|
|web = http://www.mairie-narbonne.fr/
}}
'''Narbona''' (en [[occità]], pronunciat [narbúno]; la forma oficial [[francès|francesa]] és ''Narbonne'') és una [[ciutat]] del [[Llenguadoc]]. Administrativament, és una comuna francesa de la regió del [[Llenguadoc-Rosselló]], al departament d'[[Aude]]. Amb 50.000 habitants, anomenats ''narbonesos'', és la vila principal del departament de l'[[Aude|l'Aude]] i capital d'un [[districte francès|districte]] i d'un [[Cantó francès|cantó]].
== Geografia ==
[[Fitxer:Aude-narbona.png|thumb|Situació de Narbona ala l'Aude]]
Al cantó de [[Narbona Oest|Narbona oest]] hi ha les viles següents: [[Bisanet]], [[Canet (Narbona)|Canet]], [[Marcorinhan]], [[Montredon]], [[Mossan]], [[Nevian]], [[Raissac d'Aude]] i [[Viladanha]] (i part de la ciutat de Narbona).
Al cantó de [[Narbona Est|Narbona est]] hi ha la major part de la ciutat de Narbona.
Al cantó de [[Narbona Sud|Narbona sud]] hi ha la vila de [[Bajas]].
Al districte hi ha els següents cantons: [[Corçan]], [[Durban de las Corbièras]], [[Ginestars]], [[La Grassa]], [[Lesinhan de las Corbièras]], [[Motomet]], [[Narbona Est]], [[Narbona Oest]], [[Narbona Sud]], [[Peiriac de Menerbés]], [[Sijan]] i [[Tuishan]]. S'hi troben diverses comarques naturals, com ara el [[Narbonès]], el [[Menerbès]] o les [[Corberes]].
La vila va sorgir al turó de [[Montlaurès]], al nord-oest de la ciutat actual, i era un poblament de la tribu dels [[elísic]]s.
El primer establiment urbà és del [[segle VI aC]] i va aprofitar la seva bona posició en la cruïlla dels camins que segueixen la costa (la futura [[Viavia Domícia]]) i la ruta cap a l'Atlàntic, per prosperar als segles III i II aC amb el comerç de l'estany procedent de les Illes Britàniques.<ref name="ciutats">{{ref-llibre|cognom=Gros|nom= P.|capítol=Narbona|títol=Ciutats antigues de la Mediterrània|lloc=Barcelona|any= 1997|editorial= Lunwerg / Diputació de Barcelona| isbn= 84-7782-458-4}}</ref>
En el mateix lloc, els [[Imperi Romà|romans]] hi van fundar el [[118 aC]]<ref name="ciutats" /> la seva primera colònia fora d'[[Itàlia]], i li van donar el nom de ''[[Narbo Martius]]'', que després va esdevenir capital de la província [[Gàl·lia Narbonesa]] (''Gallia Narbonensis''). El [[45 aC]], [[Juli Cèsar]] hi va instal·lar els veterans de la Legiólegió X. Al [[segle I]], la ciutat va arribar a la seva màxima esplendor gràcies a l'activitat portuària, gràcies a la seva condició de port fluvial (en aquell temps l'Aude passava per Narbona, si fa o no fa per l'actual canal de la Robina); controlava els ancoratges a la llacuna propera, des de la qual s'exportava sobretot ceràmica procedent de [[la Graufesenque]] (prop de [[Millau]]).<ref name="ciutats" /> Aquesta prosperitat es va veure sotraguejada per un incendi que va destruir parcialment la ciutat el 145, que anà declinant des de la fi del segle<ref name="ciutats" /> fins al [[segle IV]].
