Magnetoresistència gegant: diferència entre les revisions

cap resum d'edició
(Pàgina nova, amb el contingut: « A finals de 1988, A. Fert (Orsay) i P. Grünberg (Jülich), pràcticament de forma simultània i independent descobriren que en multicapes formades per làmine...».)
 
Cap resum de modificació
Magnetoresistència gegant:
 
 
 
A finals de 1988, A. Fert (Orsay) i P. Grünberg (Jülich), pràcticament de forma simultània i independent descobriren que en multicapes formades per làmines nanomètriques de ferro (Fe) i de Cr (Cr) la resistència elèctrica canviava fortament en presencia d’un camp magnètic relativament feble. Mesuraren canvis de resistència (magnetoresistència) fins al 50%; aquest valor és molt més gran que els major valors reportat fins a la data ( ~ 1% en aliatges de FeNi). A. Fert i P. Grünberg eren conscients de que una nova física estava amagada darrera d’aquest resultats sorprenents i endevinaven ja que aquesta troballa tindria un enorme impacte tecnològic. A. Fert va anomenar aquest efecte: Magnetoresistència Gegant i amb aquest nom (GMR) se l’ha conegut des de llavors.
 
Era evident que materials i dispositius amb canvis de resistència tan importants trobarien aplicacions immediatament com a sensors de camp magnètic. I així ha sigut. A l’any 1997, tan sols 9 anys després de la descoberta i de la mà dels desenvolupaments fets per S.S. Parkin a IBM, els primers capçals de lectura GMR per a discs durs d’ordinador van sortir al mercat.
A finals de 1988, A. Fert (Orsay) i P. Grünberg (Jülich), pràcticament de forma simultània i independent descobriren que en multicapes formades per làmines nanomètriques de ferro (Fe) i de Cr (Cr) la resistència elèctrica canviava fortament en presencia d’un camp magnètic relativament feble. Mesuraren canvis de resistència (magnetoresistència) fins al 50%; aquest valor és molt més gran que els major valors reportat fins a la data ( ~ 1% en aliatges de FeNi). A. Fert i P. Grünberg eren conscients de que una nova física estava amagada darrera d’aquest resultats sorprenents i endevinaven ja que aquesta troballa tindria un enorme impacte tecnològic. A. Fert va anomenar aquest efecte: Magnetoresistència Gegant i amb aquest nom (GMR) se l’ha conegut des de llavors.
Era evident que materials i dispositius amb canvis de resistència tan importants trobarien aplicacions immediatament com a sensors de camp magnètic. I així ha sigut. A l’any 1997, tan sols 9 anys després de la descoberta i de la mà dels desenvolupaments fets per S.S. Parkin a IBM, els primers capçals de lectura GMR per a discs durs d’ordinador van sortir al mercat.
Usuari anònim