Bosc: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
Polisèmia |
||
Línia 1:
{{polisèmia|Bosc (Cézanne)}}
[[Fitxer:La Fageda d'en Jordà - Garrotxa CIC 20101029 17234.jpg|thumb|dreta|280px|[[La Fageda d'en Jordà]], a [[la Garrotxa]].]]
[[Fitxer:Bosc a Benirrama (la Vall de Gallinera).JPG|thumb|280px|dreta|Bosc a Benirrama ([[La Vall de Gallinera]])]]▼
[[Fitxer:Auró deciduous forest 2.JPG|280px|thumb|dreta|Un bosc mixt [[bosc caducifoli|caducifoli]]-[[fulla perenne|perenne]] a la Garrotxa]]▼
Tot i que existeixen definicions diverses pel concepte,<ref>Lund, H. Gyde (coord.) [[2006]]. 'Definitions of Forest, Deforestation, Afforestation, and Reforestation'. Gainesville, VA: Forest Information Services. Available from : http://home.comcast.net/~gyde/DEFpaper.htm</ref> un '''bosc''' és una formació vegetal dominada per espècies [[arbre|arbòries]], però amb presència d'estrats [[arbust]]iu, [[herba]]ci i [[molsa|muscinal]] més o menys importants. Des del punt de vista de l'[[ecologia]], els boscos són uns [[ecosistemes]] complexos i rics que cobreixen grans àrees del globus terraqüi i funcionen com a hàbitat d'animals, moduladors de fluxos [[hidrològic]]s i conservadors del [[sòl]], i constitueixen un dels aspectes més importants de la [[biosfera]] de la Terra. Malgrat que sovint s'han considerat com a consumidors de [[diòxid de carboni]], els boscos madurs són pràcticament neutres pel que fa al carboni, i són només els alterats i els joves els que n'actuen com a consumidors.<ref>{{ref-web| cognom= Broeker| nom = W.S.| data= 2006 | obra= Breathing easy, Et tu, O2?| editor= Universitat de Columbia| url= http://www.columbia.edu/cu/21stC/issue-2.1/broecker.htm| títol= Et tu, O2?| llengua= anglès}}</ref><ref>Pregitzer, K. and Uskirchen, S. 2004 "Carbon cycling and storage in world forests: biome patterns related to forest age.", Global Change Biology 10, 1–26</ref> De tota manera, els boscos madurs juguen un important paper en el cicle global del [[carboni]], com a reservoris estables de carboni, i la seva eliminació comporta un increment dels nivells de diòxid de carboni [[atmosfera|atmosfèric]].
Linha 9 ⟶ 8:
== Classificació dels boscos ==
[[Fitxer:A deciduous beech forest in Slovenia.jpg|thumb
▲[[Fitxer:Bosc a Benirrama (la Vall de Gallinera).JPG|thumb|280px|
▲[[Fitxer:Auró deciduous forest 2.JPG|280px|thumb|dreta|Un bosc mixt [[bosc caducifoli|caducifoli]]-[[fulla perenne|perenne]] a la Garrotxa]]
Els boscos poden classificar-se de diferents maneres, segons els criteris utilitzats. Una distinció important o bàsica és la que fa referència al grau d'intervenció humana.
Línia 133:
! width="32%" | Superfície - Àrea de bosc (milers d'hectàrees)
|-
|
|- bgcolor="#EFEFEF"
| 1 || {{bandera|Rússia}} [[Rússia]]|| align="center" | 808.790
Línia 155:
| 10 || {{bandera|Índia}} [[Índia]]|| align="center" | 67.701
|- bgcolor="#EFEFEF"
|
|}
Línia 170:
* Protecció del sòl (lluita contra l'[[erosió]]): el bosc és un lloc de restauració de la terra si no és sobreexplotat <br />vegeu el [[bosc de les Landes]] a França o el cinturó verd del sud d'[[Algèria]].
* Funció macro i [[microclima|microclimàtica]] mercès a l'[[evapotranspiració]] i a la protecció de la coberta que mitiga en gran mesura els xocs tèrmics i la deshidratació a causa del vent.
*
* Les vores dels boscos naturals, de gran complexitat, tenen funcions [[ecotò|
==== Oxigen i clima ====
Una metàfora qualifica sovint el bosc de «pulmó del planeta». Malgrat les moltes i fins i tot essencial «funcions vitals» que realitza, el bosc no es pot comparar directament amb un [[pulmó]] (el pulmó no produeix [[oxigen]] i és el [[plàncton]] allò que produeix la major part de l'oxigen del planeta disponible en l'aire i dissolt en aigua). No obstant això, el bosc té funcions essencials [[microclima|micro]] i macroclimàtiques i la qualitat de l'[[Atmosfera terrestre|atmosfera]] en termes d'equilibri termohigròmetric i de puresa de l'aire. Des de cert punt de vista, una mica com el pulmó, però en un altre nivell, és una espècie d'[[ecotò]] i complex funcional entre l'atmosfera i el sòl, en relació no només amb el cicle del carboni sinó també a tots els [[cicle biogeoquímic|cicles biogeoquímics]] importants.