De l'època romana, en queden poques restes: principalment un fragment de la [[Viavia Domícia]] descobert recentment a la plaça de Casa de la Vila, i l<nowiki>'</nowiki>''horreum'', una mena de cava que havia servit de graner o magatzem.<ref name="bleu">{{ref-llibre|títol=Languedoc Roussillon|col·lecció=Guides Bleus|lloc=París|any=2005|editorial=Hachette| isbn= 2-01-240250-X|llengua=francès}}</ref> També s'ha trobat i excavat parcialment un temple i un amfiteatre, i se sap que hi havia hagut termes i un teatre.<ref name="ciutats" /> La manca d'espectacularitat d'aquestes restes és compensada per l'abundor d'inscripcions recuperades del material emprat per construir les muralles aen l'antiguitat tardana, enderrocades el [[1869]].<ref name="ciutats" />
El [[462]] hi van entrar els [[visigot]]s, amb els quals fou capital de la província de [[Septimània]] fins a l'arribada dels [[àrabs]], que la van ocupar per primer cop el [[715]], però fou perduda o abandonada fins que fou [[Setge d'Arbuna (719)|recuperada el 719]] per [[As-Samh ibn Màlik al-Khawlaní]]; sota els àrabs es va dir '''''Arbuna'''''. El [[734]], un duc de [[Provença]] de nom [[Mauront]] (''Maurontus'') va signar un acord amb el governador [[Yússuf ibn Abd-ar-Rahman]], que li permetia a aquest ocupar algunes places de la vall del [[Roine]], per protegir la Provença contra atacs de [[Carles Martell]] i com a nova via d'invasió cap al nord. Carles Martell va respondre el [[737]] ocupant [[Avinyó (Valclusa)|Avinyó]] i [[Setge d'Arbuna (737)|atacant Arbuna]], però el seu atac fou rebutjat, tot i la victòria aen la [[batallaBatalla del Berre]].
El 752, fou assetjada per Pipí el Breu, però tampoc la va poder conquerir i va haver d'aixecar el setge deixant un contingent per mantenir el blocatge, que no fou gaire efectiu. El comte de Nimes Ansemond va morir en les operacions de blocatge (754). El 756, el setge es creu que es va reprendre, però l'eficàcia en fou molt limitada. Entre 756 i 759, els francs van negociar amb els gots de la ciutat, que eren els qui defensaven la ciutat amb plena cooperació amb els musulmans. El rei els va prometre de mantenir la comunitat goda en l'ús de les seves lleis i costums si lliuraven la ciutat, la qual cosa finalment van fer el [[759]], després del darrer [[Setge d'Arbuna (759)|llarg setge de tres anys]] (tercer setge d'Arbuna). Els gots s'apoderaren de l'interior de la ciutat, van matar la minsa guarnició sarraïna, i van obrir les portes als francs. Seguidament, altres ciutats es van sotmetre als francs si no s'havien sotmès abans (es pensa que [[Carcassona]], [[Lodeva]] i [[Elna]] principalment, però les dues primeres podrien haver estat en mans de [[Waifré d'Aquitània]]). Elna, amb tot el [[Rosselló]] i el [[Conflent]], es va lliurar a les forces de Pipí poc després de Narbona. El rei va cedir a l'església de Narbona la meitat de la població i de les seves dependències dins i fora dels murs, i la meitat dels drets ''domanials'' que el comte de la ciutat podia recaptar pel rei en tota la diòcesi; el terç de drets similars foren donats a altres esglésies de Septimània.<ref> aquest terç apareix sovint després sota el nom de teloneu (''teloneum'') o imposició domanial i el terç de les pastures sobre cada diòcesi o comtat</ref> Es van establir comtes a Narbona i aen diverses poblacions de Septimània, que en general van ser el mateixos comtes gots que ja exercien el càrrec fins aleshores sota autoritat del valí musulmà.
