Sagrat Orde Militar Constantinià de Sant Jordi: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 9:
| altres noms =
| lema = [[In hoc signo vinces]]
| hàbit = [[Fitxer:Sacro Militare Ordine Costantiniano di San Giorgio.png|120px]]
| tipus = [[orde dinàstic]]
| objectiu = Glorificació de la Creu, la difusió de la Fe i la defensa de la Santa Mare Església.
Línia 32:
}}
El '''Sagrat Orde Militar Constantinià de Sant Jordi''' és un [[orde de cavalleria]] sota el patronatge de [[Jordi de Capadòcia|Sant Jordi]], consagrada a la ''glorificació de la Creu'', la ''difusió de la Fe'' i la ''defensa de la Santa Mare Església''.
[[fitxer:Kruis en ster van de Constantinische Orde.jpg|thumb|200px|Creu i emblema del Sagrat Orde Constantinià de Sant Jordi.]]
== Fundació ==
Existeix una llegenda que atribueix el seu origen en temps de l'emperador [[Constantí I el Gran|Constantí]] en la [[Batalla del Pont Milvi]] (any [[312]]) contra l'emperador [[Maxenci]]. La tradició cristiana conta que Constantí va lluitar sota el símbol de la creu en la batalla, que se li va rebel·lar en un somni.
Línia 43:
== Expansió ==
L'últim descendent dels emperadors d'Orient Joan Andreu Àngel Flavi Lascaris Paleòleg no va tenir descendència, per la qual cosa va transferir en [[1697]], el gran maestrazgo al [[Duc de Parma]] [[Francesc Farnese]] i als seus successors. Acte de cessió confirmat per l'Emperador [[Leopold I d'Habsburg]] i pel Papa Innocenci XII, en el que es coneix com la Butlla ''Sincerae Fidei'' [[1699]].
En morir sense descendència el Duc de Parma [[Antoni I de Parma|Antoni Farnese]] en [[1727]], es va dir a la successió a Carles de Borbó, [[Infant d'Espanya]], fill de la seva germana [[Isabel Farnese]] i del rei [[Felip V d'Espanya]].
[[Carles III d'Espanya]] va donar al seu tercer fill, l'infant [[Ferran I de les Dues Sicílies]], el 6 d'octubre de [[1759]], tots els seus béns italians, i el va investir com [[Gran Mestre]] Constantinià, dignitat transmissible a tots els homes primogènits.
Amb el temps va quedar dividida en dues branques conegudes com la hispano-napolitana i la franco-napolitana.
== Situació actual ==
== Bibliografia ==
Linha 48 ⟶ 54:
* José Luís Sampedro Escolar, ''El Conflictivo matrimonio de la Princesa de Asturias en 1901''. Conferencia publicada, Madrid 2002
* Amadeo Martín-Rey y Cabieses, ''La Sacra y Militar Orden Constantiniana de San Jorge y La Real Casa de las Dos Sicilias''. Seminario de la Escuela Marqués de Avilés. Marzo 2008.
== Enlaços externs ==
{{commonscat|Sacred Military Constantinian Order of Saint George}}
* [http://www.ordinecostantiniano.it/ Ordine Constantiniano di San Giorgio] (en italiano).
* [http://www.constantinianorder.org/ Sacred Military Constantinian Order of Saint George] {{en}}
* [http://books.google.es/books?id=tvUWAQAAMAAJ&q=%22fueron+aprobadas+el+a%C3%B1o+456+por+el+Papa%22&dq=%22fueron+aprobadas+el+a%C3%B1o+456+por+el+Papa%22&hl=es&sa=X&ei=Z1V1T-66EsXa8QP3w4G8DQ&ved=0CDAQ6AEwAA ''Cuadernos de estudios gallegos''], vol. 53, pg. 267, nota 187.
{{inacabat}}
| |||