Bisbat d'Orvieto-Todi: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}} |
Disambiguated: Sant Josep → Josep de Natzaret, Rimini → Rímini, Pau II → Papa Pau II using Dab solver |
||
Línia 35:
| cathedral = [[Catedral d'Orvieto|Assunzione di Maria Vergine]]
| cocathedral =[[Cocatedral del Todi|Santissima Annunziata]]
| patron = [[Josep de Natzaret|Sant Josep]]<br />[[Fortunat de Todi|Sant Fortunat]]
| patron_title =
| priests = 135
Línia 96:
A l'època romana, el territori diocesà coincidia amb el de l'antiga ''Tuder, Colonia Fida Julia'', antic municipi. El cristianisme aviat es va estendre des de Roma per la [[Via Flamínia]], la [[via Amerina]], i altres rutes antigues a [[Orvieto]], [[Baschi (Itàlia)|Baschi]] i [[Spoleto]]. A més de les restes importants etrusques i romanes, a la Via Flaminia hi ha un petit cementiri subterrani al territori i un grup d'esglésies dedicades als sants Terenziano, Antimo, [[Il·luminada de Todi|Il·luminada]], Fidenzio i Terenzio, Felice, Faustino i Arnaldo. Al [[segle IV]], un lloc anomenat ''Angulas'', donat d'acord amb el ''Liber Pontificalis'' per l'emperador [[Constantí I el Gran|Constantí]], pagava un tribut a la [[basílica de la Santa Creu de Jerusalem]] de Roma. El [[Papa]] [[màrtir cristià|màrtir]] [[Papa Martí I|Sant Martí I]] ([[649]]-[[656]]) va néixer en un poble de la diòcesi a la dreta del [[Tíber]], avui anomenat ''Piano di San Martino''; posteriorment li van ser dedicades diverses capelles antigues. El [[757]] està documentada la demarcació de la diòcesi amb les de de [[arquebisbat de Perusa-Città della Pieve|Perusa]], [[bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino|Assís]], [[bisbat de Bevagna|Bevagna]] i [[arquebisbat de Spoleto-Norcia|Spoleto]]. Després de [[726]], Todi es va lliurar a l'Església Romana; al [[817]] [[Lluís I el Pietós|Lluís ''el Pietós'']], i el [[962]] [[Otó I del Sacre Imperi Romano-Germànic|Otó]] en va reconfirmar la possessió al Papa. Al [[segle XIII]] els delmes o ''Collettorie'' de l'Arxiu Vaticà recorden de moltes esglésies.
El [[1001]] el Papa [[Silvestre II]] va celebrar un concili a Todi. En [[1133]] es va fundar el primer convent [[premonstratenc]] italià a l'antigc convent benedictí de Sant Leucio. [[Innocenci III]] va assumir el domini després de l'ocupació de [[Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic|Frederic ''Barba-roja'']] i d'[[Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic|Enric II]], i el [[1198]] va enviar des d'aquí els documents. Va morir i està enterrat a Todi sant [[Felip Benizi]], un dels fundadors dels [[Servents de Maria]] ([[1285]]). Durant el [[Papat d'Avinyó|període d'Avinyó]] la ciutat era independent. L'[[antipapa]] [[Nicolau V (antipapa)|Nicolau V]] el [[1328]] es va refugiar amb [[Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic|Lluís de Baviera]]. [[Bonifaci IX]], nascut al voltant de [[1356]], va viure a Todi durant la seva joventut amb el seu oncle el bisbe, i entre els diversos privilegis concedits als franciscans locals els estudis menors. El [[1392]] es va donar primer a la ciutat com a prefectura [[Malatesta]] di [[Rímini|Rimini]] i després a la rectoria a Andrea i Pandolfo. El [[1433]] Todi passà sota [[Francesco Sforza]]. [[Nicolau V]] va sojornar diversos dies a Todi al [[1449]], [[Pius II]] un mes en [[1459]], i [[Papa Pau II|Pau II]] es va aturar allà en el viatge des de Perusa a Roma ([[1535]]).
En els últims temps el bisbe [[Angelo Cesi]] ([[1566]]-[[1606]]) va treballar per la [[Contrareforma|Reforma catòlica]] i va deixar importants monuments i el cardenal [[Marcello Lante]] va fundar el Seminari al [[1608]].
Línia 306:
== Estadístiques ==
A finals del 2004, la diòcesi comptava amb 89.500 batejats sobre una població de 90.800 persones, equivalent al 98,6% del total.
{{-}}
{| class="wikitable" style="align=center|font-size=60%|width=70%|text-align=right"
! rowspan="2" |any
Línia 313:
! rowspan="2" |diàques
! colspan="2" |religiosos
!
|-
! style="width:9%;" | {{mida|85%|batejats}}
| |||