Viquipèdia

Termez: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
correcció
fusionat
Línia 32:
 
== Història ==
La '''història de Termez''' o històricament '''Tirmidh''' (localment pronunciat Tarmidh/Tarmiz o a vegades Termiz) és força antiga; La primera aparició del terme "Termez" apareix en un manuscrit tibetà que cita la ciutat de "Tarmita o Termedh sobre el riu Vakhsh".,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Kamaliddinov |nom= Sh.|títol=Istoricheskaya geografiya Sogda i Toharistana |url= |llengua= |editorial= |data= |pàgines= |isbn=}}</ref>Dos delsi mésprop antics historiadors àrabs,de [[Al-TabariTermez]] is'han [[Hafiz-idescobert Abru]],antics parlenassentaments deque Termezindiquen comque unala fundacióciutat estava ja poblada durant el d'[[Alexandreregne elgrec de GranBactriana]] que, segonscom testimonismencionaven locals,dos vadels trobarmés acíantics unahistoriadors ciutatàrabs, [[Al-Tabari]] i [[Hafiz-i Abru]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Pospelov |nom=E. M. |títol=Географические названия мира |url= |llengua= |editorial= |data=1998 |pàgines=415 |isbn=}}</ref> Fou el centre del budisme durant el període de l'[[Imperi Kushan]]. Hi va passar el pelegrí [[Xuan Zang|Hiuen-Tsang]] que diu que hi havia 12 convents i un miler de monjos. El govern estava sota un príncep local conegut com el ''Tirmidh-Shah''<ref> Al-Tabari entre altres </ref> i tenia una poderosa fortalesa prop del riu.▼
{{article principal|Història de Termez}}
Prop de Termez s'han descobert antics assentaments que indiquen que la ciutat estava ja poblada durant el [[regne grec de Bactriana]]. Fou el centre del [[Budisme]] durant el període de l'[[Imperi Kushan]]. Amb l'arribada dels [[àrabs]] (als segles [[segle VII|VII]] i [[segle VIII|VIII]], la ciutat es va convertir en el centre de l'[[Islam]]. El [[1897]] apareix la Termez moderna amb la construcció una fortalesa [[Rússia|russa]]. Termez fou un dels punts de trànsit més destacats durant l'ocupació soviética de l'Afganistan ([[1979]]-[[1989]]).
 
La va conquerir Musa ibn Abd Allah ibn Khazim el 689/690 i com que no reconeixia l'autoritat califal i va dominar com a sobirà independent durant 15 anys. El 704 el governador del [[Khurasan (província del califat)|Khurasan]] al-Mufazzal ibn Yazid hi va enviar a Uthman ibn Masud que va ocupar la vila pel califat. L'illa veïna de Tirmidh va jugar des de llavors un paper destacat; el culte local a Dhu l-Kifl hi fou traslladat el segle X. En aquest temps era una ciutat important i estratègica com a port sobre l'Amudarià. La fundació s'atribuïa pels àrabs a Alexandre el Gran que sembla que no hi va estar mai, i un autor fins i tot atribueix a Alexandre la fundació de la veïna Burdaghuy, propera al riu.
Les restes de la vella Termez, una de les capitals de l'antiga [[Bactriana]] o Tocarestan, es trobaran a uns vuit quilòmetres al nord-oest de la moderna ciutat de Termez. Les seues runes s'estenien sobre un meandre del [[Amudarià]], sobre una superfície aproximada de 500 ha, la qual cosa la converteix en el jaciment arqueològic més gran de la regió. Estan situades enfront de l'illa d'Aral Pay Gambar, que facilitava la possibilitat de creuar el riu per aquest punt.▼
 
Va seguir els destins del Khurasan i la [[Transoxiana]]. Sota els [[gaznèvides]] depenia de [[Balkh]]; després de la batalla de l'[[estepa de Katwan]] (prop de [[Samarcanda]]) el [[9 de setembre]] de [[1141]] la Transoxiana va passar als [[kara khitay]] pero Tirmidh va quedar en la part dels seljúcides. Quan el sultà [[Sanjar]] es va escapar dels seus captors [[oghuz]], va anar a Tirmidh (1156) que era seljúcida però segurament després de la seva mort el 1157 va passar als [[kara khitay]]. Aquestos la van perdre el juny o juliol de [[1205]] davant de Imad al-Din Umar governador [[gúrida]] de [[Balkh]] i poc després fou nomenat governador Bahram Shah, el fil de Imad al-Din, però el 1206 la va conquerir el [[khwarizmshah]] [[Ala al-Din Muhammad]], aliat als kara khitay, i que la va lliurar a aquestos segons la versió, però altres diuen que fou lliurada pel seu governador, sota consell del khan kharakhànida de Samarcanda, Uthman Khan. A la caiguda de l'estat kara khitay la ciutat va passar als khwarizmshahs (1218). Sota Ala al-Din Muhammad i durant el seu enfrontament amb el califa [[abbàssida]], es va proclamar a Tirmidh un anti-califa de nom Ala al-Mulk, un dels grans ''sayyids'' de la ciutat; el seu final no s'esmenta; una font li dóna el nom d'Imad al-Din Tirmidhi; els descendents dels sayyids viuen encara a Salih Abad, prop de la ciutat. Al cap de poc (tardor del 1220) la van conquerir els mongols i la van arrasar.
Protegida per la seua situació fronterera amb l'Afganistan, l'antiga Termez va romandre quasi intacta de la destrucció, a excepció del sector oriental que es troba a una zona de cultius de reg.
 
