L{{'}}'''Assemblea Legislativa''', en alguns indrets coneguda també com '''Assemblea Nacional''' és l'instrument polític òrgan de representació de caràcter legislatiu. Coincideix amb la cambra baixa d'una legislatura bicameral en alguns països.<ref>{{cite book | title=Webster's Third New International Dictionary of the English Language Unabridged with Seven Language Dictionary | publisher=Encyclopedia Britannica, Inc. | year=1986 | volume=Volume II H to R | author=Merriam-Webster}}</ref> Les seves competències varien segons el tipus de govern. Es pot posseir tots els poders, en general regit pel comitè, o pot funcionar dins de la branca legislativa del govern.
{{MI|data=febrer de 2014}}
'''L'Assemblea Legislativa''' (1 d'octubre de 1791 - 21 de setembre de 1792). Va ser creada per la [[Constitució de 1791]], i va succeir a l'Assemblea Constituent. Al decidir esta que cap dels seus membres podria ser triat, va quedar formada per hòmens nous i representava majoritàriament a la burgesia rica, al ser el sufragi censatari. Dins de l'Assemblea Legislativa hi havia tres grans grups. Els més moderats van formar la dreta, al voltant d'uns 260 monàrquics constitucionals inscrits en el Club dónes Feuillants que defenia a la reialesa enfront de l'agitació popular. No comptaven amb cap personalitat eminent, a l'estar els seus autèntics caps, [[Joseph Gilbert Motier]] marqués de La Fayette i Antoine Barnave, fora de l'Assemblea Legislativa. L'esquerra, menys nombrosa. 136 diputats que formaven part del Club dels Jacobins o del dels Corders. La major part d'ells provenia de la burgesia culta, i eren seguidors de les idees de les Llums. El seu cap era Jacques Pierre Brissot (d'ací el seu nom de Brissotins, que després va passar a ser Girondins) i estava rodejat de filòsofs com Jean Antoine Nicolas de Caritat, marqués de Condorcet i diversos advocats de Bordeus, especialment el brillant orador [[Pierre Victurnien Vergniaud]]. Desconfiats davant de [[Lluís XVI]], també eren partidaris d'entaular guerra contra els sobirans europeus per a provar Lluís XVI i per a estendre la idea de la llibertat a Europa. La resta, 345 diputats, formava el centre. Decidits a defendre l'obra de la Revolució van votar generalment amb l'esquerra."
La paraula té el seu origen i inspiracions de l'[[Assemblea Nacional Francesa]], que va ser responsable de la redacció d'una constitució durant la [[Revolució Francesa]].