====
El [[cicle del carboni|balanç de carboni]] d'un [[ecosistema]] és difícil d'estimar.
* Varia en funció les zones [[biogeografia|biogeogràfiques]], les èpoques, la història del lloc, l'etapa de creixement del bosc, els riscs d'[[incendi]], de [[sequera]] i d'[[inundacions]], i molts altres factors com ara l'acció d'insectes defoliants o d'altres [[paràsit]]s dels arbres. També es considera la destinació de la fusta: fusta, pasta de paper, o fusta morta tenen impactes molt diferents en termes d'emissions de [[diòxid de carboni]].
* Alguns boscos poden - almenys temporalment - tenir un balanç zero (bosc tropical madur) o negatiu (en zones d'incendis recurrents, o la fase primerenca de creixement), mentre que indirectament contribueixen a enriquir els cursos d'aigua de nutrients (fòsfor, potassi, calci, ferro, etc. i pels fenòmens d'acidificació, humificació i mineralització i estructuració del sòl), cosa proporciona una font constant de [[nutrient]]s pel plàncton marí, que produeix el 80% de l'oxigen que respirem i que és un important dipòsit de carboni.
Línia 183:
* A les zones tropicals, el bosc creix sovint en sòls àcids pobres, no s'hi forma [[humus]], i el material mort és ràpidament reciclada o mineralitzada. El bosc tropical en creixença crea dipòsits de carboni, però amb el temps (després de diversos segles, fins i tot més de 1000 anys) aconsegueix un equilibri entre la [[producció primària]] i la descomposició de la fusta morta. En aquest punt, sembla produir la quantitat d'oxigen que consumeix. A més, les emissions de metà lligades a la fermentació submergida de la fusta o de l'activitat de [[tèrmit]]s fan que els càlculs encara siguin més complexos per determinar les emissions [[gasos d'efecte hivernacle]].
* En climes temperats o freds, és diferent amb cada un dels sòls forestals (incloent-hi les [[torbera|torberes]] associades amb alguns boscos) i el [[permagel]] que, a la zona circumpolar, pot emmagatzemar grans quantitats de carboni (en forma d'[[hidrat de metà]]). <br /> Finalment, el destí i la vida del metà emès pels ecosistemes forestals no es coneixen bé. Podria haver estat sobreestimat o subestimat.
==== Qüestions sobre la biodiversitat ====
* El bosc és un [[reservori de biodiversitat]] important, especialment en les zones a la vegada urbanitzades i molt agrícoles. Aquest és el cas, per exemple, a França, de [[Nord-Pas-de-Calais]] (entre 7,5% i 9% de bosc) i [[Ile-de-France]] (on fora del bosc hi ha només prop del 4% de la regió classificada com a ''[[entorn natural]]'').<ref> NatureParif, ''"[http://www.natureparif.fr/attachments/Colloque2011/Indicateurs/IDF/fragmentation-forestiere-transports.pdf Fragmentation forestière par les infraestructures de transport]"'', Colloque 2011</ref>
Linha 190 ⟶ 191:
==== Economia Forestal ====
[[Fitxer:Hauberg bei Netphen.jpg|thumb|dreta|250px|El bosc és una font de riquesa, potser sobreexplotada.]]
L'explotació dels recursos forestals per part de les societats humanes està molt relacionada amb les pràctiques econòmiques que implementa cada societat per a garantir la seva subsistència. L'entorn forestal proporciona tot un seguit de matèries naturals que poden ser utilitzades per satisfer tot tipus de necessitats mitjançant l'aplicació de tècniques d'apropiació molt simples: fruits, tubercles, fongs, herbes i fulles poden ser
La [[fusta]] és
Tanmateix, la relació entre els grups humans i el seu entorn forestal no se centra exclusivament en l'apropiació de productes. El bosc esdevé també el centre altres activitats econòmiques bàsiques per a la subsistència que generen un seguit de relacions complexes entre el grup humà i el seu entorn: l'agricultura i la ramaderia s'han desenvolupat
Les pràctiques d'explotació forestal han tingut unes conseqüències sovint dramàtiques pel que fa a la cobertura vegetal: desforestació i erosió, modificació de l'estructura del bosc, substitució i desaparició d'espècies són fenòmens que han tingut lloc i es continuen produint com a conseqüència de la relació dels grups humans amb el seu entorn.
|