Dinastia ptolemaica: diferència entre les revisions

Els '''ptolemeus''', '''ptolomeus''', '''dinastia làgida''' o dels '''làgides''' governà [[període hel·lenístic d'Egipte|Egipte]] entre el [[323 aC]] i el [[30 aC]]. El nom de '''làgida''' deriva del pare del primer rei, [[Lagos de Macedònia]], però en general se la coneix més com '''dinastia Ptolemaica''' o dels ptolemeus perquè la majoria dels reis (faraons) van portar el nom de ptolemeu. El primer rei fou [[PtolomeuPtolemeu I Soter]], que era un general d'[[Alexandre el Gran]] que va rebre el govern d'Egipte a la mort d'Alexandre el [[323 aC]] i va assolir el títol reial el [[305 aC]]. Fou el sobirà que va introduir l'[[hel·lenisme]] a Egipte. La darrera reina fou [[Cleòpatra VII]], l'amant primer de [[Juli Cèsar]] i després de [[Marc Antoni]], que es va suïcidar després de la derrota d'[[Batalla d'Àccium|Àccium]] el [[31 aC]]. El [[30 aC]] August va convertir Egipte en [[província romana]].

El culte al rei havia començat ja en la figura d'[[Alexandre el Gran]] que va ser reconegut com un mortal realitzador de grans gestes i descendent d'[[Hèracles]], confirmat en l'[[oracle]] de [[Oasi de Siwa|Siwa]] com a fill del mateix [[Zeus]] - [[Amon]]. La deïficació d'Alexandre en vida li va servir en moltes ocasions com aprovació i reconeixement legal del seu poder reial. El mateix Alexandre es prenia la seva deïficació com una cosa molt seriosa. Després de la seva mort moltes de les ciutats hel·lenístiques van seguir aquest procés, deïficant a alguns dels seus [[diàdoc]]s, com va passar amb [[Demetri Poliorcetes]], [[Antígon II Gònates]], [[Lisímac de Tràcia]], [[Cassandre]], [[Seleuc I Nicàtor]] i [[PtolomeuPtolemeu I]].

PtolomeuPtolemeu I mai va demanar honors divins però el seu fill [[PtolomeuPtolemeu II]] va organitzar la cerimònia de l'apoteosi pel pare i la mare [[Berenice I]], amb el títol de ''déus salvadores'' (Sóter). Més tard, cap a l'any 270, PtolomeuPtolemeu II i la seva dona [[Arsinoe I]] van ser deïficats en vida amb el títol de ''déus germans'' (Filadelf). Se sap que se'ls va rendir culte en el santuari d'Alexandre el Gran que encara existia, on el seu [[diàdoc]] PtolomeuPtolemeu I havia dipositat el cos. (En l'actualitat és un misteri el parador d'aquest santuari.)

Els reis i reines successors de PtolomeuPtolemeu II van ser deïficats immediatament després del seu ascens al tron, amb cerimònies d'apoteosi en què podia veure la influència de la religió i tradició egípcies. En l'Egipte hel·lenístic el culte al rei va ser una fusió entre les tradicions gregues per a la deïficació política i les tradicions egípcies, amb una gran càrrega religiosa.

Són unes gerres de ceràmica vidriada, fabricades en sèrie, que s'utilitzaven en les festes que es feien per al culte dels reis. S'aixecaven altars provisionals on es feien les ofrenes. Les libacions de vi es dipositaven en aquestes gerres especials que solien estar decorades amb el retrat de la reina que ocupava el tron ​​en aquest moment. En l'entorn artístic es diuen ''gots de la reina'' perquè sempre ve representada la reina, amb una cornucòpia a la mà esquerra i un plat de libacions a la dreta, amb un altar i un pilar sagrat. Els relleus descrits anaven acompanyats amb inscripcions que servien per identificar la reina representada. Algunes d'aquestes gerres o gots han aparegut en diferents tombes. Aquests exemplars es poden datar des de PtolomeuPtolemeu II fins a l'any 116 aC. El vestit de les reines és fonamentalment grec: porten un ''[[xitó]]'' sense mànigues i un ''[[himation]]'' enrotllat al voltant de la cintura i recollit sobre el braç esquerre.