Setge de Roma (537-538): diferència entre les revisions

Els Gots, que també patien gana i malalties, recorriren a la diplomàcia. Una ambaixada de tres representants es presentaren a Belisari i li oferiren [[Sicília]] i el sud d'Itàlia (que ja estava en mans romanes) a canvi de la retirada dels Romans. El diàleg, preservat per Procopi, il·lustra clarament les oposades posicions d'ambdós bàndols, amb els emissaris afirmant que havien patit una injustícia i oferint territoris, mentres Belisari es mostrava segur, desdenyós i fins i tot sarcàstic. Fos com fos, es va acordar un armistici de tres mesos, per permetre que els Gots enviessin emissaris a Contantinoble per seguir negociant.<ref>Procopi, ''De Bello Gothico'' II.VI</ref> Belisari va aprofitar-ho i va fer entrar a la ciutat els 3.000 Isaurians que havien arribat a Òstia, així com multitud de provisions. Els Gots, en canvi, es trobaren mancats de recursos i es veieren obligats a abandonar el ''Portus'' d'Òstia, que fou ràpidament ocupat pels Isaurians, així com [[Civitavecchia|Centumcellae]]) i Albano. D'aquesta manera, cap al desembre, els Gots estaven pràctiment rodejats per contingents romans que tallaren totes les seves vies de subministrament. Belisari inclús va enviar a Joan, un dels seus millors generals, i 2.000 homes cap a [[Picenum]], amb ordres d'evitar qualsevol conflicte però estar preparats per capturar o saquejar qualsevol punt fort enemic que trobés, sense deixar-ne cap a la rereguarda.<ref>Procopi, ''De Bello Gothico'' II.VII</ref>

 

 

Contraatacant, Belisari va ordenar a Joan que avancés cap a Picenum. Joan, després de derrotar un exèrcit gòtic comandat per Ulithus, oncle de Vitigès, tenia via lliure per recórrer la província a la seva voluntat. Malgrat tot, va ignorar les ordres de Belisari de no deixar cap fortificació a la seva rereguarda i no va intentar prendre Auxinum (modern [[Osimo]]) ni Urbinum (modern [[Urbino]]), jutjant que les seves defenses eren massa fortes. En canvi, les va rodejar i es va dirigir cap a Ariminium ([[Rímini|Rimini]]), convidat per la població romana de la ciutat. Amb la captura d'Ariminium, els Romans es situaren a només un dia de marxa de la capital dels Gots, [[Ravenna]]. Quan Vitigès tingué notícies de la caiguda d'Ariminium, va decidir finalment que era hora de llevar el setge i tornar a la seva capital. 374 dies després d'iniciar el setge de Roma, els Gots cremaren els seus campaments i marxaren seguint la ''[[Via Flamínia]]''. Belisari va dirigir una sortida de les seves tropes, i quan la meitat de les tropes enemigues ja havia creuat el [[Ponte Milvio]] sobre el Tíber, va atacar la rereguarda causant als Gots nombroses baixes.<ref>Procopi, ''De Bello Gothico'' II.</ref>