[[Ibn Battuta]] l'esmenta al segle XIV; Balkh encara estava en ruïnes i Tirmidh ja s'havia recuperat i havia estat reconstruïda a uns 3 km del riu en lloc diferent de l'antiga ciutat. En aquest temps el govern local el tenien els Khudawand-zade (després contret a Khanzade) amb Ala al-Mulk, descendent de Husayn ibn Ali i anomenat "senyor de Tirmidh"; va donar suport amb 4.000 homes al khan txagataïda Khalil Allah que el va nomenar el seu wazir. El 1371 Abu l-Maali Khanzade que fou desterrat per participar en una conjura contra [[Tamerlà]], però va tornar al cap de poc i va servir al conqueridor en l'expedició a [[Khwarizm]]; s'esmenta també al seu germà Ali Akbar i més tard a Ala al-Mulk. Tamerlà es va allotjar amb els Khanzades quan va tornar de l'Índia (1399) i després al tornat de la campanya anomenada del sets anys cap a [[Anatòlia]] i el [[Caucas]] (1404). El 1407 [[Khalil Sultan]] va fer restaurar la vella Tirmidh i uns anys després Xah-Rukh va fer arranjar les fortificacions de Balkh. El 1487 [[Sultan Ahmad Mirza]] es va casar amb una dona de la família Khanzade. Amb els uzbeks al segle XVI va pertànyer generalment a Balkh. El 1646/1647 quan uzbeks i mogols van disputar Balkh, Tirmidh fou ocupada per forces índies manades per Saadat Khan.
Els orígens de la ciutat antiga són obscurs. És possible que abans de l'arribada dels grecs existiren uns assentaments a la zona però també podria ser una fundació d'Alexandre Magne (l'"[[Alexandria de Bactriana]]" citada per Ptolomeu) o bé una creació del rei greco-bactrià Demetris a principis del s II a.n.e.
▲La primera aparició del terme "Termez" apareix en un manuscrit tibetà que cita la ciutat de "Tarmita o Termedh sobre el riu Vakhsh".<ref>{{Ref-llibre |cognom=Kamaliddinov |nom= Sh.|títol=Istoricheskaya geografiya Sogda i Toharistana |url= |llengua= |editorial= |data= |pàgines= |isbn=}}</ref>Dos dels més antics historiadors àrabs, [[Al-Tabari]] i [[Hafiz-i Abru]], parlen de Termez com una fundació d'[[Alexandre el Gran]] que, segons testimonis locals, va trobar ací una ciutat.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Pospelov |nom=E. M. |títol=Географические названия мира |url= |llengua= |editorial= |data=1998 |pàgines=415 |isbn=}}</ref>
 
A l'inici del segle XVIII estava en mans de Shir Ali dels [[kungrats]], fundador de la ciutat de [[Shirabad]], però en el curs dels conflictes que van seguir en anys posteriors, la ciutat, com altres de la zona, fou en bona part destruïda. El 1858 [[Muhammad Rahim Khan]] la va fer reconstruir però més tard fou altre cop destruïda. Avançat el segle XIX a la vora de la vella Tirmidh no hi havia més que els pobles de Patta Hisar i Salih Abad. La primera va agafar certa importància perquè fou estació d'inici de la línia de vapors russa de l'[[Amudarià]]. L'any 1894 els russos van construir una fortalesa a uns 8 km de les ruïnes de la vella ciutat, amb el nom de Termez, que va anar prenent importància. El 1916 es va obrir la línia fèrria entre [[Bukharà]] i Termes, via [[Karshi]], que va resultar damnada durant la revolució i la guerra civil russa, però després reconstruïda.
L'obscuritat es dissipa en l'[[Alta Edat Mitjana]], a conseqüència de que Termez es converteix en una de les capitals del Tocarestan al nord de l'Oxus. Segons el peregrí xinés [[Xuanzang]], pels volts del 630, Termez estava baix domini turc. Segons [[Al-Biruni]], als segles VI-VII d.n.e. els jerarques de Termez s'anomenaven "Termez Shah", el que indica que la ciutat estava adquirint una gran prosperitat. Açò últim quedà confirmat pel fet que, a finals del s. V, Termez encunyava les seues pròpies monedes de plata amb una àncora, signe de la importància de la seua activitat comercial fluvial. La ciutat era en eixe moment el punt de pas més important per a les mercaderies que viatjaven de nord a sud d'Àsia, al mateix temps que constituïa una de les etapes principals de la [[ruta de la seda]].
 
▲Les restes de la vella Termez, una de les capitals de l'antiga [[Bactriana]] o Tocarestan, es trobaran a uns vuit quilòmetres al nord-oest de la moderna ciutat de Termez. Les seues runes s'estenien sobre un meandre del [[Amudarià]], sobre una superfície aproximada de 500 ha, la qual cosa la converteix en el jaciment arqueològic més gran de la regió. Estan situades enfront de l'illa d'Aral Pay Gambar, que facilitava la possibilitat de creuar el riu per aquest punt. A la vila moderna es va establir alguna indústria i el 1970 tenia 35.000 habitants. Termez fou un dels punts de trànsit més destacats durant l'ocupació soviètica d'Afganistan (1979-1989). Si han fet i s'hi fan excavacions arqueològiques que han posat a la llum diversos vestigis.
 
== Referències ==
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Termez»