Arturo Fernández Rodríguez: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Cap resum de modificació
Línia 21:
| lloc web =
}}
'''Arturo Fernández Rodríguez''' ([[Gijón]], [[21 de febrer]] de [[1929]]) és un actor espanyol d'àmplia trajectòria teatral, molt popular per la seva intervenció en més de seixanta pel·lícules i en les sèries de televisió ''Truanes'' i ''La casa de los lioslíos.''<ref>[http://www.lne.es/secciones/noticia.jsp?pRef=2009022200_49_728889__TVyEspectaculos-Arturo-Fernandez-velas-sobre-tablas Arturo Fernández, 80 velas sobre las tablas.]</ref>
 
==Biografia==
 
Pertanyent a una família humil, al 1950 es trasllada a Madrid sense intenció de dedicar-se professionalment a la interpretació i, com a feina provisional, comença al cinema com a figurant fins a interpretar papers petits en pel·lícules de [[Rafael Gil]] (''La senyora de FátimaFàtima, La guerra de Déu, El petó de Judes'').2<ref><span 3class="citation web" contenteditable="false">[[ABC (diari)|Diario ABC]], ed. (4 de diciembre de 1968). </span></ref><ref><span class="citation web" contenteditable="false">[[El Mundo]], ed. (200). [http://www.elmundo.es/magazine/m21/textos/entrevista1.html «Ésto de Arturo Fernández es un lío»]<span class="reference-accessdate">. </span></span></ref>
 
El seu primer contacte amb l’escenaril'escenari és en l’anomenatl'anomenat ''Teatro de Cámara y Ensayo'', dirigit per Modesto Higueras. Després, s’incorporas'incorpora a la companyia teatral de Conchita Montes i més tard a la de [[Rafael Rivelles Guillem|Rafael Rivelles.]]
 
AlEn el cinema, aconsegueix els seus primers papers protagonistes a les ordres de Julio Coll en ''Distrito Quinto'' i ''Un vaso de whisky'' (1958), participant fins a ben entrada la dècada de 1970 en desenes de pel·lícules com ''La casa de la Troya'', ''Rogelia'', ''Currito de la Cruz'' i ''Camino del Rocío'', de Rafael Gil; ''Bahia de Palma'', de Juan Bosch; ''La viudita naviera'', de [[Lluís Marquina i Pichot|Luis Marquina]]; ''Jandro'', de [[Juli Coll i Claramunt|Julio Coll]]; ''Novios 68'' i ''No desearás la mujer de tu prójimo'', de [[Pere Lazaga Sabater|Pedro Lazaga]]; ''Tocata y fuga de Lolita'', d'Antonio Drove, ''Un lujo a su alcance'', de Tito Fernández, i la comèdia de gran èxit comercial ''La tonta del potebote'' (1970), que llança a la fama a [[Lina Morgan|Lina Morgan.]]
 
Construeix un personatge a mesura de galant de vegades cínic i sempre conqueridor, que continua exercint en la seva activitat teatral, protagonitzant, entre unes altres, les obres ''L'herència'' (1957), ''Un hombre y una mujer'' (1961), ''Dulce pájaro de juventud'' (1962), ''La tercera palabra'' (1966), ''La playa vacía'' (1970), ''Homenaje'' (1980), ''La chica del asiento de atrás'' (1983), ''La segunda oportunidad'' (1985), ''Pato a la naranja'' (1986), ''Mejor en'' ''octubre'' (1994), ''Esmoquin'' (2001), ''Esmoquin 2'' (2003), ''La montaña rusa'' (2008) yi ''Los hombres no mienten'' (2012).<ref><span class="citation web" contenteditable="false">Diario ABC, ed. (28 de diciembre de 1958). </span></ref>
Pertanyent a una família humil, en 1950 es trasllada a [[Madrid]] sense intenció de dedicar-se professionalment a la interpretació i, com a sustent provisional, comença al cinema com figurant fins a interpretar papers petits en pel·lícules de [[Rafael Gil]] (''La señora de Fátima'', ''La guerra de Déu'', ''El beso de Judes'').<ref><span class="citation web" contenteditable="false">[[ABC (diari)|Diario ABC]], ed. (4 de diciembre de 1968). </span></ref><ref><span class="citation web" contenteditable="false">[[El Mundo]], ed. (200). [http://www.elmundo.es/magazine/m21/textos/entrevista1.html «Ésto de Arturo Fernández es un lío»]<span class="reference-accessdate">. </span></span></ref>
 
Encara que disminueix la seva presència en la gran pantalla, augmenta la seva popularitat en protagonitzar la pel·lícula ''Truhanes'' (Miguel Bell, 1983), que deu anys després dóna lloc a la sèrie de televisió homònima, treballanti treballa en ambdues amb [[Francisco Rabal|Francisco Rabal.]] També intervé en ''El dia que nací yo'' ([[Pedro Olea Retolaza|Pedro Olea]], 1991), ''Tiempos mejores'' ([[Jordi Grau i Solà|Jorge Grau]], 1994) i ''Desde que amanece'' (Antonio del Real, 2005).
El seu primer contacte amb l'escenari és en l'anomenat Teatre de Cámera y ensayo, dirigit per Modesto Higueras. Després s'incorpora a la companyia teatral de Conchita Montes i més tard a la de [[Rafael Rivelles Guillem|Rafael Rivelles.]]
 
