Diferència entre revisions de la pàgina «Lluís Pericot i Garcia»

cap resum d'edició
{{Infotaula escriptor
'''Lluis Pericot i Garcia''' ([[Girona]], [[2 de setembre]] de [[1899]]<ref>{{citar ref
| nom = Lluís Pericot i Garcia
| tipus = revista
| imatge =
| cognom1 =Castells
| nom1peu = Pere
| data de naixement = {{Data naixement|1899|9|2}}
| títol = El darrer adéu a un amic entranyanble: el Dr. Lluís Pericot
| lloc de naixement = [[Girona]]
| publicació =Llibre de la Festa Major
| data de mort = {{Data defunció i edat|1978|10|12|1899|9|2}}
| url =http://www.raco.cat/index.php/LlibreFestaMajor/article/view/210148/279363
| lloc de mort = [[Barcelona]]
| consulta = 20 març del 2012
| altres_noms =
| format ={{pdf}}
| conegut per =
| lloc =Torroella de Montgrí
| datacònjuge =1979
| pàginespares =
| idioma =
}}</ref> - [[Barcelona]], [[12 d'octubre]] del [[1978]]) va ser un arqueòleg i prehistoriador.<ref>{{citar ref
| alma mater = [[Universitat de Barcelona]]
| tipus = revista
| ocupació = Historiador
| cognom1 = Ripoll Perelló
}}
| nom1 = Eduard
'''Lluis Pericot i Garcia''' ([[Girona]], [[2 de setembre]] de [[1899]]<ref>{{citar ref| tipus = revista | cognom1 =Castells
| enllaçautor1=Eduard Ripoll i Perelló
| nom1 = Pere| títol = El darrer adéu a un amic entranyanble: el Dr. Lluís Pericot| publicació =Llibre de la Festa Major| url =http://www.raco.cat/index.php/LlibreFestaMajor/article/view/210148/279363| consulta = 20 març del 2012| format ={{pdf}}
| urlcapítol =
| lloc =Torroella de Montgrí| data =1979| pàgines =}}</ref> - [[Barcelona]], [[12 d'octubre]] del [[1978]]) va ser un arqueòleg i prehistoriador català,<ref>{{citar ref| tipus = revista| cognom1 = Ripoll Perelló| nom1 = Eduard| enllaçautor1=Eduard Ripoll i Perelló| urlcapítol = | títol = Necrologia - PROF. LLUÍS PERICOT I GARCIA (1899-1978)| obra = Ampurias| publicació = | url =http://www.raco.cat/index.php/Empuries/article/view/118090/288142| consulta = 20 març del 2012| pàgines = 507-536| arxiudata =| format ={{pdf}}| citació = Inclou una relació extensa de més de tres-centes referències bibliogràfiques sobre les publicacions del Dr. Pericot| volum =|exemplar=| col·lecció =| editorial =| lloc =| data =1979}}</ref>, vicepresident del [[CSIC]] i acadèmic de la [[Reial Acadèmia de la Història]].
| títol = Necrologia - PROF. LLUÍS PERICOT I GARCIA (1899-1978)
== Biografia ==
| obra = Ampurias
Fill de família [[Torroella de Montgrí|torroellenca]] nasqué a Girona on el seu pare, Joan, treballava de farmacèutic militar. Estudià fins a l'[[Institut de Girona]] en la capital provincial i més tard estudià història a la [[Universitat de Barcelona]] essent alumne de [[Pere Bosch i Gimpera]]. El 1918-1919 va fer a Madrid els cursos de doctorat que el posaren en contacte amb [[Manuel Gómez-Moreno]] i tot el grup d'historiadors i arqueòlegs del Centre d'Estudis Històrics ([[Elías Tormo Monzó]], [[Francisco Javier Sánchez Cantón]], [[Cayetano de Mergelinda y Luna]], [[Juan Cabré]], [[Emilio Camps Cazorla]],...)<ref> Blanco Freijeiro, Antonio /Blázquez Martínez, José María (1979). Luis Pericot. Estudios clásicos, ISSN 0014-1453, Tomo 23, Nº 83, 1979 (Ejemplar dedicado a: Temas de C.O.U. (II)) , págs. 199-205. http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6723</ref> A Madrid, també rep els ensenyaments d'[[Hugo Obermaier]], més afí al grup de Bosch, quant a la seva formació germànica i la seva concepció ultrapirenaica de la [[Història]], enfront de l'aferrissat hispanisme de Gómez-Moreno.
| publicació =
 
