntàriament; el país va haver de pagar un tribut i part de la seva població fou deportada de manera que ja no hi havia més possibilitats de revolta.
Va retornar a Roma el [[13 aC]] i fou enviat a la Gàl·lia on s'havia produït una revolta causada per les exaccions del governador romà Licini, que per incrementar la recaptació havia augmentat el nombre de mesos de l'any fins a 14 i així podia cobrar 14 vegades. Drus va prendre mesures per apaigavar la revolta i va controlar els tumults que les seves mesures financeres van provocar.
Els [[sicambris]] i els seus aliats amb l'excusa d'anar a un festival anyal fet a [[Lugdunum]] a l'altar d'August, van instigar a algunes tribus de la Gàl·lia a la revolta, i els sicambris van creuar al Rin en el seu ajut. Drus va anar a [[Batàvia (Holanda)|Batàvia]] i els perseguir fins al seu propi territori que va assolar. Va seguir llavors el curs del riu [[Rin]], va arribar a la mar, i per mar va atacar alsels [[frisis]] i després va passar a territori dels [[caucs]], on els seus vaixells van quedar varats, però es va lliurar per l'ajut dels frisisfrisons.
Estrabó esmenta una batalla naval al riu [[Ems]] contra els [[brúcters]] després de la qual es van dominar les illes de la costa entre elles ''Vyrchamis'' ([[Borkum]]), i probablement Drus va operar al [[Zuidersee]] (''Lacus Flevus''). Va tornar a Roma l'any [[11 aC]] i fou nomenat [[pretor urbà]].
El mateix any va tornar a Germània i va dominar als [[usipets]], va fer un pont sobre el riu [[Lippe]], va envair el territori dels sicambris (enfeinatsocupats en una guerra contra els [[Cats (Germània)|cats]]), va passar pel territori dels [[queruscs]] fins al ''Visturgis'' ([[Weser]]) i va retornar per manca de provisions i perquè s'acostava l'hivern. A un perillós pas anomenat ''Arbalo'', es va escapar perde poc d'una embocada i hi va rebutjar l'atac dels germansgermanons (queruscsqueruscos, [[sueus]] i sicambris). Drus va construir dosdues fortaleses, una a la confluència del ''Luppia'' (Lippe) amb l'''Aliso'' (potser l'Alm o el Lise) que podria ser la moderna [[Elsen Nehaus]] al districte de [[Paderborn]] o [[Lipstadt]] al districte de [[Münster]], i l'altra al país dels cats al Rin (aquesta darrera probablement la moderna [[Cassel]]).
Altre cop va tornar a Roma amb una alta reputació i va obtenir del senat el honor d'una ovació i les insígnies del triomf, i es va decretar que al final de la seva pretoria tindria autoritat proconsular. August no li va permetre usar el títol d'''Imperator'' que l'exèrcit del Rin li havia donat i que començava a tenir un sentit diferent de l'antic.
L'any [[10 aC]] va tornar a Germània on els cats havien abandonat els territoris que els romans els havien assignat; inicialment els cats es van negar a aliar-se alsamb els sicambris però finalment van signar un acord amb aquest poble contra els romans. Però les forces unides foren derrotades per Drus. Aquest va atacar llavors alsels [[nervis (grup humà)|nervis]] dirigits per Senectius i [[Anectius]] i segurament endurant laaquesta campanya va fer construir una fortalesa sobre el ''Taunus''.
Després va deixar Germània i, es va reunir amb August i Tiberi que sl'esperaven a ''Lugdunum'' i van tornar tots junts a Roma ion, noméspoc després d'arribar, hi fou elegit cònsol per l'any [[9 aC]].
Abans de començar el consolat el gener de l'any 9 aC ja va marxar una altra vegada cap a Germània. Aquell hivern hi va haver fortes turmentestempestes i inundacions. Drus va atacar alsels cats als que va derrotar en ununa ferotge batalla, i va entrar llavors als país dels [[sueus]] derrotant alsels [[marcomans]], que eren una tribu dels sueus, i segurament fou llavors quan va nomenar [[Vanni]] comrei ad'ells. rei.Tot Llavorsseguit va marxar contra els queruscsqueruscos, va creuar el WeserWèser i va arribar fins a l'[[Elba (riu)|Elba]].
Aquí no va arribar a creuar el riu suposadament per un fet miraculós: una dona més gran que un ser humà se li va aparèixer i li va dir "on vas insaciable Drus, els deus prohibeixen el teu avanç, aturat! El final dels teus fets i de la vida es imminent". Drus va tornar llavors cap al Rin i a la tornada es van produir alguns fets que van espantar alsels supersticiosos romans: llops, genets, laments de dones, estels fugaços al cel. Drus va morir entre l'Elba i el ''Sala'' (probablement el [[Saal]] a Turíngia) segons [[TitTitus Livi]] a conseqüència d'una caiguda de cavall que li va trencar la cama (va morir al cap de 13 dies segurament de la gangrena). Els altres historiadors no esmenten la cama de Drus. [[Suetoni]] diu que Drus va ser enverinat per [[August]], iperò, si bé és probable que l'emperador estigués enfadat amb ell per la seva ofensiva excessiva, peròtanmateix no sembla probablepas versemblant que arribés a l'enverinamentfer-lo enverinar.
Tiberi que era amb August i Livia a [[Pavia]] quan es va conèixer la malaltia de Drus, va recórrer la distància fins al lloc on era, creuant un perillós país, viatjant nit i dia, i va arribar just a temps de tancar els ulls del seu germà (segons [[Plini el Vell]]). Tiberi va assolir el comandament. El campament on va morir rebiava rebre el nom de ''Scelerata''; el cos fou portat al campament romà ade ''Moguntiacum'' ([[Magúncia]]). Tiberi va portar després el cos a Itàlia i fou enterratincinerat al [[Camp de MarsMart]] i les cendres dipositades a la tomba propietat d'August. Es va decretar la concessió del cognom Germànic a títol pòstumpòsthum per ell i per la posteritat i un arc de marbre fou erigit en memòria seva a la [[via Àpia]].
ElsSón diversos els historiadors que parlen de la fúria amb què va actuar a Germània on milers de persones foren deportades, milers executades, moltes regions devastades i una atmosfera de terror es va imposar entre les tribus germàniques. Drus era un combatent incansable i sovint desafiava alsels caps enemics a combat singular. La zona entre el Rin i el WeserWèser va quedar dominada sota el seu comandament i va erigir nombroses fortaleses per assegurar el poder romà en aquestes regions al [[Mosa]], el WeserWèser i fins a l'Elba (''Florus'' diu que unes cinquanta fortaleses a la vora del Rin i més enllà, -riu sobre el quequal va fer construir dos ponts- i més enllà)
{{commonscat}}
{{Autoritat}}
| 