La zona fou objecte de diverses expedicions àrabesàrabs, la més important de les quals fou la del [[793]], quan [[Abd-al-Màlik ibn Abd-al-Wàhid ibn Mughith|Abd-al-Màlik ibn Mughith]] va [[Setge de Narbona (793)|arribar davant la ciutat]], en va cremar els barris propers i va derrotar el comte i duc de [[Tolosa]] aen la [[batallaBatalla de l'Orbieu]], prop de la ciutat, i després es retiraren amb un gran botí. La darrera expedició, sense cap resultat, fou el [[840]].
Durant l'[[edat mitjana]], el poder es va repartir entre l'[[Arquebisbat de Narbona|arquebisbe]] i el [[vescomtat de Narbona|vescomte]]. El [[1306]], en foren expulsats els jueus per ordre del rei de França. El 1320, la destrucció d'un dic li va fer perdre la condició de port de mar. Durant la resta del [[segle XIV]], la ciutat va començar a recular a causa de la [[guerraGuerra dels Cent Anys]], l'epidèmia de pesta del [[1348]] i la modificació dels corrents de bescanvi comercial. Amb el [[Tractattractat dels Pirineus]] ([[1659]]), deixa de ser una plaça fronterera i perd importància militar.<ref name="bleu" /> Com a seu de l'arquebisbe, que era president nat dels [[Estats Generals del Llenguadoc|estats generals del Llenguadoc]], fou principalment una vila eclesiàstica.
A mitjan [[segle XIX]], la construcció d'un [[ferrocarril]] i l'extensió de les [[vinya|vinyes]] hi van aportar nova prosperitat. El [[1871]] s'hi va proclamar la Comuna. Després, el [[1907]], va aparèixer la crisi vitícola i els vinyataires [[Llenguadoc|llenguadocians]] i [[Rosselló|rossellonesos]] es van [[Revolta dels Vinyataires|revoltar]] sota la direcció del batlle, [[Ernest Ferrol]]. La novel·la de [[Joan-Daniel Bezsonoff]], ''La revolta dels geperuts'' (1998), s'ambienta en aquests fets.
== Turisme ==
[[Fitxer:narbona.png|thumb|left|Torres del Palaupalau de l'Arquebisbe]]
El turisme s'hi va desenvolupar a la segona meitat del [[segle XX]]. Els monuments més importants són el [[Palau Vell de Narbona|Palaupalau Vell]], el [[Palau dels Arquebisbes de Narbona|Palaupalau dels Arquebisbes]] i la [[Catedral de Sant Just i Sant Pastor (Narbona)|Catedralcatedral de Sant Just i Sant Pastor]]. Cal esmentar també la [[Viavia Domícia]], el [[Museu Arqueològic de Narbona|Museu Arqueològic]], el [[Museu d'Art i Història de Narbona|Museu d'Art i Història]], el [[Teatre de Narbona]], el [[canal de la Robina]], que creua la ciutat, l'església de Nostra senyora de la Morguiá (''La Mourguié'' en francès. cat. Mongia), del segle XIII, amb un museu lapidari, la basílica de Sant Pau-Sèrgi, el [[barri de la Cité de Narbona|barri de la Cité]], el [[barri del Borg de Narbona|barri del Bourg]] i els [[Barris Nous de Narbona|barris nous]].
A 15 km al sud, es troba la [[reserva africana de Sijan]], al costat de la vila de [[Sijan]].
== Personatges famosos ==
La vescomtessa [[Ermengarda de Narbona]].
Són nascuts a Narbona [[Charles Trenet]] (1913-2001), figura mítica del ''music-hall'' francès (la casa del qual pot ser visitada), el polític [[Léon Blum]], i [[Sant Sebastià màrtir|Santsant Sebastià]].
Existeix una comunitat de [[llengua catalana]] a Narbona, al barri del mercat, cap a l'antiga església de la Morguiá, i al barri de l'estació a l'avinguda Jean de Lattre de Tassigny.
== Llocs d'interès ==
=== ''Horreum'' ===
[[Fitxer:Narbonne 082.jpg|thumb|''Horreum'' romà]]
L'''Horreum'' romà, amb estatus de museu el 1975 després de la seva obertura al públic, és l'únic exemple metropolità de magatzems subterranis gal-romans·loromans de mercaderies, que es conserva gairebé íntegrament.
