Setge de Roma (537-538): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Disambiguated: ProcopiProcopi (historiador) (2), RiminiRímini
Línia 83:
Els Gots, que també patien gana i malalties, recorriren a la diplomàcia. Una ambaixada de tres representants es presentaren a Belisari i li oferiren [[Sicília]] i el sud d'Itàlia (que ja estava en mans romanes) a canvi de la retirada dels Romans. El diàleg, preservat per Procopi, il·lustra clarament les oposades posicions d'ambdós bàndols, amb els emissaris afirmant que havien patit una injustícia i oferint territoris, mentres Belisari es mostrava segur, desdenyós i fins i tot sarcàstic. Fos com fos, es va acordar un armistici de tres mesos, per permetre que els Gots enviessin emissaris a Contantinoble per seguir negociant.<ref>Procopi, ''De Bello Gothico'' II.VI</ref> Belisari va aprofitar-ho i va fer entrar a la ciutat els 3.000 Isaurians que havien arribat a Òstia, així com multitud de provisions. Els Gots, en canvi, es trobaren mancats de recursos i es veieren obligats a abandonar el ''Portus'' d'Òstia, que fou ràpidament ocupat pels Isaurians, així com [[Civitavecchia|Centumcellae]]) i Albano. D'aquesta manera, cap al desembre, els Gots estaven pràctiment rodejats per contingents romans que tallaren totes les seves vies de subministrament. Belisari inclús va enviar a Joan, un dels seus millors generals, i 2.000 homes cap a [[Picenum]], amb ordres d'evitar qualsevol conflicte però estar preparats per capturar o saquejar qualsevol punt fort enemic que trobés, sense deixar-ne cap a la rereguarda.<ref>Procopi, ''De Bello Gothico'' II.VII</ref>
 
Poc després, els Gots trencaven la treva alen intentar entrar a la ciutat per l'aqüeducte ''[[Aqua Virgo]]'', però les seves torxes foren detectades pels guàrdies que vigilaven les portes i els Romans van reforçar la seguretat. Així mateix, sota les ordres d'Ildiger, el nebot d'Antonina, els defensors rebutjaren un atac que els Gots llençaren contra la Porta Píncia. Els Gots també intentaren drogar els guàrdies de la secció de la muralla propera a Sant Pere, però un dels espies romans que havien de drogar la guarnició va confessar el pla a Belisari, i aquest intent també fou desbaratat.<ref>Procopi, ''De Bello Gothico'' II.IX</ref>
 
Contraatacant, Belisari va ordenar a Joan que avancés cap a Picenum. Joan, després de derrotar un exèrcit gòtic comandat per Ulithus, oncle de Vitigès, tenia via lliure per recórrer la província a la seva voluntat. Malgrat tot, va ignorar les ordres de Belisari de no deixar cap fortificació a la seva rereguarda i no va intentar prendre Auxinum (modern [[Osimo]]) ni Urbinum (modern [[Urbino]]), jutjant que les seves defenses eren massa fortes. En canvi, les va rodejar i es va dirigir cap a Ariminium ([[Rímini|Rimini]]), convidat per la població romana de la ciutat. Amb la captura d'Ariminium, els Romans es situaren a només un dia de marxa de la capital dels Gots, [[Ravenna]]. Quan Vitigès tingué notícies de la caiguda d'Ariminium, va decidir finalment que era hora de llevar el setge i tornar a la seva capital. 374 dies després d'iniciar el setge de Roma, els Gots cremaren els seus campaments i marxaren seguint la ''[[Via Flamínia]]''. Belisari va dirigir una sortida de les seves tropes, i quan la meitat de les tropes enemigues ja havia creuat el [[Ponte Milvio]] sobre el Tíber, va atacar la rereguarda causant als Gots nombroses baixes.<ref>Procopi, ''De Bello Gothico'' II.</ref>