Biblioteca informàtica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Commonscat}} que enllaça amb commons:category:Programming |
m Retocs... |
||
Línia 1:
{{FR|data=maig de 2013}}
[[Fitxer:Ogg vorbis libs and application dia.svg|thumb|277px|Il·lustració d'una aplicació que utilitza la programoteca <code> libvorbisfile.so </code> per reproduir un fitxer [[Ogg Vorbis]].]]
La majoria dels [[sistema operatiu|sistemes operatius]] moderns proporcionen programoteques que implementen la majoria dels serveis del sistema. D'aquesta manera, aquests serveis es converteixen en una "'' matèria primera ''" que qualsevol aplicació moderna espera que el sistema operatiu ofereixi. Com a tal, la major part del codi utilitzat per les aplicacions modernes s'ofereix en aquestes biblioteques.
== Nota terminològica ==
Tot sovint es fa servir erròniament el barbarisme ''llibreria'' per referir-se a una
També és habitual referir-s'hi amb el terme d'origen anglosaxó «toolkit» (conjunt, equip, maletí, caixa, estoig, joc (kit) d'eines).
Línia 42:
Els [[Connector (aplicació informàtica)|connectors]] són d'ús comú en les programoteques enllaçades dinàmicament, i són especialment útils quan unes programoteques poden ser substituïdes per altres amb una interfície similar, però diferent funcionalitat. Es pot dir que un programari té una "arquitectura de ''plugin''" si s'utilitzen programoteques amb una funcionalitat bàsica amb la intenció que puguin ser substituïdes. No obstant això, l'ús de les programoteques enllaçades dinàmicament en l'arquitectura d'una aplicació no vol dir necessàriament que puguin ser substituïdes.
El [[enllaç dinàmic]] es va desenvolupar originalment en els sistemes operatius [[Multics]] a partir de 1964. Es tractava d'una característica del MTS ([[Michigan Terminal System]]), construït a finals dels 60.<ref>{{
==== Relocalització ====
|