Lluís Pericot i Garcia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 23:
El [[1925]] obtingué el doctorat a Madrid amb la tesi «''La civilización megalítica i la cultura pirenaica''». Arran d'aquesta publicació accedeix a la Càtedra d'[[Història Antiga]] i Mitjana de la [[Universitat de Santiago de Compostel·la]].
 
En aquesta època col·labora amb [[Florentino López Cuevillas]], el més destacat prehistoriador de Galícia, en aquest moment, excavant el [[Castro de Troña]] ([[Ponteareas]], [[província de Pontevedra]]). En acabar la seva etapa a [[Galícia]] (1925 - 1927), passa a ocupar la Càtedra d'Història Moderna i Contemporània d'Espanya a la [[Universitat de València]], però segueix amb les seves recerques en el camp de la [[Prehistòria]], on va aconseguir un selecte grup de deixebles, col·laborant amb el Servei de Recerca Prehistòrica, i culminà en les excavacions de la [[Cova del Parpalló]] a la comarca de la [[Safor]], prop de [[Gandia]], on es van trobar milers de peces lítiques del [[gravetià]], [[solutrià]] i [[magdalenià]], i va exhumar més de 5000 mostres de pintura d'aquestes edats. Sobre això publicà la memòria ''La Cueva de Parpalló'' (Madrid, 1942) i ''Parpalló treinta y cinco años después'' a Pyrenae I 1965, 1-20pp. També dins de la Prehistòria valenciana va excavar jaciments com la Cova de les Mallaetes, el Barranc Blanc o la Cova de la Cuina.<ref>Blanco Freijeiro, Antonio / Blázquez Martínez, José María (1979). Luis Pericot. Estudios clásicos, ISSN 0014-1453, Tomo 23, Nº 83, 1979 (Ejemplar dedicado a: Temas de C.O.U. (II)), págs. 199-205. http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6723</ref>
 
En [[1927]] quan entra en contacte amb [[Isidre Ballester i Tormo]], fundador del [[Museu de Prehistòria de València]] i del [[Servei de Recerca Prehistòrica]] de la [[Diputació de València]], i després de l'[[Arxiu de Prehistòria Llevantina]], zona molt activa des de la troballa de la [[Dama d'Elx]]. Les excavacions a la zona llevantina en aquesta època van incloure [[la Bastida de les Alcusses]] a [[Moixent]], dins de la cultura ibèrica, o la [[Cova Negra]] de [[Xàtiva]]. L'exhibició del plom escrit de la Bastida a l'[[Exposició Internacional de Barcelona (1929)]], i la seva declaració de Monument Històric-Artístic ([[1931]]) van significar una gran projecció internacional. S'especialitzà en el [[paleolític superior]] als Països Catalans.
S'especialitzà en el [[paleolític superior]] als Països Catalans. El [[1933]] tornà a Barcelona i va exercir de professor d'[[etnologia]]. El 1954, a la mort de [[Tomàs Carreras i Artau]] el va succeir com a director de l'[[Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya]], fins que aquest es tanca el 1968. Quan Bosch i Gimpera s'exilià per raons polítiques, Pericot esdevingué cap de l'escola d'arqueologia de Barcelona i vicepresident del [[Consell Superior d'Investigacions Científiques]] ([[CSIC]]) entre altres càrrecs. Fou sebollit a [[Begur]].
 
En 1933 participa al [[creuer universitari pel Mediterrani de 1933]] que va ser un viatge d'estudis realitzat durant l'estiu de 1933, amb prop de dues-centes persones entre catedràtics, professors universitaris, alumnes de diverses facultats i organitzadors (entre ells professors rellevants i alumnes que posteriorment serien primeres figures de la vida cultural, artística i creadora de la societat espanyola) com [[Martín Almagro Basch]], [[Juan de Mata Carriazo y Arroquia|Juan de Mata Carriazo]], [[Fernando Chueca Goitia]], [[Antonio García y Bellido]], [[Manuel Gómez-Moreno]], [[Enrique Lafuente Ferrari]], [[Julián Marías Aguilera]], [[Gregorio Marañón Moya]], [[Antonio Tovar Llorente]],...
 
En 1933, es trasllada a Barcelona, on fins a la seva jubilació exerceix quatre càtedres amb nomenclatura diferent ([[etnologia]] en 1933, Història Moderna i Contemporània d'Espanya en 1934, Història Antiga i Mitjana en 1943 i Prehistòria en 1954).<ref>Blanco Freijeiro, Antonio / Blázquez Martínez, José María (1979). Luis Pericot. Estudios clásicos, ISSN 0014-1453, Tomo 23, Nº 83, 1979 (Exemplar dedicat a: Temas de C.O.U. (II)), págs. 199-205. http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6723</ref> De les seves nombroses publicacions, en [[Etnologia]] destaquen els seus treballs sobre els pobles d'[[Amèrica]], publicats en 1928 i en 1945, i Amèrica Indígena de 1935 i 1961. Però també va donar nombroses conferències, va escriure molts articles i llibres, i va traduir obres estrangeres com [[Viriat]] de [[Adolf Schulten]], la Itàlia primitiva de [[León Homo]] o la [[Prehistòria]] de Hoernes.
 
