Cursa per l'Àfrica: diferència entre les revisions

La '''partició de l'Àfrica''' o "'''«cursa per l'Àfrica'''"» és un episodi del colonialisme europeu transcorregut aproximadament entre [[1870]] i [[1914]].

El desenvolupament de la [[Revolució industrial]] i el [[capitalisme]] a [[Europa]] conduïa imperiosament a l'explotació de nous mercats. D'altra banda, les teories racistes estaven en aquella època molt acceptades i, per tant, es considerava com una cosa natural el domini dels blancs sobre la, considerada inferior, població africana.

Fins aal [[1875]] les colònies europees a l'[[Àfrica]] es limitaven a l'[[Algèria]] francesa i la [[Colònia del Cap]] britànica. La [[Conferència de Berlín]] de [[1885]], on participaven els governs de [[Gran Bretanya]], [[França]] i [[Alemanya]] ja va definir els conceptes d'"«ocupació efectiva"» i el de "«govern directe"» (molt sovint per les armes) com a drets per la reivindicació d'un territori.

{{llegenda|#f6f6f6|Independent]]}}

Les exploracions de [[David Livingstone]], continuades per H.M. Stanley, van obrir l'interior de l'Àfrica Tropical a la penetració europea.

El [[1876]] el rei [[Leopold II de Bèlgica]] va organitzar una "«Associació Internacional Africana"» que va obtenir 2.300.000 km² de la conca del [[riu Congo]] adquirint-lolos a caps locals. Primer vavan ser una propietat personal del rei però, davant dels escàndols per atrocitats comeses pels seus concessionaris, el 1907 va haver de passar a ser un territori de [[Bèlgica]].

Gran Bretanya, procurant el control del [[Canal de Suez]], va ocupar formalment l'[[Egipte]] el 1882, i va passar després a conquerir el [[Sudan]] (1896-1898) i a trobar-se aen lluitarlluita contra França a [[Fashoda]] (setembre de 1898). L'any [[1899]] els britànics, que ja s'havien annexionat el Cap al 1795, van voler completar la [[Segona Guerra Bòer|conquesta de tota Sud-àfrica]] envaint les repúbliques "«[[afrikaner]]"» riques en or dedel [[República de Transvaal|Transvaal]] i l'[[Estat Lliure d'Orange]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Raugh |nom=Harold E. |títol=The Victorians at War: 1815 - 1914 |url=http://books.google.cat/books?id=HvE_Pa_ZlfsC&pg=PA51&dq=transvaal+war+1899&hl=ca&sa=X&ei=ahOQUZjKDOa47AaF24DoDw&ved=0CEIQ6AEwBA#v=onepage&q=transvaal%20war%201899&f=false |llengua=anglès |editorial=ABC-CLIO |data=2004 |pàgines=51 |isbn=1576079252}}</ref>, a més de l'actual [[Zimbabwe]], aleshores anomenada "«Rhodesia"» en honor de [[Cecil Rhodes]], alt comissionat britànic a Sud-àfrica.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Mario |nom=Prince |títol=Zimbabwe, Land and the Dictator |url=http://books.google.cat/books?id=zi-tWekXbD8C&pg=PA8&dq=Rhodesia+after+Cecil+Rhodes&hl=ca&sa=X&ei=5pC0UcSdCcSQ7AbhyYGoBA&ved=0CHEQ6AEwCA#v=onepage&q=Rhodesia%20after%20Cecil%20Rhodes&f=false |llengua=anglès |editorial= Lulu |data=2009 |pàgines=8 |isbn=1435728963}}</ref> La pretensió britànica era fer una colònia contínua que anés des del Cap al Caire unida per ferrocarril, cosa que fins a la fi de la primera guerra mundial impedia l'existència de la colònia alemanya de [[Tanganyka]].

La [[Primera Guerra Italoetíop]] (1895-1896) fou lliurada entre el [[Regne d'Itàlia (1861–1946)|Regne d'Itàlia]] i l'[[Imperi Etíop]]. La victòria etíop i el rebuig de la invasió distingeixen la regió com l'única capaç de resistir la dominació colonial europea durant la Cursa per l'Àfrica, juntament amb [[Libèria]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Weissenbacher |nom=Manfred |títol=Sources of Power: How Energy Forges Human History |url=http://books.google.cat/books?id=dcYHzuFLZP0C&pg=PA314&dq=ethipia+liberia+colonization&hl=ca&sa=X&ei=94azUfrHC8-u7AacjoC4CA&ved=0CDMQ6AEwAA#v=onepage&q=ethipia%20liberia%20colonization&f=false |llengua=anglès |editorial=ABC-CLIO |data=2009 |pàgines=314 |isbn=0313356262}}</ref> independitzada en [[1847]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Levy |nom=Patricia |cognom2=Spilling |nom2=Michael |títol=Liberia |url=http://books.google.cat/books?id=O3QIKn5_1tUC&pg=PA23&dq=1847+liberia&hl=ca&sa=X&ei=quyTUefTHsa57Abkl4BI&ved=0CEwQ6AEwBA#v=onepage&q=1847%20liberia&f=false |llengua=anglès |editorial=Marshall Cavendish |data=2009 |pàgines=23 |isbn=0761434143}}</ref>

Al final de la "«cursa per l'Àfrica"», la Gran Bretanya va aconseguir que el 30% de la població africana estigués sota el seu control, el 15% per a França, 9% per Alemanya, 7% per Bèlgica i només l'1% per Itàlia.