Biblioteca informàtica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Commonscat}} que enllaça amb commons:category:Programming
m Retocs...
Línia 1:
{{FR|data=maig de 2013}}
[[Fitxer:Ogg vorbis libs and application dia.svg|thumb|277px|Il·lustració d'una aplicació que utilitza la programoteca <code> libvorbisfile.so </code> per reproduir un fitxer [[Ogg Vorbis]].]]
En el camp de la [[informàtica]], una '''programoteca'''<ref>[[TERMCAT]]</ref> o '''bibliotecaBiblioteca informàtica''' (de l'anglès ''software library'') o '''programoteca''' és un conjunt de [[subrutina|subprogrames]] utilitzats per desenvolupar [[programari]]. Les '''biblioteques''' contenen codi i dades que proporcionen serveis a programes independents, és a dir, passen a formar part d'aquests. Això permet que el codi i les dades es comparteixin i es puguin modificar de forma [[modularitat|modular]]. Alguns programes executables poden ser alhora programes independents i programoteques, però la majoria d'aquestes no són executables. Executables i programoteques fan referències (trucades enllaços) entre si a través d'un procés conegut com a ''enllaç'', que generalment és realitzat per un [[programari]] anomenat [[enllaçador]].
 
La majoria dels [[sistema operatiu|sistemes operatius]] moderns proporcionen programoteques que implementen la majoria dels serveis del sistema. D'aquesta manera, aquests serveis es converteixen en una "'' matèria primera ''" que qualsevol aplicació moderna espera que el sistema operatiu ofereixi. Com a tal, la major part del codi utilitzat per les aplicacions modernes s'ofereix en aquestes biblioteques.
 
== Nota terminològica ==
Tot sovint es fa servir erròniament el barbarisme ''llibreria'' per referir-se a una '''programoteca''' o '''biblioteca informàtica''', per la similitud amb l'original anglès ''library'', però aquest ús de la paraula ''llibreria'' en català és un absurd. En la seva entrada per a ''llibreria'', l'[[Enciclopèdia Catalana]] refereix l'usuari al terme ''biblioteca'' per l'accepció informàtica (vegeu llibreria,<ref>{{ref-web|url = http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0269031.xml?s.book=gec&s.q=llibreria#.UlKIcFMbX2Y | títol = Definició de ''llibreria'' | autor = [[Enciclopèdia_Catalana | Enciclopèdia catalana]]}}</ref> i biblioteca<ref>{{ref-web|url = http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0222967.xml?s.q=biblioteca#.UlKJzlMbX2Y |títol = Definició de ''biblioteca''|autor = [[Enciclopèdia_Catalana| Enciclopèdia catalana]]}}</ref>). El terme "llibreria" no apareix en aquella accepció ni al [[TermCat]] (una cerca del terme anglès "software library" dóna com a únic resultat en català el terme "'''«programoteca'''"»),<ref>[http://www.termcat.cat/ca/Cercaterm/ Una cerca del terme anglès "software library" dona com a únic resultat en català el terme "programoteca".]</ref> ni al [[Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans]] ([[DIEC]]).<ref>[http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=llibreria&operEntrada=0 Accepcions pel terme "llibreria" al DIEC]</ref> Per tant, el terme correcte és «programoteca» o «biblioteca informàtica», la primera perquè és una paraula ideal i nostrada per descriure el concepte, i l'última perquè és la traducció lògica i correcta de ''software library''.
 
També és habitual referir-s'hi amb el terme d'origen anglosaxó «toolkit» (conjunt, equip, maletí, caixa, estoig, joc (kit) d'eines).
Línia 42:
Els [[Connector (aplicació informàtica)|connectors]] són d'ús comú en les programoteques enllaçades dinàmicament, i són especialment útils quan unes programoteques poden ser substituïdes per altres amb una interfície similar, però diferent funcionalitat. Es pot dir que un programari té una "arquitectura de ''plugin''" si s'utilitzen programoteques amb una funcionalitat bàsica amb la intenció que puguin ser substituïdes. No obstant això, l'ús de les programoteques enllaçades dinàmicament en l'arquitectura d'una aplicació no vol dir necessàriament que puguin ser substituïdes.
 
El [[enllaç dinàmic]] es va desenvolupar originalment en els sistemes operatius [[Multics]] a partir de 1964. Es tractava d'una característica del MTS ([[Michigan Terminal System]]), construït a finals dels 60.<ref>{{citar ref-publicació|títolarticle = A History of MTS|revista publicació = Information Technology Digest| volum = 5|nom| exemplar = núm. 5}}</ref> En [[Microsoft Windows]], les biblioteques enllaçades dinàmicament s'anomenen [[biblioteca d'enllaç dinàmic|DLL]] (''dynamic-link library'' o biblioteca d'enllaç dinàmic).
 
==== Relocalització ====