TiVo: diferència entre les revisions

'''TiVo''' és una tecnologia que permet enregistrar el contingut de la [[televisió]], però a diferència dels clàssics vídeos, ho fa en un [[disc dur]] que permet emmagatzemar entre 30 i 100 hores de programació rebuda a través del cable, cable digital, transmissió satèl·lit o la tradicional antena. TiVo es contracta via subscripció i permet triar sèries, actors o esdeveniments a emmagatzemar via menú, sense preocupació per canvis en la programació, retards, cintes i de programar en absolut qualsevol rellotge. Però més que un dispositiu, la companyia TiVo va crear tota una categoria de productes quan en 1997 va presentar el seu primer grabador de video digital per a la llar (Digital Video Recorder, "[[DVR]]"). La creació de l'empresa nord-americana va inaugurar la capacitat de posar pausa a la televisió en directe. Gràcies a TiVo, l'espectador pot gaudir del seu programa favorit, detenir la imatge, allunyar-se del televisor pel temps que vulgui i reprendre la transmissió en el punt exacte en el qual va quedar, ja que, mentrestant, el DVR emmagatzema automàticament el programa o pel·lícula en el seu disc dur. Altra característica de la majoria dels DVR és que reserven una porció del disc per a un "[[Memòria intermèdia|buffer]]", que grava i manté constantment emmagatzemada l'última hora de transmissió en viu. Això significa que si l'espectador arriba a la casa 10 minuts després que hagi començat l'emissió, es pot retrocedir aquests 10 minuts i gaudir-la des del principi. Al canviar de canal el buffer comença a gravar novament.