Aquestes galeries donen pas a petites cel·les on s'emmagatzemaven les mercaderies. Diversos muntacàrregues connectaven el magatzem amb el mercat del [[fòrum]].<ref>{{ref-web |url=http://viajes.michelin.es/web/destino/Francia-Languedoc_Roussillon-Narbona/atraccion-Horreum-r_Rouget_de_l_Isle |títol=Horreum |consulta=18 febrer 2015 |obra= |editor=Michelin |data= |llengua=castellà }}</ref>
Són galeries subterrànies, a cinc metres sota terra, construïdes a finals del segle I a.C.aC,<ref>{{ref-web |url=http://www.narbonne-turisme.cat/narbonne-ca/l-horreum-roma |títol=L'Horreum romà |consulta=17 febrer 2015 |obra=|editor=Oficina de turisme de Narbona |data= |llengua=català }}</ref> i corresponcorresponen a una època onen què Narbona era considerada «un observatori i muralla del poble romà» (Ciceró). Servia de magatzem de gra, vi i oli, i per a conservar les armes, donada la importància militar de la ciutat en aquesta època.<ref>{{ref-web |url=http://www.mairie-narbonne.fr/es/es_museo-horreum |títol=Museo Horreum |consulta=17 febrer 2015 |obra=|editor=Ajuntament de Narbona |data= |llengua=espanyol }}</ref>
En el moment d'assolir l'estatus de museu el 1975, una part de les galeries subterrànies encara es feia servir de cava de vi. Aquest lloc presenta qualitats d'humitat remarcables i una bona temperatura per a la conservació del vi, entre 12° i 14°C.
=== Vestigis de la Viavia Domícia ===
[[Fitxer:Narbonne Via Domitia.jpg|thumb|Restes de la Viavia Domícia a Narbona]]
El 1997, durant el treballs de connexió per a aigües pluvials, davant l'ajuntament i a dos metres sota el nivell actual de la plaça, es va descobrir una part de la [[Viavia Domícia]].
Per una moneda trobada sota una llosa, aquesta part data de l'any 10 a.C.aC, per la qual cosa es tracta d'una part renovada de la via, ja que aquesta va ser construïda pel procònsol l'any 121 a.C.aC, [[Gneu Domici Aenobarb (cònsol 122 aC)|Domituis Ahenobarbo]].<ref>{{ref-web |url=http://jean-francois.mangin.pagesperso-orange.fr/romains/z_viadomitia.htm |títol=La Via Domitia |consulta=18 febrer 2015 |obra=La Gaule romaine |editor= |data= |llengua=francès }}</ref>
=== Polvorí ===
[[Fitxer:Polvorí Narbona.jpg|thumb|left|Polvorí de Narbona]]
És del s.XVII XVII,<ref>{{ref-web |url=http://viajes.michelin.es/web/destino/Francia-Languedoc_Roussillon-Narbona/atraccion-Polvorin-pl_Salengro |títol=Polvorín |consulta=18 febrer 2015 |obra= |editor=Michelin |data= |llengua=espanyol}}</ref> on hi havia un antic magatzem i constitueix l'únic monument que fa referència a l'arquitectura militar a Narbona.
