Pietro Metastasio: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Elimino camp perque l\'agafi de Wikidata al ser igual. |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Metastasio2.gif|thumb|200px|Pietro Metastasio]]
'''Pietro Antonio Domenico Trapassi''', més conegut pel seu [[pseudònim]] '''''Pietro Metastasio''''' o simplement '''''Metastasio''''' ([[3 de gener]] de [[1698]] – [[12 d'abril]] de [[1782]]), fou un [[escriptor]] i [[poeta]] [[itàlia|italià]] molt conegut pel gran nombre de [[llibret]]s que va escriure per a les [[òpera|òperes]] del seu temps.
Metastasio va néixer a [[Roma]], on el seu pare, Felice Trapassi, havia format part d'un regiment de reforç de l'exèrcit papal. De petit, atreia l'atenció improvisant i declamant versos sobre qualsevol tema. En una d'aquestes ocasions, el [[1709]], Giovanni Vincenzo Gravina, reputat per la seva erudició jurídica i literària i membre de l'''Accademia dell'Arcadia'', i Lorenzini, un crític força conegut
== Protecció de Gravina ==
Gravina va hel·lenitzar el nom de Pietro Trapassi en el seu equivalent [[grec antic|grec]] de ''Metastasio''. Li van procurar estudis de [[llatí]] i dret, al mateix temps que fomentaven els seus dons literaris tot promocionant el jove prodigi en privat i als salons romans. Metastasio es va trobar aviat confrontat als més cèlebres improvisadors de tota [[Itàlia]]. Les llargues jornades passades estudiant per a improvisar fins a vuitanta estrofes en una mateixa sessió van comportar l'empitjorament de la salut de Pietro i l'esgotament dels seus dons poètics.
En aquesta època, Gravina s'ha de desplaçar a [[Calàbria]], on s'emporta Metastasio per introduir-lo en els cercles literaris napolitans tot confiant la seva custòdia a Gregorio Caroprese a [[Scalea]]. El clima favorable i la calma de la costa meridional van tenir una influència benèfica sobre la seva salut. Gravina va decidir, llavors, d'acabar amb les improvisacions per consagrar els seus esforços a tasques més nobles, per tal de mesurar-se
A l'edat de dotze anys, va traduir la [[Ilíada|''Ilíada'']] en estrofes de vuit versos i, dos anys més tard, va escriure la tragèdia ''Giustino'', amb l'estil de [[Sèneca]], sobre un assumpte tret de l'epopeia favorita de Gravina, la ''Italia liberata'' de Trissino. Però l'acció era avorrida i, 42 anys més tard, Metastasio va demanar al seu editor, Calzabigi, que la retirés del seu catàleg. Caroprese va morir el [[1714]], fent de Gravina el seu hereu, que també va morir el [[1718]]. Metastasio va heretar la seva fortuna,
Als vint anys, la seva història novel·lesca, la seva bellesa, les seves bones maneres i els seus talents distingits en van fer una relació rebuscada. En l'espai de dos anys, havia dilapidat la seva fortuna i havia augmentat la seva celebritat. Va decidir llavors dedicar-se de debò al seu ofici. A [[Nàpols]], va ser contractat per un eminent jurista anomenat ''Castagnola'', que va vigilar de manera estreta la seva activitat.
[[Fitxer:Farinelli+Metastasio.png|thumb|250px|Metastasio amb Farinelli]]
El [[1721]], tot treballant en l'àmbit jurídic, Metastasio va compondre un [[epitalami]] i el que és probablement la seva primera serenata musicada, ''Endimione'', en ocasió del matrimoni de la seva protectora, la princesa Pinelli di Sangro, amb el marquès Belmonte Pignatelli. El [[1722]], el virrei de Nàpols li va encarregar de compondre una serenata per celebrar d'una manera particularment solemne l'aniversari de l'emperadriu. Va acceptar aquesta demanda, però va ser convingut que l'autor havia de ser anònim. Sota aquesta condició, Metastasio va compondre ''Gli orti esperidi''. Musicada per [[Nicola Porpora]], i cantada pel seu alumne, el castrat [[Farinelli]], que tot just començava, va aconseguir un èxit considerable.
