La City: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció: separador decimal (,)
m faltes
Línia 68:
La ''City'' va desenvolupar el seu propi codi mercantil, amb tal autonomia que la ''City'' semblava un Regne a part. La ''City'' estava vigilada pels guàrdies governats per Aldermen. Hi havia un governador general (en [[anglès]] anomenat ''folkmoot'' o ''folkmote'') per a tota la ciutat recolzat per l'ombra de la [[Catedral de Saint Paul]]. Al [[segle X]], Athelstan va permetre que s'establissin vuit [[seca|seques]] (cases on s'encunyen monedes), això indicava la riquesa de la ''City''.
 
Amb la Batalla de Hastings, [[Guillem I d'Anglaterra]] va conquerir Londres i va donar alals ciutadans de Londres un privilegi el [[1075]], sent la ''City'' de Londres una de les poques institucions on els anglesos tenien alguna autoritat.
 
[[Guillem I d'Anglaterra]] va construir tres castells al voltant de la ''City'' per evitar els atacs:
Línia 86:
El [[1132]]. [[Enric I d'Anglaterra]] va reconèixer l'estatus de Comtat de la ''City'' de Londres, i el [[1141]] el total de la ciutadania es considerava una sola comunitat. Aquest és l'origen de la Corporació de la ''City'' de Londres.
 
La ''City'' ha estat destruïda dues vegades per les flames de dos grans incendis, el primer el [[1212]], i després el més famòsfamós anomenat el [[Gran incendi de Londres]] el [[1666]].
 
La ''City'' elegeix quatre membres de la no reformada House of Commons, que després
Línia 139:
| 2006 || 7,800 || estimació a mitjans d'any)
|-class="sortbottom"
| colspan=3|{{mida|1=1. estríctamentestrictament poc comparable amb la dada de 1971}}
|}
 
Línia 168:
La ''City'' de Londres té un sistema electoral únic. La majoria dels seus votants són representants dels negocis i altres establiments a la ''City''. Les seves entitats menors locals (''wards'') tenen nombres de vots desiguals.
 
La principal justificació del vot no-residencial és que uns 450.000 no residents constitueixentconstitueixen la ''població diària'' de la ''City'' i són qui utilitzen la majoria dels serveis, lluny de la població real de menys de 10.000 habitants. No obstant el sistema ha estat una gran controversiacontrovèrsia. El vot de negocis es va abolir a la resta del [[Regne Unit]] a les eleccions locals de [[1969]].
 
Un Acte privat del Parlament el [[2002]]<ref>[http://www.opsi.gov.uk/acts/locact02/20020006.htm HMSO ''City of London (Eleccions) Act 2002 (2002 Chapter vi)'']</ref> va reformar el sistema de vot per elegir els membres de la Corporació de Londres. Amb el nou sistema el nombre de vots de no residensresidents s'ha duplicat de 16.000 a 32.000.
 
Menys de 10 empleats equival a un vot, aquells qui donen treball de 10 a 50 nomenen a un votant per cada 5 empleats. Si s'emplea a més de 50 persones han de nomenar a 10 votants i un votant addicional per cada 50 empleats després dels 50 primers. Així que empreses d'1 a 10 persones tenen un vot, una empresa de 10 dos vots, una empresa de 50 deu vots i una empresa de 100 onze vots.
 
<includeonly>
===Propòsits===
 
The present system is widely seen as undemocratic{{Fact|date= gener 2007}}, but adopting a more conventional system would place the 7,800 residents of the City in control of the local planning and other functions of a major financial capital that provides most of its services to hundreds of thousands of non-residents.