Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: com també el seu > com el seu |
m Corregit: tota la època franquista > tota l'època franquista |
||
Línia 34:
Durant la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]] (1936-1939), les obres en restauració al Museu d'Art de Catalunya varen haver de ser traslladades a [[Olot]] per tal d'evitar-ne danys i destruccions pels bombardejos. Allà s'improvisaria un taller de restauració a la casa Solà Morales, situada al passeig del Firal. Les obres hi anirien acompanyades pels restauradors Domènec Xarrié i Mirambell i Manuel Grau i Mas, el director general dels museus d'art, [[Joaquim Folch i Torres]], i Lluís Iglesias, de la Comissaria General de Museus, entre d'altres. Olot, malgrat tot, seria bombardejada el 5 de febrer de 1939, i això comportaria el transport de les obres a [[França]], on hi romandrien en dipòsit i se'n realitzaria l'Exposició d'Art Català a [[París]], que tingué un gran ressò.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Xarrié i Rovira|nom = Josep Maria|títol = Restauració d'obres d'art a Catalunya|url = |edició = |llengua = |data = |editorial = |lloc = |pàgines = 89-111|isbn = }}</ref>
El període de la postguerra suposaria, per a la restauració a Catalunya, una etapa de mancança en què hi hauria una gran escassetat de materials necessaris per a la restauració com espàtules, l'estucat o els pigments per a la reintegració pictòrica. Les restauracions, en aquest moment i en tota
El 1980, un cop restablerta la democràcia, el [[Generalitat de Catalunya|Govern de la Generalitat]] decidí crear la ''Secció de Conservació, Restauració i Instal·lacions'', depenent del Servei de Museus. Aquesta secció començaria a treballar l'1 d'octubre de 1981 en les dependències perimètriques del claustre del [[Monestir de Sant Cugat]], i el seu director seria [[Josep Maria Xarrié i Rovira]], que ocuparia aquest càrrec fins a l'any 2009. En una ubicació com aquesta, el desenvolupament de les tasques de la institució provocaria un conflicte d'espais, perquè comportava la reutilització d'un monument històric i, per tant, hi havia certes limitacions en la utilització dels espais en què es situarien els tallers de restauració. Val a dir, però, que prèviament a l'establiment definitiu a Sant Cugat va existir el projecte de traslladar aquesta Secció a un local de nova planta annex al claustre de Santa Mònica, a Barcelona. A última hora, aquest emplaçament fou rebutjat pel [[Departament de Cultura]] i finalment es va ubicar al Monestir de Sant Cugat.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Xarrié i Rovira|nom = Josep Maria|títol = Restauració d'obres d'art a Catalunya|url = |edició = |llengua = |data = |editorial = |lloc = |pàgines = 189|isbn = }}</ref> Aquest centre tenia quinze professionals de la restauració, a més d'alguns alumnes de l'[[Escola de Belles Arts de Barcelona|Escola de Belles Arts]], en condició de becaris. Els restauradors estaven assessorats per científics especialitzats en física, biologia i química.<ref>{{ref-publicació|cognom=Canals|nom=Enric|títol=La Generalitat inaugura un centro de restauración de obras de arte|publicació=El País|data=2/12/1982|url=http://elpais.com/diario/1982/12/02/cultura/407631605_850215.html|llengua=castellà}}</ref> L'abril de 1987, la Secció es transformaria en el Servei de Restauració de Béns Mobles, que passaria a dependre de la Direcció General del Patrimoni Artístic.<ref>{{Ref-publicació|cognom = |nom = |article = |publicació = Memòria d'activitats 1982-1988|url = http://centrederestauracio.gencat.cat/web/.content/crbmc/pdf/arxiu/memoria_crbm_1982_1988.pdf|data = 1988|pàgines = 11-12}}</ref> Paral·lelament, al monestir s'hi realitzarien obrs de millora i adequació de l'espai en què treballaven els restauradors, que durant aquestes remodelacions es traslladarien temporalment a d'altres instal·lacions; per exemple, al trifori de la [[Catedral de Barcelona]] s'improvisaria un laboratori de restauració en què s'hi restaurarien obres com el [[Retaule del Conestable]] de Jaume Huguet.<ref>{{Ref-publicació|cognom = |nom = |article = |publicació = Memòria d'activitats 1989-1996|url = http://centrederestauracio.gencat.cat/web/.content/crbmc/pdf/arxiu/memoria_crbm1989_1996.pdf|data =1996 |pàgines = 9-12}}</ref> Finalment, el Servei de Restauració de Béns Mobles es traslladaria a la nova i actual seu a Valldoreix, que es va inaugurar oficialment l'any 2003.<ref>{{ref-web|url=http://www.3cat24.cat/noticia/37071/altres/Inauguren-el-Centre-de-Restauracio-de-Bens-Mobles-de-Sant-Cugat-del-Valles |títol=
|