Giuseppe Tartini: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Enllaços externs: ==Vegeu també== *Maddalena Laura Sirmen, violinista i compositora que va ser alumna de Tartini. |
arreglo referències |
||
Línia 20:
potenciant la ressonància de la tercera nota de l'acord tot fent sentir les altres dues notes.
L'habilitat de Tartini va millorar enormement i el [[1721]] va ser designat a director de l'orquestra de Sant Antoni de Pàdua, una de les millors d'Itàlia, formada per uns quaranta músics. El 1726, Tartini va iniciar una escola de violí que va atreure estudiants des de tot Europa, entre els quals hi havia el toscà [[Philippe Manfredi]] que després seria un gran violinista,<ref name="Enciclopèdia Espasa v32">[[Enciclopèdia Espasa]] ''Volum núm. 32, pàg. 800'' (ISBN 84-239-4532-4)</ref> i el francès [[André-Noël Pagin]].<ref name="Enciclopèdia Espasa v40">[[Enciclopèdia Espasa]] ''Volum nº. 40, pàg. 1492'' (ISBN 84-239-4540-5)</ref>
El [[1732]] va anar a Praga amb motiu de la Coronació de l'emperador Carles VI. Després estigué tres anys amb el seu amic Antonio Vandini, violoncel·lista al servei del comte Kinsky. Després retornà a Pàdua. Gradualment, Tartini es va anar interessant per la [[teoria de la música]], l'[[harmonia]] i l'[[acústica]], i des de [[1750]] fins al final de la seva vida, va publicar diversos tractats.
L'escriptor [[Marco Anzoletti]] va escriure una amplia biografia vers Tartini.<ref name="Enciclopèdia Espasa a1">[[Enciclopèdia Espasa]] ''Apèndix núm. I, pàg. 681'' (ISBN 84-239-4571-5)</ref>
==Vegeu també==
| |||