== Protecció de Romanina ==
La gran ''prima donna'' [[roma]]na
Tots ells posaren música a les seves obres. Al mateix cenacle, es va assabentar de l'art del cant, i
La lectura de les obres de Metastasio en si mateixes no permet jutjar completament la seva qualitat. Però, les convencions de les seves intrigues, l'absurd d'algunes de les situacions d'escenificacions, les llibertats preses sobre la veritat històrica d'alguns dels seus personatges, la
Metastasio vivia a [[Roma]] a casa de Romanina i el seu marit. La cantant el va adoptar de manera encara més apassionada del que ho havia fet Gravina, alhora per un afecte un mica maternal, una mica amorós, i per una veritable admiració del talent tan excepcional de l'artista. Va acollir a casa seva tota la família Trapassi
== A la cort vienesa ==
Tanmateix, Romanina, amb l'edat, va deixar de cantar en públic i el poeta se sentia cada vegada més depenent de la seva amabilitat. Cobrava 300 escuts per
Al començament de l'estiu de [[1730]], es va instal·lar a Viena a casa d'un espanyol de Nàpols, amb qui va continuar residint fins a la seva mort. Aquesta data és una frontissa de la seva activitat artística. Entre [[1730]] i [[1740]], van ser representats al teatre imperial els seus drames lírics més bonics: ''Adriano'', ''Demetrio'', ''Issipile'', ''Demofoonte'', ''Olimpiade'', ''Clemenza di Tito'', ''Achille in Sciro'', ''Temistocle'' i ''Attilio Regolo''.
Algunes d'aquestes obres van ser escrites per a ocasions molt particulars, sota terminis increïblement curts: ''Achille'' en 18 dies, i fins i tot ''Ipermestra'' en 9 dies. El poeta, el compositor, el copista musical i els cantants havien de treballar junts de manera frenètica. Metastasio dominava el seu art en els menors detalls. L'experiència aconseguida a [[Nàpols]] i a [[Roma]], junt
A Viena, Metastasio no tenia un gran èxit social. El seu origen humil l'excloïa dels cercles de l'aristocràcia. Una certa compensació li va oferir l'amistat de la comtessa Althann, cunyada de la seva antiga benefactora, la princesa Belmonte Pignatelli. Era vídua i durant algun temps havia sigut la favorita de l'emperador. La seva relació amb Metastasio va ser tan íntima que es va pensar que es casarien secretament. Romanina lamentava ara la seva jubilació i li va demanar que intercedís per ella per obtenir un contracte al teatre de la Cort Imperial. Cansat de les seves demandes, va intentar dissuadir-la de venir a veure'l. El to de les cartes que li enviava van inspirar a Romanina tanta decepció com còlera. No se'n saben bé els detalls, però sembla que mentre preparava el seu viatge a Viena, va morir. El fet és que heretava la seva fortuna personal en el moment de la mort del seu marit. I Metastasio, rosegat de dolor i de remordiment, va renunciar voluntàriament a aquest heretatge. Aquest acte desinteressat va ser perjudicial per a la seva família de Roma. Els seus pares i els seus germans van haver de tornar a casa seva havent
== La vellesa ==
[[Fitxer:Pietro Metastasio.jpg|thumb|200px|Pietro Metastasio]]
Els anys que anaven passant i el clima de Viena van degradar-li la
== Estil i influències ==
Línia 44:
Durant els quaranta anys que va viure de la seva carrera original i creativa, el seu renom va continuar creixent. A la seva biblioteca, posseïa més de 40 edicions de les seves obres completes. Havien estat traduïdes en nombroses llengües, [[francès]], [[anglès]], [[alemany]], [[castellà|espanyol]] i fins i tot en [[grec modern]].
Havien estat escollides per tots els compositors amb alguna notorietat
Però el seu estil convenia a una certa música, la dels virtuosos en la vocalització, la de les [[soprano]]s
En morir, la seva biblioteca musical, la llega a la seva protegida, la pianista i també compositora [[Mariana Martinez|Mariana Martínez]] ([[1744]]-[[1812]]), de la qual Metastasio
|