Laboratori Cavendish: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Correccions |
Fotos i seccions |
||
Línia 3:
El '''Laboratori Cavendish''' és el nom que rep el Departament de Física de la [[Universitat de Cambridge]], a [[Anglaterra]].
== Història ==
El Laboratori Cavendish té una extraordinària història de descobriments i innovació en el camps de la Física des de la seva obertura en 1874. Fins llavors, la física era considerada una part de les matemàtiques. Les aportacions experimentals excel·lents d'[[Isaac Newton]], [[Thomas Young]] i [[George Gabriel Stokes]] foren dutes a terme als seus col·legis. La necessitat de la formació pràctica dels científics i enginyers es destacà per l'èxit de l'Exposició Universal de 1851 i les exigències d'una societat industrial. La fundació de la Ciències Naturals Trip el 1851 establí les bases per a la necessitat de construir laboratoris dedicats a la física experimental i això s'aconseguí gràcies a la generositat del Canceller de la Universitat, [[William Cavendish, VII duc de Devonshire]]. Cavendish proporcionà 6300 [[Lliura esterlina|£]] per cobrir els costos de la construcció d'un laboratori de física, amb la condició que els Col·legis proporcionassin el finançament per a una càtedra de Física Experimental. Això portà a la designació de [[James Clerk Maxwell]] com el primer professor del Cavendish.<ref name=":0">{{Ref-web|url = http://www.phy.cam.ac.uk/history|títol = The History of the Cavendish|consulta = 21 desembre 2015|llengua = |editor = Cavendish laboratory|data = }}</ref>▼
=== Segle XIX ===
▲El Laboratori Cavendish té una extraordinària història de descobriments i innovació en el camps de la Física des de la seva obertura en 1874. Fins llavors, la física era considerada una part de les matemàtiques. Les aportacions experimentals excel·lents d'[[Isaac Newton]], [[Thomas Young]] i [[George Gabriel Stokes]] foren dutes a terme als seus col·legis. La necessitat de la formació pràctica dels científics i enginyers es destacà per l'èxit de l'Exposició Universal de 1851 i les exigències d'una societat industrial. La fundació de la Ciències Naturals Trip el 1851 establí les bases per a la necessitat de construir laboratoris dedicats a la física experimental i això s'aconseguí gràcies a la generositat del Canceller de la Universitat, [[William Cavendish, VII duc de Devonshire]]. Cavendish proporcionà 6300 [[Lliura esterlina|£]] per cobrir els costos de la construcció d'un laboratori de física, amb la condició que els Col·legis proporcionassin el finançament per a una càtedra de Física Experimental. Això portà a la designació de [[James Clerk Maxwell]] com el primer professor del Cavendish.<ref name=":0">{{Ref-web|url = http://www.phy.cam.ac.uk/history|títol = The History of the Cavendish|consulta = 21 desembre 2015|llengua = |editor = Cavendish laboratory|data = }}</ref>
[[Fitxer:James Clerk Maxwell.jpg|thumb|James Clerk Maxwell (1831–1879)]]
Des de la seva fundació, el Laboratori Cavendish ha tingut gran fortuna en el nomenament de professors que, entre ells, han canviat per complet la nostra comprensió del món físic. Maxwell no visqué per veure les seves teories de l'electricitat, el magnetisme i la física estadística plenament confirmades pels experiments, però el seu llegat pràctic fou el disseny i equipament del Laboratori Cavendish. Maxwell morí el 1879, a la primerenca edat de 48 anys, i fou succeït per [[Lord Rayleigh]], que fou responsable de la creació d'un curs sistemàtic d'instrucció en física experimental, que ha romàs en el centre del programa d'ensenyament del Laboratori.<ref name=":0" />
[[Joseph John Thomson]] succeí Rayleigh el 1884 i començà la revolució en la física que havia de conduir al descobriment de la [[mecànica quàntica]] en la dècada de 1920. Durant el seu llarg mandat, possibilità que els estudiants de fora de la Universitat de Cambridge estudiassin per al nou grau de Doctor en Filosofia a partir del 1895. Entre la primera generació d'estudiants de postgrau de física en destaquen [[Ernest Rutherford]] i [[Charles Thomson Rees Wilson]], que, juntament amb J.J. Thomson, guanyaren premis Nobel per les seves investigacions. El descobriment de l'[[electró]] per Thomson, la invenció de la [[cambra de boira]] de Wilson, el descobriment de la [[fissió nuclear]] artificial per Rutherford són exemples dels extraordinaris avenços en la tècnica experimental que marcà el començament del que es coneix com [[física moderna]].
[[Fitxer:Portrait of Joseph John Thomson.jpg|thumb|Joseph John Thomson (1856-1940)]]
=== Segle XX ===
El 1919, Thomson fou succeït per Ernest Rutherford. Sota el mandat [[Francis William Aston]] descobrí els [[isòtops]] dels elements químics, Patrick Blackett fou el primer en fotografiar interaccions nuclears artificials, [[James Chadwick]] descobrí el [[neutró]] i [[John Douglas Cockcroft]] i [[Ernest Walton]] dugueren a terme l'experiment que produí les desintegracions nuclears controlades i induïdes per partícules d'alta energia accelerades, així com demostrar experimentalment per primera vegada que l'equació d'Einstein E = m·c<sup>2</sup>.
Lawrence Bragg succeí Rutherford el 1938 i desenvolupà l'ús de la cristal·lografia de raigs X com una eina extraordinàriament poderosa per a la comprensió de l'estructura de les molècules biològiques. La culminació d'aquests estudis fou la determinació de l'estructura de doble hèlix de la molècula d'ADN per [[Francis Crick]] i [[James Dewey Watson|James Watson]]. L'àmbit de la física seguí creixent amb l'empenta a temperatures molt baixes a través de la investigació realitzada al Laboratori per Mond i energies molt altes amb la construcció de la propera generació d'acceleradors de partícules.
Bragg fou succeit per [[Nevill Francis Mott|Nevill Mott]] el 1954 i sota la seva direcció, es dugueren a terme molts estudis pioners en el que ara podria anomenar-se la física de matèria condensada, incloent al seu propi treball sobre els semiconductors amorfs que anava a portar el seu premi Nobel. El Laboratori continuà expandint-se a gran velocitat fins que el lloc al centre de Cambridge es va fer tan superpoblada que es considerà necessari un trasllat a un nou lloc a l'oest de Cambridge, dirigit per Brian Pippard, el successor de Mott com a professor Cavendish el 1971.
== Referències ==
| |||