Com a intèrpret de personalitat definida i proverbial elegància, mostra el seu millor registre en prendre distància del seu propi personatge, representant amb els anys a un galant descarat de tints còmics i arribant gairebé a l’autoparodial'autoparòdia en la sèrie d'Antena 3 ''La casa de los líos'', que protagonitza al costat de [[Lola Herrera]] entre 1996 i 2000.<ref>BORAU, José Luis, dir.; Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de España (1998) ''Diccionario del cine español''. </ref> Al maig de 2007, interpreta a dos germans bessons en la sèrie de [[Televisió Espanyola|TVE]] ''Com el gos i el gat''.<ref><span class="citation web" contenteditable="false">[[La Voz de Galicia]], ed. (23 de julio de 2008). </span></ref><ref><span class="citation web" contenteditable="false">Diario ABC, ed. (19 de septiembre de 2011). </span></ref>
Al cinema aconsegueix els seus primers papers protagonistes a les ordres de Julio Coll en ''Distrito Quinto'' i ''Un vaso de whisky'' (1958), participant fins a ben entrada la dècada de 1970 en desenes de pel·lícules com ''La casa de la Troya'', ''Rogelia'', ''Currito de la Cruz'' i ''Camino del Rocío'', de Rafael Gil; ''Bahia de Palma'', de Juan Bosch; ''La viudita naviera'', de [[Lluís Marquina i Pichot|Luis Marquina]]; ''Jandro'', de [[Juli Coll i Claramunt|Julio Coll]]; ''Novios 68'' i ''No desearás la mujer de tu prójimo'', de [[Pere Lazaga Sabater|Pedro Lazaga]]; ''Tocata y fuga de Lolita'', d'Antonio Drove, ''Un lujo a su alcance'', de Tito Fernández, i la comèdia de gran èxit comercial ''La tonta del pote'' (1970), que llança a la fama a [[Lina Morgan|Lina Morgan.]]
 
Construeix un personatge a mesura de galant de vegades cínic i sempre conqueridor, que continua exercint en la seva activitat teatral, protagonitzant, entre unes altres, les obres ''L'herència'' (1957), Un hombre y una mujer (1961), Dulce pájaro de juventud (1962), La tercera palabra (1966), La playa vacía (1970), Homenaje (1980), La chica del asiento de atrás (1983), La segunda oportunidad(1985), Pato a la naranja (1986), Mejor en octubre(1994), Esmoquin (2001), Esmoquin 2 (2003), La montaña rusa (2008) y Los hombres no mienten (2012).<ref><span class="citation web" contenteditable="false">Diario ABC, ed. (28 de diciembre de 1958). </span></ref>
 
Encara que disminueix la seva presència en la gran pantalla, augmenta la seva popularitat en protagonitzar la pel·lícula ''Truhanes'' (Miguel Bell, 1983), que deu anys després dóna lloc a la sèrie de televisió homònima, treballant en ambdues amb [[Francisco Rabal|Francisco Rabal.]] També intervé en ''El dia que nací yo'' ([[Pedro Olea Retolaza|Pedro Olea]], 1991), ''Tiempos mejores'' ([[Jordi Grau i Solà|Jorge Grau]], 1994) i ''Desde que amanece'' (Antonio del Real, 2005).
 
Com a intèrpret de personalitat definida i proverbial elegància, mostra el seu millor registre en prendre distància del seu propi personatge, representant amb els anys a un galant descarat de tints còmics i arribant gairebé a l’autoparodia en la sèrie d'Antena 3 ''La casa de los líos'', que protagonitza al costat de [[Lola Herrera]] entre 1996 i 2000.<ref>BORAU, José Luis, dir.; Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de España (1998) ''Diccionario del cine español''. </ref> Al maig de 2007 interpreta a dos germans bessons en la sèrie de [[Televisió Espanyola|TVE]] ''Com el gos i el gat''.<ref><span class="citation web" contenteditable="false">[[La Voz de Galicia]], ed. (23 de julio de 2008). </span></ref><ref><span class="citation web" contenteditable="false">Diario ABC, ed. (19 de septiembre de 2011). </span></ref>
 
Rep el 2003 i 2011 el premi Micròfon d'Or que lliura la Federació d'Associacions de Radi i Televisió. El 2012 rep el Premi de Cultura de la Comunitat de Madrid en la categoria de Teatre, a més del premi Alfonso Ussía en la categoria de Personatges de l'any.<ref><span class="citation web" contenteditable="false">EuropaPress (6 de noviembre de 2012). </span></ref><ref><span class="citation web" contenteditable="false">MadridActualidad (11 de noviembre de 2012). </span></ref>
 
==== Vida personal ====
Fill únic d'Arturo Fernández García (?-15/05/1973) i de Dolores Rodríguez Fanjul (?-6/01/1978). Va contreure matrimoni a l'església de [[Sant Vicenç de Montalt|Sant Vicent de Montalt]], amb la catalana María Isabel Sensat Marquès el 22 de març de 1967, i es van separar enel 1978. Van tenir tres fills: María Isabel (1967), Arturo (1970) i María Dolores "Boby" (1975). S'uneix l'1 d'abril de 1980 amb l'advocada Carmen Quesada.
 
Segons el periodista Rafael González Zubieta, Arturo Fernández va mantenir en la seva joventut una relació sentimental amb Lupe Sino - nom artístic d'Antonia Bronchales -, que va ser promesa del torero [[Manolete]] i que va morir el 13 de setembre de 1959 a conseqüència d'un vessament cerebral sis dies després de sofrir un accident d'automòbil a Madrid. Segons Zubieta, Arturo Fernández era la persona que conduïa l'automòbil esportiu de Lupe Sinó en el moment del sinistre.
== Filmografía ==
* ''Como el perro y el gato'' (TVE1, 2007)
Linha 145 ⟶ 140:
 
== Premis ==
* Premi Nacional de Teatre ''Pepe Isbert'' (2003).
 
== Referències ==
Linha 151 ⟶ 146:
 
== Enllaços externs ==
[[imdbname:0273404|''Arturo Fernández'']] en [[Internet Movie Database]] (<span>en</span> anglès).
{{Autoritat}}