Vaixell: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 107:
L'equipament dels vaixells moderns ve estipulat pel [[conveni SOLAS]], tractat internacional que regula els estàndards de seguretat. La primera versió d'aquest es va realitzar l'any 1914 com a resposta a l'enfonsament del transatlàntic [[RMS Titanic|RMS ''Titanic'']]. Aquest text estipulava el nombre de bots salvavides i altra material i procediment de seguretat, incloent guàrdies contínues d'escolta radiofònica.<ref>{{citar ref| url = http://archive.org/details/textofconvention00inte |títol= Text of the Convention for the Safety of Life at Sea, Signed at London, January 20, 1914 [with Translation.] |editorial= His Majesty's Stationery Office by Harrison and Sons |lloc= London |any= 1914}}</ref> La tecnologia principal de comunicació marítima és la [[ràdio]] [[VHF]], utilitzada àmpliament des de principis del [[segle XX]]. Aquesta s'utilitza tant per a comunicacions regulars com en casos d'emergència. Els estàndards i aparells utilitzats han anat evolucionat especialment cap a l'automatització en la transmissió de dades. Les ràdios VHF recents incorporen senyals digitals que envien el [[Número d'Identificació del Servei Mòbil Marítim]] que identifica cada estació de ràdio, ja sigui d'una embarcació, estació terrestre, ajuda de navegació o fins i tot radiobalises. El desenvolupament més recent en aquest sentit és el [[Sistema d'Identificació Automàtica]] (o AIS en anglès) que s'està implementant des del 2004. Aquest transmet informació sobre les embarcacions de forma automatitzada, amb l'objectiu d'evitar col·lisions i optimitzar el trànsit marítim.
 
Els vaixells moderns utilitzen múltiples sistemes electrònics de navegació i comunicacions per tal d'augmentar la seguretat i facilitar la [[navegació]]. Estan àmpliament difosos els sistemes de [[navegació per satèl·lit]] [[GPS]], cartes de navegació digitals i múltiples sensors addiconals. Molts vaixells compten també amb comunicacions per [[satèl·lit artificial|satèl·lit]] que permeten connexió de veu i de dades amb [[internet]] i [[correu electrònic]]. Alguns exemples de sistemes de comunicació marítima per satèl·lit són el [[Cospas-Sarsat]] i el sistema [[invarsat c]]; el primer té una cobertura de tot el globus terrestre i el sistema Inmarsat-C té una cobertura de es latituds 70°N i 70°S, cosa que permet mantenir la comunicació durant les travesses. Aquests sistemes són components del GMSS ([[Sistema mundial de socors i seguretat marítima]], SMSS). Un aspecte important d'aquests sistemes és que permeten la utilització de les radiobalises EPIR (són sistemes de localització de sinistres).
 
== Característiques ==