Luis Antonio Bolín Bidwell: diferència entre les revisions

Durant la [[Guerra Civil Espanyola]] va ser adscrit a l'Oficina de Premsa i Propaganda de les forces nacionals a Salamanca, i l'encarregat de relacions amb els corresponsals estrangers, fins al seu cessament al maig de 1937. Va autoritzar una entrevista al [[General Franco]] realitzada per un periodista francès que acompanyava al càmera [[René Brut]], en la seva presència i al pati del [[Palau de los Golfines de Arriba]] a la ciutat de [[CáceresCàceres]].<ref>Religión en Libertad "[http://www.religionenlibertad.com/articulo.asp?idarticulo=10684 Las imágenes de Franco en Cáceres: un importante descubrimiento.]" Consultat el 19 de gener de 2012 </ref> Així mateix, aconsegueix una entrevista per al periodista-espia [[Arthur Koestler]], del ''[[News Chronicle]]'', amb [[Gonzalo Queipo de Llano|Queipo de Llano]] a [[Radio Sevilla]].<ref name=paloma>Ramos Espejo, Antonio ''Paloma de luz para un tiempo de tinieblas''.</ref>

La seva família va ser perseguida en [[Màlaga]], refugiant-se al domicili de sir [[Peter Chalmers-Mitchell]], el cònsol britànic en funcions, casa on poc més tard Bolín arrestaria a Koestler,<ref name=ideal/> i també en casa del cònsol de [[Mèxic]], [[Porfirio Smerdou]], casat amb Concha Altolaguirre Bolín,<ref>[http://www.transicionandaluza.es/cronicas.php?id_prov=7 Conta Gerald Brenan a ''Memoria personal''] </ref> germana del poeta de la [[Generació del 27]], [[Manuel Altolaguirre Bolín]].<ref>[http://books.google.cat/books?id=Lx0JKDfBTP0C&pg=PA35&lpg=PA35&dq=Concha+Altolaguirre+Bol%C3%ADn&source=bl&ots=zHjIb9mnMt&sig=UU_R_Hnsf4byhM09RJ8qpg3SHT0&hl=en&sa=X&ei=LeruUOaSNuep0QX6vYDgDQ&ved=0CD0Q6AEwAg#v=onepage&q=Concha%20Altolaguirre%20Bol%C3%ADn&f=false Álvarez Rey, Leandro (2006) ''Andalucía y la Guerra Civil: Estudios y Perspectivas''], págpàg. 35. Universidad de Sevilla, 2006] A Google Books. Consultat el 10 de gener de 2013.</ref>

Així mateix, malgrat haver acollit als seus familiars a la seva casa, Bolín pretenia arrestar Chalmers-Mitchell per la publicació d'una carta seva a ''[[The Times]]'', «denunciant les atrocitats dels insurgents»<ref name=ideal/> i aquest, res més sortir d'Espanya,<ref name=new/> denuncià la detenció de Koestler<ref name=ideal>Preston, Paul. [http://books.google.cat/books?id=1LjWwYvHM8AC&pg=PP184&dq=Peter+Chalmers-Mitchell&hl=es&sa=X&ei=S_HtUOivHsGHhQfNmoHoBg&redir_esc=y Preston, Paul. ''Idealistas bajo las balas'']. Debolsillo, 2011.] A Google Books. Consultat el 10 de gener de 2013.</ref> causant una revolada a nivell internacional, amb [[William Randolph Hearst]] denunciant a l'arrest com una “violació inacceptable dels drets dels periodistes de desentelar la seva professió.” Finalment, després de la intervenció de nombrosos parlamentaris britànics, de [[H.G. Wells]],<ref name=ideal/> de [[Winston Churchill]] davant el [[Foreign Office]],<ref name=ideal/> del govern de França, la Lliga de Nacions, la Creu Roja i àdhuc el Vaticà, Koestler va ser lliurat a les autoritats britàniques, en un intercanvi de presoners amb l'esposa de l'aviador franquista [[Carlos Haya]].<ref name=ideal/> el 14 de maig de 1937.<ref name=new> (en inglés) [http://www.newyorker.com/arts/critics/atlarge/2009/12/21/091221crat_atlarge_menand ] ''[[The New Yorker]]''. Consultat{{en el 9 de gener de 2013.}}</ref> Aquest mateix dia, Bolín és substituït per [[Pablo Merry de Val]], i nomenat “enviat especial de la Delegació a Anglaterra, Països Escandinaus i Estats Units”, i després, Cap del Servei Nacional de Turisme.<ref name=preston/>