Ptolemeu VI Filomètor: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Ordena correcte
m Corregit: Ptolomeu > Ptolemeu
Línia 11:
== Guerra de Síria ==
 
El [[170 aC]] ministres van reclamar la retrocessió de Celesíria a [[Antíoc IV Epífanes]], però Antíoc IV va fer una campanya contra Egipte va vèncer a [[Pelusium]] i va ocupar el país (el [[Baix Egipte]] fins a [[Memfis]]) menys [[Alexandria]]. Ptolemeu VI Filomètor fou fet presoner però fou tractat amb distinció i amb la idea de mantenir-lo un temps com a rei vassall per no alarmar als romans, però a Alexandria fou proclamat rei el germà del rei egipci, amb el nom de [[Ptolemeu VIII Evergetes II|PtolomeuPtolemeu Evergetes]] i es va preparar la defensa de la ciutat que fou assetjada. La intervenció dels ambaixadors romans va obligar als selèucides a retirar-se. Antíoc IV va proclamar llavors a Filomètor com a rei vassall a Memfis i es va retirar als seus dominis conservant només l'estratègica fortalesa de Pelusium.
 
El [[5 d'octubre]] del [[170]] aC els dos germans i esposos van ser proclamats coregents d'Egipte (Ptolemeu VI i [[Cleòpatra II]]) a Memfis, però quan Antíoc es va retirar els germans van negociar i es va acordar que regnarien els tres junt [[169 aC]].
Línia 35:
== Intervenció a Síria ==
 
En represàlia per l'ocupació de Xipre, Ptolemeu va donar suport a la revolta d'[[Alexandre I Balas]], probablement un usurpador, a Síria, combatent al qual va morir Demetri I Soter el [[150 aC]] i Alexandre I Balas es va proclamar rei, i es va casar amb [[Cleòpatra Thea]], filla de PtolomeuPtolemeu VI Filomètor, sota influència del qual va governar. El [[147 aC]] [[Demetri II Nicàtor]], fill de Demetri I Soter, es va revoltar; PtolomeuPtolemeu VI Filomètor, amb el pretext d'ajudar a Alexandre, va envair [[Celesíria]] que de fet va annexionar. Això va fer que, essent a [[Ptolemaida]], patís un atemptat a mans d'[[Amoni]] (Ammonios), un dels favorits d'Alexandre, atemptat que Ptolemeu va atribuir a la iniciativa del seu gendre (que va protegir al seu favorit i va refusar castigar-lo o entregar-lo), i des de llavors va capgirar la seva aliança i va donar suport a Demetri. Els egipcis van dominar en poc temps la resta de la Celesíria i finalment van entrar a [[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]] on els notables de l'estat selèucida volien proclamar rei a PtolomeuPtolemeu, però aquest va refusar i va reconèixer com a rei a Demetri, que fou aclamat, i es va casar amb la filla del egipci, Cleòpatra Thea, que poc abans havia abandonat a Alexandre per ordre del seu pare.
 
Alexandre Balas es va retirar a [[Cilícia]] on va reunir forces lleials i va tornar a Síria. Allí Demetri i els seus aliats egipcis el van derrotar decisivament a una batalla decisiva prop d'Antioquia (la batalla de l'[[Orontes]] [[146 aC]]). Alexandre es va escapar al territori dels [[nabateus]], el rei dels quals el va fer matar i en va enviar el cap a PtolomeuPtolemeu VI Filomètor.
 
== Mort i successió ==
Línia 43:
Ptolemei VI va morir poc després a causa de les ferides rebudes a la batalla de l'Orontes (va caure del cavall i es va fracturar el crani) i els egipcis van evacuar la Celesíria. Va regnar 35 anys des de la seva primera proclamació.
 
Va deixar tres fills: Ptolemeu, que fou proclamat rei sota el nom de Ptolemeu VII ([[Ptolemeu VII Neofilopàtor]] o Eupàtor); [[Cleòpatra Thea]], esposa d'Alexandre I Balas i després de Demetri I Soter; i un altre Cleòpatra ([[Cleòpatra III]]) futura esposa del seu oncle PtolomeuPtolemeu VIII Evergetes II.