S'especialitzà en el [[paleolític superior]] als Països Catalans. El [[1933]] tornà a Barcelona i va exercir de professor d'[[etnologia]]. El 1954, a la mort de [[Tomàs Carreras i Artau]] el va succeir com a director de l'[[Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya]], fins que aquest es tanca el 1968. Quan Bosch i Gimpera s'exilià per raons polítiques, Pericot esdevingué cap de l'escola d'arqueologia de Barcelona i vicepresident del [[Consell Superior d'Investigacions Científiques]] ([[CSIC]]) entre altres càrrecs. Fou sebollit a [[Begur]].
 
== Obres ==
Lluís Pericot publicà nombrosos treballs científics i les seves recerques tingueren un gran reconeixement a nivell internacional.
 
* ''Prehistoria de la península ibérica'' (1923)
* Pericot García, Luis (1968). Los trabajos de Luis Siret y la cultura de Almería en Crónica del V Congreso Arqueológico del Sudeste Español y del I Congreso Nacional de Arqueología, 2010, ISBN 978-84-606-4340-1, págs. 331-341.
* ''La civilización megalítica catalana y la cultura pirenaica'' (1925) tesi doctoral
* Pericot García, Luis (1951). Don José Deleito Piñuela: recuerdos de una amistad. Saitabi: revista de la Facultat de Geografia i Història, ISSN 0210-9980, Nº. 8, 35-38, 1951, págs. 231-232.
* ''La España primitiva y romana'' (1934)
* Pericot García, Luis (1978). LÁbbé Henri Breuil i els Països Catalans: Records d'un vell mestre (1926-1961). Fonaments: prehistòria i món antic als Països Catalans, ISSN 0210-2366, Nº. 1, 1978, págs. 9-18.
* ''La América indígena'' (1936)
* Pericot García, Luis (1968). Algunos nuevos aspectos de los problemas de la Prehistoria canaria. Anuario de estudios atlánticos, ISSN 0570-4065, Nº. 1, 1955, págs. 579-619.
* ''La cueva del Parpalló'' (1942),
* Pericot García, Luis (1968). Algunas reflexiones sobre los problemas del Cro-Magnon hispano. Anuario de estudios atlánticos, ISSN 0570-4065, Nº. 15, 1969, págs. 345-350.
* ''Grandeza y miseria de la prehistoria'' (1948)
* Pericot García, Luis (1968). Solutrense o ateriense en Crónica del IV Congreso Arqueológico del Sudeste Español, 2007, ISBN 978-84-606-4341-8, págs. 121-124
* ''Las raíces de España'' (1952)
* Pericot García, Luis (2010). Para una sistematización de la Edad de Bronce en Crónica del V Congreso Arqueológico del Sudeste Español y del I Congreso Nacional de Arqueología, 2010, ISBN 978-84-606-4340-1, págs. 184-188
* ''La España primitiva'' (1950)
* Pericot García, Luis (2007). Treinta años de excavaciones en Levante en Crónica del IV Congreso Arqueológico del Sudeste Español, 2007, ISBN 978-84-606-4341-8, págs. 47-71.
* ''Prehistoria de [[Marroc|Marruecos]]: el [[paleolític]]o'' (1957)
* Pericot García, Luis (2010). El Paleolítico Superior del Sudeste en Crónica del V Congreso Arqueológico del Sudeste Español y del I Congreso Nacional de Arqueología, 2010, ISBN 978-84-606-4340-1, págs. 57-62.
* ''Manual de Prehistoria africana'' (en col·laboració amb [[Miquel Tarradell]], 1961),
* Pericot García, Luis (1974). Los arqueólogos catalanes y baleares. Prehistoria y arqueología de las Islas Baleares : VI symposium de prehistoria peninsular, 1974, ISBN 84-600-6483-2, págs. 1-6.
* ''Cincuenta años de prehistoria'' (1964).
* Pericot García, Luis (1966). Sobre aplicación de los métodos de representación gráfica a nuestro Paleolítico superior en IX Congreso Nacional de Arqueología, 1966, págs. 61-65.
* ''The Balearic Islands'' (1973; en castellà,'' Las [[Illes Balears|Islas Baleares]] en los tiempos prehistóricos'', 1976),
* Pericot García, Luis (1947). Las pinturas rupestres de Tanganica y el arte levantino español. Boletín Arqueológico del Sudeste Español, Nº. 8-11, 1947, págs. 31-34.
 
== Referències ==