Diferència entre revisions de la pàgina «Rajola de València»

cap resum d'edició
(manisa)
[[Fitxer:Palacio Sintra azulejo5.JPG|right|thumb|Taulells del Palaupalau de [[Sintra]]]]
Un '''taulell''', '''rajola de València, manisa''' o '''rajola vidriada''' és una peça de [[ceràmica]] de poc gruix, generalment quadrada, en la qual una de les dues cares és vidriada, resultat de la cocció d'una substància a base d’d'[[esmalt]], que esdevé impermeable i lluenta. Aquesta cara pot ser monocromàtica o policromàtica, llisa o en relleu. El taulell és generalment usat com a element lligat a l’l'[[arquitectura]] en [[revestiment]] de superfícies interiors o exteriors o com a element decoratiu aïllat. Avui dia, el taulell es fabrica de manera industrial a gran escala, i el nom comercial que sol rebre és de ''paviment ceràmic'', si fa referència a un taulell per al terra, i de ''revestiment ceràmic'', si es refereix al de paret.<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona|editorial=Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.46 |consulta=11 de novembre de 2014}}</ref>
 
== Procés de fabricació ==
[[Fitxer:Carrer de Santa Anna K131 Kaakeli C.jpg|esquerra|thumb|Taulell en un carrer de [[Barcelona]]]]
El procés de fabricació dels taulells es realitzava tradicionalment per ''bicocció'' (dues cuites) i actualment per ''monococció'' (una sola cuita). El procés de bicocció implica una primera cuita (la de l'[[argila]] crua), durant la qual es forma el ''bescuit'', producte que resulta quan l'argila perd tota l'aigua i per tant la plasticitat; posteriorment, després d'aplicar el vidriat i, si cal, els colors, la peça bescuitada rep una segona i darrera cuita.
 
La [[ceràmica]] cuita per monococció és la que ha passat només una volta pel forn. El procés de monococció d'un taulell s'inicia amb la preparació i mòlta de les terres, el premsatge, l'assecat, l'esmaltat i la cuita única o monococció, en la qual el cos de la peça perd la plasticitat en la mateixa cocció en què l'[[esmalt]] i les tintes [[serigrafia|serigràfiques]] vitrifiquen.
 
Fins al 1980, la monococció era un sistema de fabricació quasi desconegut a la Plana, però de llavors ençà i gràcies a l'arribada del [[gas natural]] i dels forns monostrats de [[corró|corrons]] ha substituït quasi per complet el sistema de bicocció, que només subsisteix en aquelles peces de caràcter més artesà.
 
== Producció a València ==
[[País Valencià|València]] ha estat un important centre productiu de taulells al llarg de la història. Primer a [[Manises]] i [[Paterna]], en època medieval (s. XIV-XV), i a partir del segle XIX a [[Onda]] i [[l'Alcora]]. Des de mitjan segle XX, altres localitats com ara [[Vila-real]], [[Castelló de la Plana|Castelló]], [[Almassora]], [[Sant Joan de Moró]] i [[Nules]], juntament amb Onda i l'Alcora, fabriquen gran quantitat de taulell. De fet, la comarca de [[la Plana]] és la segona regió taulellera del món, després de la comarca de Sassuolo-Mòdena-Reggio nell’Emilia, a l’[[Emilia-Romagna]] (Itàlia). En l'actualitat, [[Vila-real]], l'[[Alcora]], [[Onda]] i [[Sassuolo]] (Mòdena) són els municipis amb més gran producció mundial de taulells.
 
== Ús en arquitectura ==
Fins a la seua industrialització a la [[segle XIX|darreria del XIX]], el taulell estava poc estés i es valorava especialment com a element decoratiu. Actualment, és un material industrial emprat a gran escala i de baix cost, més valorat per les seues qualitats higièniques ―és un impermeabilitzant fàcil de netejar― que pel seu valor decoratiu. És molt emprat en cuines, lavabos i altres àrees hidràuliques.
 
== Vegeu també ==
* [[Frita]].
* [[Socarrat (ceràmica)]].
* [[Enrajolat]].
* [[Pisa (ceràmica)|Pisa (ceràmica).]]
* [[Faiança]].
 
== Referències ==
* ''Museu del taulell Manolo Safont / Museo del azulejo Manolo Safont'', Onda, Ajuntament d'Onda, 2004.
* Josep Pérez Camps i Rafael Requena Díez, ''Taulells de Manises (1900-1936)'', Manises, Ayuntamiento de Manises, 1987.
* Fernando Sendra Bañuls, ''Plafons ceràmics i imatges devocionals a la Marina Alta (Alacant)'', Alacant, Institut d'Estudis Juan Gil-Albert, 1995.
* María Eugenia Vizcaíno Martí, ''Azulejería barroca en Valencia'', València, Ajuntament de València, 1998.
 
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
* [http://mnceramica.mcu.es/index.html Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries Gonzàlez Martí (València)] {{es}}.
* [http://www.museoazulejo.org Museu del Taulell Manolo Safont (Onda)] {{es}}.
* [http://www.azuljo.fr Història dels azulejos amb imatges] {{fr}} {{es}} {{en}}.
* [http://www.museudoazulejo.pt/ Museu Nacional del azulejo, Lisboa] {{pt}}.
 
[[Categoria:Ceràmica]]
20.618

modificacions