Els límits de la Fundació: diferència entre les revisions

Escrita 29 anys després de la publicació de l'últim llibre de la Trilogia de la Fundació, ''[[La Segona Fundació]]'', i 32 anys després del primer relat de ''[[La Fundació]]'', '''Els límits de la Fundació''' suposa la tornada d'Asimov a la continuació de la saga. Segons el propi Asimov, en el pròleg escrit per a ''[[Fundació i Terra]]'' en 1986, ''"els afeccionats [...] em van demanar que continués la sèrie. Els hi vaig donar les gràcies, però vaig seguir negant-m'hi. [...] Però Doubleday es va prendre aquelles peticions amb molta més serietat que jo"''.<ref>Isaac Asimov, Pròleg: Antecedents a la Fundació, ''Fundació i Terra'', 8a edició març de 1983, Bruguera, Barcelona, Espanya. ISBN 84-02-09641-7.</ref> De fet li van oferir un contracte amb una bestreta 10 vegades major que l'acostumat, demanant-li que elaborés una novel·la de 140.000 paraules: el doble que qualsevol dels volums anteriors, i gairebé el triple de qualsevol relat individual. Per a això, Asimov va haver de rellegir la [[Saga de La Fundació|Trilogia de la Fundació]] i, com ell mateix diu, "''respirant profund, em vaig posar a la feina''".

[[Golan Trevize]], conseller de la Primera Fundació, s'interroga sobre la possibilitat de l'existència de la Segona Fundació. Aquesta haguéshauria d'haver estat destruïda, segons la versió oficial, esgotant-se així lesels sevesseus superpoderessuperpoders mentals que dirigien ocultament els esdeveniments de l'Imperi Galàctic. Després d'una sèrie d'intrigues polítiques, Trevize es veurà obligat a exiliar-se en una astronau, en companyia de l'historiador [[Janov Pelorat]]. Però una vegada en l'espai, ambdós decidiran dedicar-se a la recerca de l'antic planeta Terra.<ref>Isaac Asimov, ''Els Límits de la Fundació'', Contraportada. 2ª edició abril de 1990, P&J. ISBN 84-01-49654-3</ref>

Després de solucionar la vuitena [[Crisi Seldon]], la popularitat de l'alcaldessa Harla Branno està pels núvols. En aquests moments, Golan Trevize, conseller de la Primera Fundació, descobreix que el [[Pla Seldon]] segueix executant-se d'una forma tan perfecta, que, de fet, les paraules de Seldon eren gairebé equivalents a les de Branno en defensar la seva política (mantenir a Términus com a capital de la Fundació) enfront dels seus oponents. Trevize suposas'oposa al fet que es deu al fetla que la Segona Fundació segueixsegueixi existint i mantenintmantenir el curs del Pla. Trevize és exiliat immediatament amb la finalitat de buscar alel planeta original de la humanitat, la [[Terra]], a causa del temor de Branno que la Segona Fundació actués immediatament.

En la Segona Fundació, un jove Orador prometedor, Stor Gendibal, descobreix que el Pla segueix executant-se perfectament sense cap falla i suposa que hi ha una força més enllà de la Segona Fundació que manté el Pla en curs... de moment. Després de diversos obstacles, Gendibal surt a buscar a aquesta tercera força, que resulta ser una superment anomenada [[Hipòtesi Gaia|Gaia]].