Max Bruch: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: composat > compost |
Cap resum de modificació |
||
Línia 26:
=== Formació ===
El seu pare era inspector de policia i la seva mare soprano, de qui va rebre les primeres lliçons de música. A l'edat de 9 anys va escriure la seva primera composició, una cançó d'aniversari per la mare. A partir de llavors, la música era la seva passió, activitat per la qual va ser recolzat i encoratjat pels seu pares. Així va tenir un sobtat esclat de creativitat en què va escriure diverses obres petites com motets, salms, peces per a piano, sonates per a violí, un quartet de corda i fins i tot obres orquestrals com per exemple, l'obertura d'una òpera que planejava sobre Joana d'Arc. Poques d'aquestes primeres obres han sobreviscut. Va rebre les primeres lliçons de teoria musical el 1849 a Bonn amb el professor Heinrich Carl Breidenstein, un amic del seu pare. En
Als 11 anys ja va escriure algunes obres més importants amb les que es va fer conèixer entre el públic. Una d'elles, el Septet en Mib major, que porta les primeres senyals d'identitat del que serà el seu estil futur. Al març de 1852 la seva primera simfonia en fa menor va ser interpretada per la Societat Filarmònica de Colònia. Per aquelles dates també es publicava al Rheinische Musikzeitung un article sobre ell, on el comparaven amb Mozart i Mendelssohn.
El mateix any va compondre un quartet de corda amb el que va guanyar una beca de quatre anys de la Fundació Mozart de [[Frankfurt del Main|Frankfurt]]. Aquesta beca li va permetre estudiar composició amb [[Ferdinand Hiller]] i piano amb [[Carl Reinecke]] i Ferdinand Breunung a Colònia. Hiller li va dedicar una atenció més especial a la feina de Bruch que a la dels seus altres alumnes. En els seus diaris
=== Consolidació professional ===
La primera obra substancial de Bruch va ser una òpera basada en ''Scherz, List un Rache'' de [[Johann Wolfgang von Goethe|Goethe]], composta i representada a Colònia el 1858 (no en van sobreviure versions orquestrals), després de la qual els seus mestres el van encoratjar a viatjar per Alemanya. Així va anar a parar a [[Leipzig]], ciutat en què la vida musical encara era dominada per la influència de [[Felix Mendelssohn|Mendelssohn]]. Assentat a [[Mannheim]], entre 1862 i 1864, va compondre dues obres que li van proporcionar renom entre el públic: l'òpera ''Die Loreley'' i la cantata per veus masculines ''Frithjof''. Aquesta va ser la primera de les nombroses obres corals exitoses que van mantenir el seu nom entre el públic al llarg de la seva vida.
Després d'això es va quedar temporalment a Leipzig, Bonn i Mannheim. El 1865 va rebre el càrrec de director musical a [[Coblença (Alemanya)|Koblenz]], on va escriure la seva obra més famosa, el [[Concert per a violí núm. 1 (Bruch)|Primer Concert per a violí]]. Dos anys més tard es va traslladar a [[Sondershausen]], on va treballar com a mestre de capella fins el 1870. En els anys següents va viure primer com a professor de música a Berlín i des de 1873 com a compositor freelance a Bonn. En aquest període va establir contacte amb alguns dels músics més importants del seu temps, així com [[Johannes Brahms]], [[Pablo Sarasate|Pablo Sarasate i]] [[Joseph Joachim]], a qui va dedicar el primr concert per a violí. [[Fitxer:Bruch-tomb.JPG|thumb|Tomba de Max Bruch i la seva dona a Berlin]]De 1880 a 1883 va dirigir la Philarmonic Society de Liverpool i es va casar el 3 de gener de 1881 amb la cantant Clara Tuczek, amb qui va tenir quatre fills. Després d'un viatge als EUA, es va convertir en director de la Breslauer Orchesterverein fins el 1891. Aquest mateix any li van donar la direcció de la classe de composició a la Akademie der Künste de Berlin. Entre els seus deixebles hi havia, a més del compositor d'operetes [[Oscar Straus]] també el compositor noruec [[Fartein Valen]], l'anglès [[Ralph Vaughan Williams]], el japonès [[Kosaku Yamada]], l'italià [[Vincenzo Tommasini]] i<ref name="Enciclopèdia espasa">[[Enciclopèdia Espasa]] ''Volum núm. 62, pàg. 649'' (ISBN 84-239-4562-6)</ref> l'argentí [[Ernesto Drangosch]],<ref name="Enciclopèdia Espasa3">[[Enciclopèdia Espasa]] ''Volum núm. 18, 2ª. part pàg. 2184'' (ISBN 84-239-4581-2)</ref> els alemanys [[Arnold Ebel]]<ref name="Enciclopèdia Espasa">[[Enciclopèdia Espasa]] ''Apèndix núm. IV, pàg. 642'' (ISBN 84-239-4574-X)</ref> i [[James Simon]]<ref name="Enciclopèdia Espasa">[[Enciclopèdia Espasa]] ''Volum nº. 56, pàg. 399'' (ISBN 84 239-4556-1)</ref> i l'estatunidenc [[Rosetter Gleason Cole]].<ref name="Enciclopèdia Espasa2">[[Enciclopèdia Espasa]] ''Apèndix núm. III, pàg. 304'' (ISBN 84-239-4573-1)</ref>
En els anys següents Bruch va rebre moltes distincions: va rebre el títol de professor honoris causa per les universitats de [[Cambridge]] i de Berlín.
En els deu últims anys de la seva vida Bruch va renunciar als seus càrrecs i es va dedicar completament a la composició.
▲En els anys següents Bruch va rebre moltes distincions: va rebre el títol de professor honoris causa per les universitats de [[Cambridge]] i de Berlín i en aquesta darrera ciutat va ingressar a l'Acadèmia de Belles Arts com a membre de la direcció. A Berlín va tenir com a deixeble el músic català [[Màrius Mateo]].
Va ser enterrat l'octubre de 1920, als 82 anys, al costat de la seva difunta esposa, qui havia mort un any abans, en una tomba d'honor al'Antic Cementiri St. Matthäus del barri berlinès de Schöneberg on s'hi poden llegir les paraules "''Musik ist sprache Gotte''", ''La música és el llenguatge de Déu'', cosa que resumeix bé l'esperit del compositor. ▼
▲l'Antic Cementiri St. Matthäus del barri berlinès de Schöneberg on s'hi poden llegir les paraules "''Musik ist sprache Gotte''", ''La música és el llenguatge de Déu'', cosa que resumeix bé l'esperit del compositor.
== Estil compositiu ==
| |||