Bosc: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Polisèmia
Línia 1:
{{polisèmia|Bosc (Cézanne)}}
[[Fitxer:La Fageda d'en Jordà - Garrotxa CIC 20101029 17234.jpg|thumb|dreta|280px|[[La Fageda d'en Jordà]], a [[la Garrotxa]].]]
[[Fitxer:Bosc a Benirrama (la Vall de Gallinera).JPG|thumb|280px|dreta|Bosc a Benirrama ([[La Vall de Gallinera]])]]
[[Fitxer:Auró deciduous forest 2.JPG|280px|thumb|dreta|Un bosc mixt [[bosc caducifoli|caducifoli]]-[[fulla perenne|perenne]] a la Garrotxa]]
Tot i que existeixen definicions diverses pel concepte,<ref>Lund, H. Gyde (coord.) [[2006]]. 'Definitions of Forest, Deforestation, Afforestation, and Reforestation'. Gainesville, VA: Forest Information Services. Available from : http://home.comcast.net/~gyde/DEFpaper.htm</ref> un '''bosc''' és una formació vegetal dominada per espècies [[arbre|arbòries]], però amb presència d'estrats [[arbust]]iu, [[herba]]ci i [[molsa|muscinal]] més o menys importants. Des del punt de vista de l'[[ecologia]], els boscos són uns [[ecosistemes]] complexos i rics que cobreixen grans àrees del globus terraqüi i funcionen com a hàbitat d'animals, moduladors de fluxos [[hidrològic]]s i conservadors del [[sòl]], i constitueixen un dels aspectes més importants de la [[biosfera]] de la Terra. Malgrat que sovint s'han considerat com a consumidors de [[diòxid de carboni]], els boscos madurs són pràcticament neutres pel que fa al carboni, i són només els alterats i els joves els que n'actuen com a consumidors.<ref>{{ref-web| cognom= Broeker| nom = W.S.| data= 2006 | obra= Breathing easy, Et tu, O2?| editor= Universitat de Columbia| url= http://www.columbia.edu/cu/21stC/issue-2.1/broecker.htm| títol= Et tu, O2?| llengua= anglès}}</ref><ref>Pregitzer, K. and Uskirchen, S. 2004 "Carbon cycling and storage in world forests: biome patterns related to forest age.", Global Change Biology 10, 1–26</ref> De tota manera, els boscos madurs juguen un important paper en el cicle global del [[carboni]], com a reservoris estables de carboni, i la seva eliminació comporta un increment dels nivells de diòxid de carboni [[atmosfera|atmosfèric]].
 
Linha 9 ⟶ 8:
 
== Classificació dels boscos ==
[[Fitxer:A deciduous beech forest in Slovenia.jpg|thumb | Un bosc [[caducifoli]] de fulla ampla.]]
[[Fitxer:Bosc a Benirrama (la Vall de Gallinera).JPG|thumb|280px|dretaesquerra|Bosc a Benirrama ([[La Vall de Gallinera]])]]
 
[[Fitxer:Auró deciduous forest 2.JPG|280px|thumb|dreta|Un bosc mixt [[bosc caducifoli|caducifoli]]-[[fulla perenne|perenne]] a la Garrotxa]]
Els boscos poden classificar-se de diferents maneres, segons els criteris utilitzats. Una distinció important o bàsica és la que fa referència al grau d'intervenció humana.
 
Línia 133:
! width="32%" | Superfície - Àrea de bosc (milers d'hectàrees)
|-
|  &nbsp; || ''[[Món]]'' || align="center" | 3.952.025
|- bgcolor="#EFEFEF"
| 1 || {{bandera|Rússia}} [[Rússia]]|| align="center" | 808.790
Línia 155:
| 10 || {{bandera|Índia}} [[Índia]]|| align="center" | 67.701
|- bgcolor="#EFEFEF"
|  &nbsp; || Altres || align="center" | 1.333.213
|}
 
Línia 170:
* Protecció del sòl (lluita contra l'[[erosió]]): el bosc és un lloc de restauració de la terra si no és sobreexplotat <br />vegeu el [[bosc de les Landes]] a França o el cinturó verd del sud d'[[Algèria]].
* Funció macro i [[microclima|microclimàtica]] mercès a l'[[evapotranspiració]] i a la protecció de la coberta que mitiga en gran mesura els xocs tèrmics i la deshidratació a causa del vent.
* [[Dipòsits de carboni]], per la fixació del gas de [[carboni]] a la fusta i el sòl, almenys per als boscos temperats no incendiats i pels boscos tropicals en la fase de creixement.
* Les vores dels boscos naturals, de gran complexitat, tenen funcions [[ecotò|funcions ecotonials]] importants, especialment pels boscos riberencs i pels manglars.
 
==== Oxigen i clima ====
Una metàfora qualifica sovint el bosc de «pulmó del planeta». Malgrat les moltes i fins i tot essencial «funcions vitals» que realitza, el bosc no es pot comparar directament amb un [[pulmó]] (el pulmó no produeix [[oxigen]] i és el [[plàncton]] allò que produeix la major part de l'oxigen del planeta disponible en l'aire i dissolt en aigua). No obstant això, el bosc té funcions essencials [[microclima|micro]] i macroclimàtiques i la qualitat de l'[[Atmosfera terrestre|atmosfera]] en termes d'equilibri termohigròmetric i de puresa de l'aire. Des de cert punt de vista, una mica com el pulmó, però en un altre nivell, és una espècie d'[[ecotò]] i complex funcional entre l'atmosfera i el sòl, en relació no només amb el cicle del carboni sinó també a tots els [[cicle biogeoquímic|cicles biogeoquímics]] importants.
 