Després de la seva adquisició per la Ciutatciutat i la seva rehabilitació, l'antic polvorí es va convertir en una sala d'exposicions temporals.<ref>{{ref-web |url=http://www.mairie-narbonne.fr/es/fr_ancienne-poudriere |títol=Ancienne poudrière |consulta=18 febrer 2015 |obra= |editor=Ajuntament de Narbona |data= |llengua=espanyol}}</ref>
=== Palau dels Arquebisbes de Narbona ===
[[Fitxer:Palais des archevêques de Narbonne002.JPG|thumb|Palau dels arquebisbesArquebisbes de Narbona. A l'esquerra, la Torrassatorrassa de Filles-Aycelin, seguitseguida pel palau nou, el passatge de l'Àncora i el palau vellVell]]
El palau dels arquebisbesArquebisbes de Narbona va ser al seus orígens una modesta residència eclesiàstica,<ref>{{ref-web |url=http://viajes.michelin.es/web/destino/Francia-Languedoc_Roussillon-Narbona/atraccion-Palacio_de_los_Arzobispos |títol=Palacio de los Arzobispos |consulta=21 febrer 2015 |obra= |editor=Michelin |data= |llengua=espanyol}}</ref> convertint-sei es convertí posteriorment en el segon conjunt arquebisbal després del palau dels papes d'AvignonAvinyó. Està format pels palaus anticantics, d'origen [[art romànic|romànic]], i el nou, d'origen [[art gòtic|gòtic]], units pel passatge de l'Àncora. La seva façana té tres torres quadrades que daten dels segles XIII i XIV: la Madelein, la més antiga, la torre de Sant Marcial, i la torrassa de Gilles-Aycelin. La part central de la façana va ser restaurada per Viollet-le-Duc. Alberga des del segle XIX l'ajuntament de Narbona, el museu d'art i d'història i el museu arqueològic.
Dins el palau nou (l'ajuntament actual), podem destacar una sala [[volta|voltada]] anomenada ''sala del TresoTresor''. La sala dels Consols, que es caracteritza per una sèrie de pilars que sostenen la planta superior i que, es tracta de les restes de la primera muralla construïda durant el [[Baix Imperi Romà|baix Imperi romà]], per defensar-se de les invasions bàrbares. Per una escala de 1628, s'accedeix al primer pis, on es troba el Salósaló del [[Sínode]]. L'alçada d'aquesta sala s'ha reduït a la meitat per permetre la creació d'una planta addicional. A les parets es poden veure quatre tapissos d'Aubusson del segle XVII sobre el tema de la història d'[[Ester|d'Ester.]].<ref>{{ref-web |url=http://www.petitfute.com/v18543-narbonne-11100/c1173-visites-points-d-interet/c937-monuments-et-edifices/c947-palais/43370-le-palais-neuf.html |títol=LE PALAIS-NEUF |consulta=21 febrer 2015 |obra= |editor=Petit futé |data= |llengua=francès}}</ref>
==== Torrassa Gilles-Aycelin ====
L'arquebisbe Gilles Aycelin (1250-1318), antic canonge de NarbonneNarbona, va fortificar el seu palau amb aquesta torre construïda a la cantonada d'aquest <ref>{{ref-web |url=http://www.wiki-narbonne.fr/index.php?title=Le_Donjon_de_Gilles_Aycelin |títol=Le Donjon de Gilles Aycelin |consulta=21 febrer 2015 |obra= |editor=wiki-narbonne |data= |llengua=francès}}</ref> entre 1290 i 1311, sobre les restes d'una muralla galo-romanagal·loromana que abans defensava la ciutat, i afirmava el poder episcopal enfront del dels vescomtes instal·lats a l'altre costat de la plaça.<ref>{{ref-web |url=http://viajes.michelin.es/web/destino/Francia-Languedoc_Roussillon-Narbona/atraccion-Torreon_Gilles_Aycelin-pl_de_l_Hotel_de_Ville_acces_par_la_boutique_du_Palais_des_Acheveques |títol=Torreón Gilles-Aycelin |consulta=21 febrer 2015 |obra= |editor=Michelin |data= |llengua=espanyol}}</ref> De planta quadrada, s'eleva en 4 nivells fins a la terrassa superior amb les seves tres garites octogonals. La seva alturaalçària és de 41 metres i roman intacta des de la seva construcció. Ofereix una vista sobre la ciutat, el litoral, les Corbières, i el Pirineus.<ref>{{ref-web |url=http://www.mairie-narbonne.fr/fr_donjon-gilles-aycelin |títol=Donjon Gilles Aycelin |consulta=21 febrer 2015 |obra= |editor=Ajuntament de Narbona |data= |llengua=francès}}</ref>
