Resistència (motociclisme): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m canviant enllaç a desambiguació per l'enllaç correcte
m →‎Història: enllaç
Línia 32:
Tot i que al començament cotxes i motos corrien junts a les mateixes curses, aviat es van separar i especialitzar. La primera cursa de resistència específica per a motocicletes es disputà el [[1922]] al circuit de [[Vaujours]], prop de [[París]]. S'anomenava [[Bol d'Or]] i ha durat fins als nostres dies. En aquella primera edició es permetia només un pilot per motocicleta, sense preveure cap parada tret de les que calguessin per a proveir de carburant.
 
Les curses de resistència motociclista començaren a expandir-després de la [[Segona Guerra Mundial]], sorgint a partir d'aleshores un seguit de noves curses arreu d'[[Europa]]: les 24 Hores de [[Warsage]] ([[1951]]), les [[24 Hores de Montjuïc]] ([[{{24HM|1955]]}}), les 24 Hores de [[Circuit de Monza|Monza]] ([[1959]]) i les 500 Milles de [[Thruxton]] (o "Thruxton 500", [[1960]]). Justament el 1960 s'inaugurà la ''Copa [[FIM]] de resistència'', competició que constava de quatre curses (Thruxton, Montjuïc, Warsage i Bol d'Or).<ref>{{MotociclismoPlaza|capítol=Las "24 Horas Internacionales de Montjuich"|pàgines=p. 51 }}</ref>
 
La popularitat de la resistència augmentà durant la [[dècada de 1970]] amb l'arribada de les motocicletes [[Japó|japoneses]] amb motor de quatre cilindres. El [[1976]], la Copa FIM esdevingué Campionat d'Europa, donant pas el [[1980]] al [[Campionat del Món de resistència]].