Diferència entre revisions de la pàgina «Tresor de Guarrazar»

cap resum d'edició
(ampliació i refs., trec enllaços trencatsTrec plantilla d'orfe i esborrany)
 
== Composició ==
Entre totes les peces trobades, les més valuoses són les corones votives dels reis [[Recesvint]] i [[Suintila]] -aquesta última va ser robada l'any 1921 i mai recuperada-. Totes dues d'[[or]], encastades amb [[safir]]s, [[perla|perle]]s i d'altres [[gemma||pedres precioses]] polides les quals reben el nom de caboixons.<ref>{{ref llibre|cognom=Lajo Pérez|nom=Rosina|títol=Léxico de arte|any=1990|editorial=Akal|lloc=Madrid|isbn=978-84-460-0924-5|pàgina=38|url=http://www.akal.com/libros/LExico-de-arte/9788446009245|consulta= 29 de desembre de 2015|llengua=castellà}}</ref>Tenen també d'altres corones més pobres i més petites i creus votives. També es van trobar cinturons, avui desapareguts.{{sfn|Williams|1907|p=22-26}}
 
La tradició dels tallers de [[orfebreria]] de la Península ibèrica es remunta a la [[prehistòria]], però la d'època visigòtica està molt vinculada a l'[[art bizantí]]. S'utilitza la tècnica de [[Granat (mineral)|granats]] incrustats, que va ser la preferida pels [[pobles germànics]]. Les lletres de les corones estan executades amb alvèols d'or on s'han incrustat granats tallats en el buit. Els adorns [[repussat]]s de les aspes de les creus són de tipus germànic, però la forma de les corones votives és completament bizantina. Les corones del tresor són de tipus votiu, no aptes per ser lluïdes com tocat.
Cadascun dels dipòsits va tenir un trobador distint. Va ser el primer Francisco Morales, pagès de 40 anys, qui va desarticular moltes de les joies i va vendre fragments i components en viatges freqüents als obradors d'argenters toledans. El francès A. Herouart, professor a Toledo i amic de Morales, va adquirir les joies que aquest encara tenia en el seu poder i es va fer amb la terra on va aparèixer el tresor. Herouart va vendre les joies a un diamantista, José Navarro, qui va recompondre algunes corones, rescatant el que encara no havien fos els argenters de Toledo. El 1859 Navarro va viatjar a [[París]] i va negociar la venda de les vuit corones i sis creus pendents al Govern francès. La venda es va publicar en diverses revistes gal·les. El ràpid ressò de la notícia a Espanya va desencadenar la intervenció de la Comissió Provincial de Monuments, primer, i la del Govern de la nació, després, que va iniciar la ràpida reclamació diplomàtica, una recerca judicial i excavacions arqueològiques al lloc.
 
El segon lot va patir també continuats minves per vendes del seu descobridor, Domingo de la Cruz. Al març de 1861, davant la dificultat de donar sortida a les seves joies, va optar per obsequiar a la reina [[Elisabet II d'Espanya|Elisabet II]] les dues joies que li quedaven, i entre elles la corona de [[Suintila]].{{sfn|Amador de los Rios|1861|Introducció}}
 
Rios|1861|Introducció}}
 
Avui, després de nombrosos canvis, les joies romanents del Tresor de Guarrazar es conserven en tres institucions:
 
== Referències ==
{{referències|2}}
 
== Bibliografia==
72.107

modificacions