Llac Baikal: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 88.8.85.32 (discussió) a l'última versió de CobainBot |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 10:
| localització =
| coordenades = {{coord|53.5|N|108.2|E|region:RU-BU_type:waterbody_scale:5000000|display=inline,title}}
| superfície = 31.722 km²<ref name="INTAS">{{
| longitud = 636 km
| amplada = 79 km
Línia 27:
El '''Baikal''' (també '''Dalai Nor''' o '''Dalai Nur'''; en [[rus]] Байкал) és un [[llac]] que es troba en el territori de [[Rússia]], a la regió de la [[Sibèria]] oriental. L'etimologia popular fa derivar el seu nom de Bai kül (Llac Ric)
Té una extensió de 31.500 km², uns 636 km de llargària, una amplada d'entre 15 i 79 km, i uns 1.637 [[Metre|m]] de profunditat màxima, que el fan el llac de més fondària del [[món]].<ref>{{ref-web|llengua=anglès|url=http://geology.com/records/deepest-lake.shtml|títol=Deepest Lake in the World|editor=geology.com |consulta=18 de desembre de 2013}}</ref> Constitueix el llac amb la reserva d'[[aigua dolça]] més important del món,<ref name="touchstone"/> també és el llac amb les aigües més transparents<ref>{{ref-llibre |títol=Ecosystems and Natural Resources of Mountain Regions. Proceedings of the first international symposium on Lake Baikal: The current state of the surface and underground hydrosphere in mountainous areas. "Nauka", Novosibirsk, Russia |cognom=Jung |nom=J. |coautors=Hojnowski, C., Jenkins, H., Ortiz, A., Brinkley, C., Cadish, L., Evans, A., Kissinger, P., Ordal, L., Osipova, S., Smith, A., Vredeveld, B., Hodge, T., Kohler, S., Rodenhouse, N. and Moore, M. |editor=Smirnov,A.I. |any=2004 |pàgines=131–140 |capítol=Diel vertical migration of zooplankton in Lake Baikal and its relationship to body size |urlcapítol=http://www.wellesley.edu/Biology/Faculty/Mmoore/Content/JUNG_et_al_2004.pdf |format=[[Portable Document Format|PDF]] |consulta= 9
El Baikal és un llac d'origen [[Placa tectònica|tectònic]], es va formar com un antic [[rift]].<ref name="touchstone" /> A la zona hi viuen més de 1.700 [[espècies]] de [[Planta|plantes]] i [[animal]]s, dos terços dels quals no es poden trobar en cap altra part del món,<ref>{{
Té un total de 336 rius que hi aboquen les seves aigües del Selenga, el Barguzin, l'Angarà Superior (aquest darrer després en surt), i només un riu que hi neix, l'[[Angarà]], afluent del [[Ienissei]]. Durant el període [[geològic]] del [[paleolític]] s'hi va desenvolupar una cultura al voltant que s'estenia des de l'[[Ural]] fins a l'[[Amèrica del Nord]].
Línia 38:
El llac Baikal era conegut com el ''Mar del Nord'' a l'[[Història de la Xina|antiga Xina]], llavors era al que es coneixia com a territori [[xiongnu]]. A [[Europa]] no es va conèixer gran cosa del llac fins que es va produir l'expansió de Rússia a [[Sibèria]] al [[segle XVII]]. El primer explorador rus que va arribar al Baikal va ser [[Kurbat Ivanov]] l'any [[1643]].