| url =http://www.raco.cat/index.php/Empuries/article/view/118090/288142
Fill de família [[Torroella de Montgrí|torroellenca]] nasqué a Girona on el seu pare, Joan, treballava de farmacèutic militar. Estudià fins a l'[[Institut de Girona]] en la capital provincial i més tard estudià història a la [[Universitat de Barcelona]] essent alumne de [[Pere Bosch i Gimpera]]. El [[1925]] obtingué el doctorat a Madrid amb la tesi «''La civilización megalítica i la cultura pirenaica''». Ocupà la [[Catedràtic d'Universitat|càtedra]] de prehistòria, en primer lloc a [[Universitat de Santiago de Compostel·la|Santiago de Compostel·la]] i després a [[Universitat de València|València]]. Va ser l'excavador del important jaciment arqueològic de la [[Cova del Parpalló]] a la comarca de la [[Safor]], prop de [[Gandia]] sobre el que publicà una memòria el [[1942]]. S'especialitzà en el [[paleolític superior]] als Països Catalans. El [[1933]] tornà a Barcelona i va exercir de professor d'[[etnologia]]. El 1954, a la mort de [[Tomàs Carreras i Artau]] el va succeir com a director de l'[[Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya]], fins que aquest es tanca el 1968. Quan Bosch i Gimpera s'exilià per raons polítiques, Pericot esdevingué cap de l'escola d'arqueologia de Barcelona i vicepresident del [[Consell Superior d'Investigacions Científiques]] ([[CSIC]]) entre altres càrrecs. Fou sebollit a [[Begur]].
| consulta = 20 març del 2012
| pàgines = 507-536
| arxiudata =
| format ={{pdf}}
| citació = Inclou una relació extensa de més de tres-centes referències bibliogràfiques sobre les publicacions del Dr. Pericot
| volum =
|exemplar=
| col·lecció =
| editorial =
| lloc =
| data =1979
}}</ref>
Fill de família [[Torroella de Montgrí|torroellenca]] nasqué a Girona on el seu pare, Joan, treballava de farmacèutic militar. Estudià fins a l'[[Institut de Girona]] en la capital provincial i més tard estudià història a la [[Universitat de Barcelona]] essent alumne de [[Pere Bosch i Gimpera]]. El [[1925]] obtingué el doctorat a Madrid amb la tesi «''La civilización megalítica i la cultura pirenaica''». Ocupà la [[Catedràtic d'Universitat|càtedra]] de prehistòria, en primer lloc a [[Universitat de Santiago de Compostel·la|Santiago de Compostel·la]] i després a [[Universitat de València|València]]. Va ser l'excavador del important jaciment arqueològic de la [[Cova del Parpalló]] a la comarca de la [[Safor]], prop de [[Gandia]] sobre el que publicà una memòria el [[1942]]. S'especialitzà en el [[paleolític superior]] als Països Catalans. El [[1933]] tornà a Barcelona i va exercir de professor d'[[etnologia]]. El 1954, a la mort de [[Tomàs Carreras i Artau]] el va succeir com a director de l'[[Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya]], fins que aquest es tanca el 1968. Quan Bosch i Gimpera s'exilià per raons polítiques, Pericot esdevingué cap de l'escola d'arqueologia de Barcelona i vicepresident del [[Consell Superior d'Investigacions Científiques]] ([[CSIC]]) entre altres càrrecs. Fou sebollit a [[Begur]].
 
== Obres ==
360.734

modificacions