Diferència entre revisions de la pàgina «Zhuangzi»

22 octets eliminats ,  fa 4 anys
m
retoc
(autoritat moved to Wikidata)
m (retoc)
[[Fitxer:Park_Ji-won.jpg|thumb|right|200px|Zhuangzi]]
'''Zhuangzi''' (莊子 en [[xinès tradicional]], 庄子 en [[xinès simplificat]], ''Zhuāngzǐ'' en [[pinyin]]: [[Wade-Giles]]: ''Chuang Tzu'' o ''Chuang Tse'', literalment "Mestre Zhuang") va ser un [[filosofia|filòsof]] de l'[[antiga Xina]] que va viure al voltant del [[segle IV aC]] durant el [[Període dels Regnes Combatents (Xina)|període dels Regnes Combatents]], que correspon elal cim del pensament filosòfic xinès de les [[Cent Escoles de Pensament]].
 
Se'l considera el segon [[daoisme|daoista]] més important, per darrere de [[Laozi]], i hereu del pensament d'aquest últim. També és considerat un precursor del que, amb el temps, s'anomenaria l'[[anarquisme]]. Sembla que va viure entre el 370 i el 301 aC. Zhuangzi era del poble de Meng (蒙城 Méng Chéng) a l'estat de [[Song]] (actual Shāngqiū 商邱, [[Henan]]). El seu nom de pila era 周 Zhōu. També se'l conegué com, 蒙吏, Oficial Méng, 蒙莊 Méng Zhuāng i 蒙叟 Ancià Méng.
 
Sembla que va viure entre el 370 i el 301 aC. Zhuangzi era del poble de Meng (蒙城 Méng Chéng) a l'estat de [[Song]] (actual Shāngqiū 商邱, [[Henan]]). El seu nom de pila era 周 Zhōu. També se'l conegué com, 蒙吏, Oficial Méng, 蒙莊 Méng Zhuāng i 蒙叟 Ancià Méng.
 
== El llibre ==
Al llibre daoista ''Zhuangzi'' (莊子) se'l coneix amb el nom del seu autor. Des del 742, quan l'[[Emperador Xuanzong de Tang]] va decretar títols honorífics per als textos daoistes, també era conegut com el ''Nan hua zhen jing'' ((南華真經), que literalment significa el "«Verdader clàssic de la florescència (cultural) del Sud»", fentel que fa al·lusió a la idea tradicional que Zhuangzi procedia del sud de la Xina.
 
El text és una amalgama d'escrits de diverses fonts. Tradicionalment esEs creu que Zhuangzi va escriure els primers set capítols (els capítols "interns") i els seus estudiants i pensadors afins van ser els responsables de les altres parts (els capítols "externs" i els "miscel·lanis"). És difícil trobar proves concretes de l'autoria directa de Zhuangzi en alguna part del text. Tanmateix, els capítols interns tenen una gran coherència conceptual i gramatical. Es pot estar bastant segur que van ser escrits per la mateixa mà, encara si no va ser el mateix Zhuangzi en persona.
 
Zhuangzi ha estat categoritzat com a daoista per la tradició xinesa però, paradoxalment, en elsals capítols interns de l'obra parla relativament poc sobre el [[Dao]], fins i tot menys que [[Menci]] (Mengzi) i d'altres [[Confucianisme|confucionistes]]. Com va apuntar Graham, "''«Zhuangzi mai no va saber que era daoista''"».<ref>Graham, A. C. (translator). (1981). ''Chuang-tzǔ: The Seven Inner Chapters and other writings from the book Chuang-tzǔ''. London: George Allen & Unwin. ISBN 978-0-04-299010-1. Reprint: 2001. ''Chuang-tzǔ: The Inner Chapters''. Indianapolis: Hackett Publishing Company, Inc. ISBN 978-0-87220-582-6; ISBN 978-0-87220-581-9 (paper).</ref>
 
== Les creences ==
En general la filosofia de Zhuangzi és de tipus [[Escepticisme|escèptic]], sota l'argument que la vida és limitada i el nombre de coses que caldria saber són il·limitades. Deia que intentar buscar allò que no té límit des del que és limitat, és una niciesa. El llenguatge i la cognició estan condicionats per la nostra pròpia perspectiva i hem d'anar amb compte en afirmar que les nostres conclusions són igualment certes per a totes les coses (''wanwu'').
 
El pensament de Zhuangzi també es pot considerar com un precursor del multiculturalisme i de la relativitat dels sistemes de valors. La seva relativitat davant el pensament sistemàtic el porta fins i tot a dubtar de la base dels arguments pragmàtics, ja que això pressuposa que la vida és bona i la mort és dolenta. A la quarta secció de ''La Gran Felicitat'' (至樂 ''Zhìlè'', el divuitè capítol del llibre), Zhuangzi expressa la seva llàstima a un crani que troba llançat al costat del camí. Zhuangzi lamenta que el crani formi part de la mort, però el crani li contesta, "''«I com saps que és dolent estar mort?» Un altre exemple assenyala que no hi ha cap estàndard universal de bellesa. Diu, en un fragment del capítol ''"Sobre la reparació de les coses'', també anomenat ''Discurs sobre l'ordenació de les coses'' o, en la traducció de Burton Watson (traduït al seu torn al castellà per Alex Ferrara, ''Discurso sobre la igualdad de les cosas'' (齊物論 ''Qí wù lùn'', el segon capítol del llibre):
 
Un altre exemple assenyala que no hi ha un estàndard universal de bellesa. Diu, en un fragment del capítol ''Sobre la reparació de les coses'', també anomenat ''Discurs sobre l'ordenació de les coses'' o, en la traducció de Burton Watson (traduït al seu torn al castellà per Alex Ferrara, ''Discurso sobre la igualdad de les cosas'' (齊物論 ''Qí wù lùn'', el segon capítol del llibre):
 
<blockquote>''Mao Qiang i Li Ji (dues boniques cortesanes) són el que la gent considera bellesa, però si els peixos les veuen s'enfonsen en les profunditats; si les aus les veuen, s'envolen pels aires; si els cérvols les veuen, se'n van galopant. Dels quatre, qui sap el que en el món és veritablement bell?''</blockquote>
92.139

modificacions