==== Passatge de l'Àncora ====
[[Fitxer: Palais des Archevêques de Narbonne045.JPG|thumb|150px| PassagePassatge de l'AncreÀncora]]
En francés ''Passage de l'Ancre'', és un carreró fortificat que separa el palau Vell d'origen [[art romànic|romànic]], del Nou d'origen [[art gòtic|gòtic]]. L'entrada es fa per la plaça de l'Ajuntament, entre la torre de Sant Marcial i la de la Magdalena, i condueix al claustre i la catedral.<ref>{{ref-web |url=http://www.narbonne.fr/en/fr_les-monuments |títol=Les Monuments |consulta=21 febrer 2015 |obra= |editor=Ajuntament de Narbona |data= |llengua=francès}}</ref>
El nom de ''passatge de l'Àncora'' es deu a l'àncora suspesa en un dels arcs del carreró. Aquesta àncora simbolitzava els drets de l'arquebisbe sobre la pesca.
A l'arquebisbe, se li pagava un [[delme]] com a taxa d'entrada al port i sobre la pesca realitzada. L'àncora es penjava davant el pati de la Madeleine i es baixava quan es lliurava el delme. L'àncora és el símbol dels drets que tenien els arquebisbes de Narbona sobre el port.
L'arc oriental del carreró pertanyia a una antiga capella del segle IX, i que formava la base de la torre del campanar [[art carolingi|carolíngia]]. Al final del passatge, l'arc occidental fortificat separa els dos cossos de l'edifici; una galeria situada per sobre permet la comunicació entre els dos palaus.<ref>{{ref-web |url=http://www.wiki-narbonne.fr/index.php?title=Le_Passage_de_l%27Ancre |títol=Le Passage de l'Ancre |consulta=21 febrer 2015 |obra= |editor=wiki-narbonne |data= |llengua=francès }}</ref>
Després d'aquest segon arc, hi ha alguns esglaons que duen al claustre, i d'allà a la Catedralcatedral.
=== Canal de la Robina ===
[[Fitxer:Narbonne Canal de la Robine from Boulevard Gambetta.jpg|thumb|Canal de la Robina]]
{{Article principal|Canal de la Robina}}
OriginalmentOriginàriament, el riu Aude es componia de dos braços, un dels quals feia servir el traçat de l'actual Canalcanal de la RobineRobina. El riu que creuava Narbona antigament s'ha desviat a conseqüència de les repetides inundacions, especialment la de 1320.
[[Fitxer:Pont des Marchands2.jpg|thumb|left|Pont des Marchands]]
El seu antic traçat ha estat reutilitzat pel canal de la RobineRobina, connectat mitjançant el [[Canalcanal de Jonction]], al canal du Midi a finals del segle XVIII.
Aquest canal esta classificat com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.<ref> {{ref-web |url=http://www.narbonne-turisme.cat/node/515 |títol=Le Canal de la Robine |consulta=21 febrer 2015 |obra= |editor=Oficina de turisme de Narbona |data= |llengua=francès}}</ref>
==== Pont des Marchands ====
Aquest pont estava format per 7 arcs va ser constituïda per set arcs (6 com a mínim) i; es feia servir per a entrar a la ciutat antiga des del sud i estava dins la [[Viavia Domiciana]]. "El ''Pons Vetus"'' permet la connexió entre els barris del Burg i la Ciutatciutat. Avui en dia només n'és visible un arc, la qual cosa ens dóna idea de l'amplada del [[riu Aude]] aen l'antiguitat.<ref>{{ref-web |url=http://www.narbonne.fr/en/fr_pont-des-marchands |títol=Pont des marchands |consulta=22 febrer 2015 |obra= |editor=Ajuntament de Narbona |data= |llengua=anglès}}</ref>
Els primers texts sobre el pont parlen de cases de comerciants que vorejaven el camí.<ref>{{ref-web |url=http://structurae.info/ouvrages/pont-des-marchands |títol=Pont des Marchands |consulta=22 febrer 2015 |obra= |editor=Structurae |data= |llengua=francès }}</ref>
És d'estil [[art gòtic|gòtic]] tardà i es va construir al segle XVII. Va servir de capella del convent de les Carmelites fins a la Revolució francesa. El claustre i el convent són també del segle XVII.
