José María de Torrijos y Uriarte: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot migra paràmetres plantilla infotaula biografia militar. Vegeu VP:Adaptació plantilles |
m Robot posa l'article correcte a l'empresa |
||
Línia 21:
Fugint de les persecucions absolutistes emigrà a [[França]], passant des d'allà a [[Anglaterra]], on es guanyà la vida traduint algunes obres per a editors sud-americans. No deixà de conspirar ni un sol moment, i alendat per la revolució francesa de [[1830]], es traslladà a [[Gibraltar]] amb el propòsit d'esperar el moment favorable d'entrar a [[Espanya]] per enderrocar l'[[absolutisme]]. No el desencoratjà el fracàs de l'expedició de [[Francisco Espoz i Mina]], i després de llençar una proclama envià a [[Algeciras]], per a preparar l'opinió i el terreny, a uns confidents, que foren descoberts i arcabussejats; encara què a pesar d'això, el [[29 de gener]] de [[1831]] desembarcà en un punt nomenat "Aguada Inglesa" amb 200 homes, i en veure's refusat per les tropes realistes hagué de retirar-se amb algunes pèrdues a Gibraltar.
Torrijos ja era l'únic emigrat que inquietava a la cort, i encara què a ell mateix i als refugiats a Gibraltar els contenia el record de les seves fallides temptatives, i l'escarment els hagués potser fer més prudents, {{Cita|Interessava a la cort, excitar la seva natural impaciència, segura que la precipitació els hauria de portar la seva ruïna. Aquest idea diabòlica trobà un digne intèrpret i executor en el governador militar de [[Màlaga]], el general [[Vicente Gonzáles Moreno]]. Fos el mateix Moreno el que entaulà i va mantenir correspondència sota el pseudònim de ''Viriato'' amb el general Torrijos, fos, d'acord i amb coneixement seu, un subjecte que s'anomenava ''Chinchilla'', fos un altre l'encarregat d'entendres directament amb aquell general per amarrar-li el llaç de la traïció amb el que hauria d'ésser pres, és inqüestionable que d'aquest ominós mitjà es valgueren els homes del govern de [[Francisco Tadeo Calomarde]] per incitar-lo a que escometés una empresa a la qual l'estaven impulsat temps ha, els seus patriotes desitjos i un afany ardent, inextingible, constant, d'enderrocar el despotisme que oprimia a Espanya i restituir a aquesta nació la seva llibertat. Per a tal efecte li donaven la màxima seguretat que tan bon punt posés el peu en sòl espanyol tot estaria preparat i llest per a prestar-li auxili i fer triomfar
Aquest oferiments, consignats en multitud de cartes, confirmats verbalment per emissaris i confidents que se li enviaven, infondrien tal confiança en el senzill ànim de Torrijos, el qual cor no comprenia la traïdoria, que totes les seves cartes d'aquell temps, de les quals ni ha moltes en els arxius, revelen el més íntim convenciment de que res s'oposaria al seu triomf. D'acord, doncs, uns i altres, els d'allà confiats i plens de bona fe, els d'ací amb la falsia del que afalaga i atreu la presa per devorar-la, preparant-se l'expedició que Torrijos tant havia anhelat, creient que feia a la seva pàtria el major dels serveis i dels béns. Es llançà, doncs, a la mar la nit del [[30 de novembre]] al [[1 de desembre]] (1831) en dos petits vaixells, i seguit només de 52 homes, notables alguns d'ells, tals com el seu íntim amic el ex diputat en [[Manuel Flores Calderón]], [[Ignacio López Pinto]], [[Francisco Fernández Golfín]] i alguns d'altres.
| |||