Ària (música): diferència entre les revisions

L'ària aparegué cap al [[segle XIV]] i al llarg dels segles anà evolucionant d'una simple melodia cantada cap a una forma més estructurada. Durant el [[segle XVII]], en l'època barroca, i després de diverses formes típiques, es va consolidar la forma ternària (A-B-A), denominada [[ària da capo]], a causa de la repetició de la primera part al final de l'ària. L'ària desprésDesprés va introduir-se amb gran força al repertori operístic amb diverses variants (''aria cantabile'', ''aria agitata'', ''aria di bravura'', ''aria di coloratura'', etc.). A mitjan [[segle XIX]], les òperes es van convertir en una seqüència d'àries, reduint l'espai disponible per als [[recitatiu]]s. Altres òperes (com la majoria de les de [[Wagner]]) tenen una estruturaestructura totalment contínua, sense part que una part es puguinpugui identificar fàcilment com una ària independent.

* ''[[Casta Diva]]'' - [[Norma (òpera)|Norma]], d'ende [[VicenzoVincenzo Bellini]]

* ''[[Nessun Dorma]]'' - [[Turandot]], d'ende [[Giacomo Puccini]]

* ''[[La dona è mobile]]'' - [[Rigoletto]], d'ende [[Giuseppe Verdi]]

* ''[[L'amour est un oiseau rebelle]]'' - [[Carmen (òpera)|Carmen]], d'ende [[Georges Bizet]]