La [[ferrocarril|línia fèrria]] del Baikal és una branca del [[Transsiberià]] amb 307 km i 40 túnels, i es va acabar el [[1904]]. Abans de la seva construcció els vagons eren transportats en [[transbordador]]s des de Port Baikal fins a Babushkin. Mentre el tren s'anava construint, una gran expedició hidrogeogràfica encapçalada per Fedor Kiríllovitx Drizhenko va dibuixar el primer atles detallat del Baikal. L'antiguitat i l'aïllament d'aquest llac han produït una de les [[Fauna|faunes]] d'aigua dolça més riques i inusuals del món.<ref name="touchstone">{{
El llac Baikal és un [[rift]] on l'[[escorça terrestre]] s'està separant.<ref name="oddities">{{
La seva edat s'estima entre 25 i 30 milions d'anys, un dels llacs més antics en la [[Geologia|història geològica]]. És un cas únic entre els grans llacs situats a latituds altes perquè els seus [[sediment]]s no han estat afectats per les glaceres continentals. Els estudis que van fer nord-americans i russos a la [[dècada del 1990]] proporcionen un registre detallat de les variacions [[Clima|climàtiques]] durant els últims 250.000 anys. En un futur pròxim s'espera poder accedir a capes de sediments més profundes. El Baikal és, a més, l'únic llac d'aigua dolça on s'han trobat proves directes i indirectes de l'existència de l'[[hidrat de gas]].<ref>Kuzmin, M.I., et al., 1998. First find of gas hydrates in sediments of Lake Baikal. Doklady Adademii Nauk, 362: 541–543 (en Rus).</ref><ref>{{ref-publicació |autor=M. Vanneste, M. De Batist, A. Golmshtok, A. Kremlev & W. Versteeg |any=2001 |article=Multi-frequency seismic study of gas hydrate-bearing sediments in Lake Baikal, Siberia |publicació=Marine Gology |volum=172 |exemplar=1 |pàgines=1–21 |doi=10.1016/S0025-3227(00)00117-1}}</ref><ref>{{ref-publicació |autor=P. Van Rensbergen, M. De Batist, J. Klerkx, R. Hus, J. Poort, M. Vanneste, N. Granin, O. Khlystov & P. Krinitsky |any=2002 |article=Sublacustrine mud volcanoes and methane seeps caused by dissociation of gas hydrates in Lake Baikal |publicació=Geology |volum=30 |exemplar=7 |pàgines=631–634 |doi=10.1130/0091-7613(2002)030<0631:SMVAMS>2.0.CO;2}}</ref>
Línia 116:
== Investigació ==
Diverses organitzacions estan duent a terme projectes d'investigació sobre la [[natura]] al llac Baikal. La majoria són organitzacions governamentals o associades amb organitzacions governamentals. El ''Centre de Recerca del Baikal'' és una organització independent de [[recerca]] que porta a terme projectes d'[[educació ambiental]] i de recerca.<ref>{{
El juliol del [[2008]] Rússia va iniciar una expedició per tractar d'arribar al fons del llac, es van utilitzar dos [[batiscaf]]s anomenats Mir-1 i Mir-2 (''Mir'' [Мир] que en rus significa «món» i «pau»), per assolir els 1.592 m del fons i dur a terme exàmens geològics i biològics del seu [[ecosistema]] únic.<ref name=EPC29072008>[http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/20080729/batiscafs-russos-baixen-fins-les-profunditats-del-llac-baikal/52330.shtml Batiscafs russos baixen fins a les profunditats del llac Baikal], [[El Periódico de Catalunya]], [[29 de juliol]] del 2008</ref> Tot i que inicialment es va reportar com un nou record d'immersió en aigua dolça, no va ser així, només es va arribar als 1.580 metres.<ref name=EPC29072008 /><ref name="Dive">{{
Des de l'any [[1993]] es desenvolupen investigacions sobre els [[Neutrí|neutrins]] al Baikal, amb un telescopi de neutrins submergit (el ''Baikal Deep Underwater Neutrino Telescope'' o BDUNT). El telescopi NT-200 està situat a uns 3,6 [[Quilòmetre|km]] de la costa a una profunditat d'1,1 km i es compon de 192 mòduls òptics (OMs).<ref>{{
== Economia ==
Línia 130:
[[Fitxer:Baikal south.jpg|left|thumb|El llac a l'estiu vist des de [[Bolsxie Koti]] a la riba sud-est.]]
[[Fitxer:Lakebaikalwinter.jpg|right|thumb|El llac a l'hivern, vist des del centre turístic de [[Listvianka]]. El gel és prou gruixut per a suportar gent caminant o motos de neu.]]
El llac Baikal, anomenat ''la Perla de Sibèria'', ha esdevingut un punt d'atracció per a la indústria turística en els darrers anys provocant un auge econòmic de la zona.<ref name=BBC>{{
El Baikal va ser declarat per la [[UNESCO]] com a [[Patrimoni de la Humanitat]] l'any 1996 i el 2007, el 2005 el govern rus va declarar la zona ''regió d'interès econòmic especial''. La vila de [[Listvianka]] és on el [[turisme]] està més desenvolupat, amb [[restaurant]]s, [[hotel]]s i bones vies de comunicació. El pas del [[Transsiberià|tren transsiberià]] per la zona, també contribueix a l'atractiu del llac. La creació del ''Great Baikal Trail'' (Большая Байкальская Тропа), una associació per promoure [[Sender de gran recorregut|senders de gran recorregut]], ha dotat la zona d'una xarxa de camins que permet els turistes practicar el [[senderisme]].
Línia 142:
=== Oleoducte Sibèria Est-Pacífic ===
La companyia estatal russa Transneft tenia el projecte de construir un [[oleoducte]] troncal que havia de passar a 800 metres de la riba del llac en una zona amb una [[Terratrèmol|activitat sísmica]] important. Els activistes mediambientals de Rússia com Baikalwave<ref>{{
== Vegeu també ==
| |||