Sembla que l'església s'alça on va ser la casa natal del Santsant.<ref>{{ref-web |url=http://viajes.michelin.es/web/destino/Francia-Languedoc_Roussillon-Narbona/atraccion-Iglesia_de_St_Sebastien-r_Michelet |títol=Iglesia de St-Sébastien |consulta=22 febrer 2015 |obra= |editor=Michelin |data= |llengua=espanyol}}</ref>
=== Basílica de Sant Pau ===
{{Article principal|Monestir de Sant Pau de Narbona}}
Va ser la primera església gòtica de NarbonneNarbona i una de les més antigues del Sud. Construïda sobre la tomba del primer bisbe de Narbona, Santsant Pau, la seva cripta correspon a l'antic cementiri paleocristià (segles III i IV). Reconstruïda enel 1180, el seu cor es va tornar a reconstruir el 1224. Amb motius d'un incendi es va a tornar reconstruir, el 1368, les voltes i el pòrtic del campanar. Aquest edifici religiós té la característica de presentar l'art romànic i l'art gòtic barrejats arquitectònicament. A l'interior, hi ha una famosa pica d'aigua beneïda amb una granota i un capitell del Diadia del Judicijudici.
=== Catedral de Sant Just i Sant Pastor ===
{{Article principal|Catedral de Sant Just i Sant Pastor (Narbona)}}
La primera pedra de la catedral, especialment enviat des de Roma pel Papapapa [[Climent IV]], ex-arquebisbeexarquebisbe de la ciutat, va ser col·locada el 12 d'abril de 1272. La seva construcció es va aturar el 1355, a causa de la invasió de la ciutat pel Prínceppríncep Negre, i no es va acabar mai. Aquesta catedral és la quarta més alta de França després dels de Beauvais, Amiens i Metz. Té el cor gòtic més alt del sud de França, amb una alçada de les voltes de 41 metres.
=== Museu d'Art i d'Història ===
{{Article principal|Museu d'Art i Història de Narbona}}
El Museu d'Art i d'Història se situa en les antigues cambres dels arquebisbes de Narbona, les sales del qual han estat restaurades. Conté un conjunt de pintures clàssiques de les grans escoles europees, una bella sèrie de porcellanes i un conjunt de recipients de farmàcia de [[pisa (ceràmica)|pisa]] (ceràmica), però també una col·lecció excepcional, única a França, d’obresd'obres orientalistes.<ref>{{ref-web |url=http://www.narbonne-turisme.cat/narbonne-ca/el-museu-dart-i-dhistoria |títol=El Museu d'Art i d'Història |consulta=22 febrer 2015 |obra= |editor=Oficina de turisme de Narbona |data= |llengua=català}}</ref>
==Notes i referències==
{{commonscat}}
{{PortalOc}}
* [[Arquebisbat de Narbona]].
* [[Vescomtat de Narbona]].
* [[Narbonense]] (província romana).
* [[Narbonès]] (regió).
* [[Districte de Narbona]].
* [[Narbona Oest|Narbona oest]] (cantó).
* [[Narbona Est|Narbona est]] (cantó).
* [[Narbona Sud|Narbona sud]] (cantó).
* [[Conveni de Narbona]].
{{Municipis Aude}}
| 