Foci I de Constantinoble: diferència entre les revisions

'''Foci''' (''Photius'', ''Phócios'' {{polytonic|Φώτιος}}) ([[Constantinoble]], vers [[820]] - Monestirmonestir de Bordi, [[Armènia]], [[6 de febrer]] del [[893]]) fou un eclesiàstic, retòric, filòsof, gramàtic i poeta bizantí. Fou patriarca de [[Constantinoble]] com a '''Foci I'''. És venerat com a [[sant]] per l'[[Església Ortodoxa|Església ortodoxa]].

De llinatge il·lustre tot i que el nom del seu pare és desconegut, la seva mare es deia Irene. El seu germà es va casar amb una germana de Teodora, l'esposa de l'emperador [[Teòfil (emperador)|Teòfil]]. Dels seus quatre germans [[Tarasi]], Constantí, Teodor i Sergi, el primer fou patriarca de [[Constantinoble]] com ho fou el mateix Foci.

Va exercir com a ''protosecretis'' ('cap de justícia') a la cort, i potser ''protospatari'' (inicialment 'capità de la guàrdia', però al seu temps potser ja només un títol). Se sap que va dirigir una ambaixada a Assíria.

Quan el cèsar [[Bardas]] va deposar el patriarca [[Ignasi de Constantinoble]], l'elecció de nou patriarca va recaure en Foci, que era seglar (en un setmana va passar per tots els graus eclesiàstics: monjo el primer dia, lector el segon, sotsdiaca el tercer, diaca el quart, prevere el cinquè i patriarca el sisè) i fou coronat el [[858]]. Successius concilis el van confirmar. Va convèncer els bisbes de [[Cisma de Foci|donar-li suport]] i, finalment, només cinc es mantenien al costat d'Ignasi. El [[863]], el [[papa Nicolau I]] va anatemitzar i deposar Foci, i aquest va llançar un contranatema i deposició, la qual cosa va donar lloc al [[cisma d'Orient]] i la primera divisió entre les esglésies catòlica i ortodoxa.

La mort de Bardas ([[867]]) per ordre de l'emperador [[Miquel III]] fou seguida de l'assassinat del mateix emperador i l'elevació de [[Basili I]] el Macedoni, que havia estat consagrat per Foci com a soci de Miquel, però a qui ara el patriarca no va voler reconèixer com a emperador a causa de l'assassinat perpetrat. Foci fou desterrat a un monestir i Ignasi fou restaurat. Es va fer un concili contra Foci, en onquè es van presentar alguns dels seus papers; aquest concili, reconegut per Roma com el VIII Conciliconcili Ecumènicecumènic de Constantinoble (el IV, segons l'Església oriental), es va fer el [[869]] i va confirmar la deposició i el nomenament d'Ignasi.

Per motius desconeguts, Foci va recuperar el favor de Basili i el [[877]], a la mort d'Ignasi, fou restaurat com a Patriarcapatriarca i va aconseguir el suport del clergat. El papa Nicolau I havia estat succeït per [[Adrià II]] i aquest per [[Joan VIII]]. Aquest va acceptar reconèixer Foci com a Patriarcapatriarca i aixecar-ne l'excomunió, però a canvi va exigir la renúncia del patriarcat a la seva jurisdicció sobre els cristians de [[Bulgària]], els bisbes de la qual dependrien de Roma.

Un concili es va fer a Constantinoble (el VIII segons el grecs, el IX segons els romans) sota la presidència de Foci el [[879]]; es va declarar la nul·litat del concili del [[869]] i Foci fou confirmat; el problema de la jurisdicció de [[Bulgària]] fou sotmès a l'emperador. El Papapapa va reconèixer la restauració de Foci, però no les demesaltres decisions (els llegats que havia enviat i les havien signatsignades foren condemnats). Finalment, les relacions van esdevenir molt tenses i el Papapapa va excomunicar altre cop Foci.

En aquest temps, Foci apareix unit al monjo [[Miquel de Santabaren]], al quequal va fer bisbe d'Eucaita al [[Regió del Pont|Pont]] i que va adquirir notable influenciainfluència. Basili I va morir el [[886]] i el va succeir el seu fill [[Lleó VI de Bizanci]], enemic de Miquel de Santabaren, ala quequi no va tardar a fer caure. Uns oficials van acusar a Foci i Miquel de conspirar contra l'emperador per posar a un parent de Foci al tron. El patriarca fou confinat al monestir de Bordi a [[Armènia]]; Miquel fou cegat i desterrat (més tard, fou cridat i va viure fins al temps de [[Constantí VII Porfirogènit]]). Foci va romandre a Armènia fins a la seva mort, el [[6 de febrer]] del [[893]]. Fou enterrat al cenobi de Merdosagares.

Per a l'Església Ortodoxaortodoxa, Foci és un dels fundadors de l'Ortodòxia en distanciar-se del Papapapa de Roma, posant les bases del posterior [[Gran Cisma d'Orient|gran cisma d'Orient]] enel 1054. L'Església Ortodoxaortodoxa el venera com a sant; la seva festivitat és el [[6 de febrer]].