==== [[Dipòsits de carboni]] ====
El [[cicle del carboni|balanç de carboni]] d'un [[ecosistema]] és difícil d'estimar.
* Varia en funció les zones [[biogeografia|biogeogràfiques]], les èpoques, la història del lloc, l'etapa de creixement del bosc, els riscs d'[[incendi]], de [[sequera]] i d'[[inundacions]], i molts altres factors com ara l'acció d'insectes defoliants o d'altres [[paràsit]]s dels arbres. També es considera la destinació de la fusta: fusta, pasta de paper, o fusta morta tenen impactes molt diferents en termes d'emissions de [[diòxid de carboni]].
* Alguns boscos poden - almenys temporalment - tenir un balanç zero (bosc tropical madur) o negatiu (en zones d'incendis recurrents, o la fase primerenca de creixement), mentre que indirectament contribueixen a enriquir els cursos d'aigua de nutrients (fòsfor, potassi, calci, ferro, etc. i pels fenòmens d'acidificació, humificació i mineralització i estructuració del sòl), cosa proporciona una font constant de [[nutrient]]s pel plàncton marí, que produeix el 80% de l'oxigen que respirem i que és un important dipòsit de carboni.
Línia 183:
* A les zones tropicals, el bosc creix sovint en sòls àcids pobres, no s'hi forma [[humus]], i el material mort és ràpidament reciclada o mineralitzada. El bosc tropical en creixença crea dipòsits de carboni, però amb el temps (després de diversos segles, fins i tot més de 1000 anys) aconsegueix un equilibri entre la [[producció primària]] i la descomposició de la fusta morta. En aquest punt, sembla produir la quantitat d'oxigen que consumeix. A més, les emissions de metà lligades a la fermentació submergida de la fusta o de l'activitat de [[tèrmit]]s fan que els càlculs encara siguin més complexos per determinar les emissions [[gasos d'efecte hivernacle]].
* En climes temperats o freds, és diferent amb cada un dels sòls forestals (incloent-hi les [[torbera|torberes]] associades amb alguns boscos) i el [[permagel]] que, a la zona circumpolar, pot emmagatzemar grans quantitats de carboni (en forma d'[[hidrat de metà]]). <br /> Finalment, el destí i la vida del metà emès pels ecosistemes forestals no es coneixen bé. Podria haver estat sobreestimat o subestimat.
 
==== Qüestions sobre la biodiversitat ====
* El bosc és un [[reservori de biodiversitat]] important, especialment en les zones a la vegada urbanitzades i molt agrícoles. Aquest és el cas, per exemple, a França, de [[Nord-Pas-de-Calais]] (entre 7,5% i 9% de bosc) i [[Ile-de-France]] (on fora del bosc hi ha només prop del 4% de la regió classificada com a ''[[entorn natural]]'').<ref> NatureParif, ''"[http://www.natureparif.fr/attachments/Colloque2011/Indicateurs/IDF/fragmentation-forestiere-transports.pdf Fragmentation forestière par les infraestructures de transport]"'', Colloque 2011</ref>
Linha 190 ⟶ 191:
==== Economia Forestal ====
[[Fitxer:Hauberg bei Netphen.jpg|thumb|dreta|250px|El bosc és una font de riquesa, potser sobreexplotada.]]
L'explotació dels recursos forestals per part de les societats humanes està molt relacionada amb les pràctiques econòmiques que implementa cada societat per a garantir la seva subsistència. L'entorn forestal proporciona tot un seguit de matèries naturals que poden ser utilitzades per satisfer tot tipus de necessitats mitjançant l'aplicació de tècniques d'apropiació molt simples: fruits, tubercles, fongs, herbes i fulles poden ser recollectatsrecol·lectats per a ser utilitzats en l'alimentació humana i/o dels ramats.
 
La [[fusta]] és materia[[matèria primera]] habitual en la construcció, producció d'eines i d'objectes de consum. Del bosc també s'extreuen altres elements com resines, tanins, escorces. No menys important és la captaciôcaptació del combustible vegetal, única font d'energia per a societats prehistòriques.
 
Tanmateix, la relació entre els grups humans i el seu entorn forestal no se centra exclusivament en l'apropiació de productes. El bosc esdevé també el centre altres activitats econòmiques bàsiques per a la subsistència que generen un seguit de relacions complexes entre el grup humà i el seu entorn: l'agricultura i la ramaderia s'han desenvolupat históricamenthistòricament en detriment de les masses forestals. L'expansió agrària es va produir mitjançant l'apropiació de terrenys forestals, mentre que és pràctiques ramaderes basen la seva viabilitat en els productes forestals o també en pastures guanyades a expenses dels boscos.
 
Les pràctiques d'explotació forestal han tingut unes conseqüències sovint dramàtiques pel que fa a la cobertura vegetal: desforestació i erosió, modificació de l'estructura del bosc, substitució i desaparició d'espècies són fenòmens que han tingut lloc i es continuen produint com a conseqüència de la relació dels grups humans amb el seu entorn.