Reial audiència: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació Etiquetes: escolar editor visual |
m esmenes |
||
Línia 2:
Les '''reials audiències''', '''audiències reials''' o '''audiències''', i també '''cancelleries''' (en [[castellà]], ''real audiencia'' i ''cancillería'') foren els màxims òrgans de [[justícia]] als estats de la [[Monarquia d'Espanya]] entre el [[segle XVI]] i [[segle XVII|XVII]]. Les cancelleries castellanes es distingien de les simples reials audiències pel fet d'estar presidides per un canceller i tenir, a més, atribucions governatives.
Tenen els seus orígens en l'[[Audiència Reial]] de la [[Corona d'Aragó]] i a la [[Reial Audiència i Cancelleria de Valladolid|Cancelleria de Valladolid]] de la [[Corona de Castella]]. Durant els regnats de l'[[emperador Carles V]] i el seu fill [[Felip II de Castella]] entre [[1526]] i [[1583]] es van crear Audiències per tots els dominis de la [[Monarquia d'Espanya]] tant a Europa, com a Amèrica i a les Filipines. Les Cancelleries esdevingueren Audiències de major nivell competencial, ja que estaven presidides per un Canceller i se les considerava representants del monarca en els seus respectius territoris, tant a la península Ibèrica com a les Índies, i disposaven per tant del Reial segell. Amb la instauració dels decrets de [[Nova Planta]] ([[1707]]-[[1716]]) esdevingueren l'organisme superior de govern i durant el segle XVIII foren una demarcació judicial de l'administració colonial espanyola a Amèrica. Vetllaven pel compliment de les normes legals i l'aplicació de la justícia en el continent. La primera Reial Audiència es va crear el [[1511]] a l'illa de ''[[Hispaniola|La Española]]''. Posteriorment, amb la creació dels diversos virregnats, les reials audiències es podien considerar com el següent nivell en la divisió territorial colonial. Aquestes institucions van ser vigents fins a l'any [[1809]], quan durant la [[Guerra del Francès]] s'establí [[Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya]].
==Antecedents==
Línia 33:
Als [[Regnes castellans d'Índies]] es creà per primera vegada una Audiència a Santo Domingo el [[1511]], durant la governació de Diego Colón, per bé que fou suprimida poc temps després, per restablerta definitvament el [[1526]]. Les Reials Audiència d'Índies estaven compostes per un President, que generalment era el respectiu virrei o governador, i per un nombre variable d'Oïdors (jutges), més alguns alcaldes del crim (a Mèxic i Lima). A més, formaven part d'aquest tribunal un fiscal i altres oficials subalterns com ara: un agutzil major, un relator, un escrivà de càmera i un porter. Les Reials Audiències eren els únics òrgans de l'època que tenien una funció més marcada: eren [[Tribunal|tribunals d'administració de justícia]]. Als [[Regnes castellans d'Índies]] les Reials Audiències va adquirir una creixent importància vetllant pel compliment del [[Dret d'Índies]], la protecció dels governats i per l'aplicació de la justícia al continent. Així mateix van arribar a ser també Cancelleries, de manera que se'ls considerava representants del monarca en els seus respectius territoris i dipositàries del segell real.
* Als [[Regnes castellans d'Índies]]<ref>{{Ref-llibre |autor=B. Bennassar, J. Jacquart, N. Blayau, M. Denis, F. Lebrun |títol=Historia moderna |url=http://books.google.cat/books?id=Bclk7EjjwP0C&pg=PA156
** [[Reial Audiència de Santo Domingo]] en [[1526]]
** [[Reial Audiència de Mèxic]] (Nova Espanya ) en [[1527]]
| |||